[Josep Gordi Serrat, doctor en Geografia]
El passat mes de juny, en companyia d’uns amics, vam resseguir en bicicleta el tram del Danubi que hi ha entre les ciutats de Regensburg, a Alemanya, i Viena, a Àustria. Una setmana de llevar-se d’hora, fer un bon esmorzar i començar a pedalar pels camins paral·lels al riu és un exercici saludable i, tanmateix, una activitat que et permet observar els paisatges fluvials i el patrimoni de l’Europa central. L’objectiu d’aquest text és presentar algunes reflexions geogràfiques, fluvials i paisatgístiques derivades de pedalar un bon grapat d’hores pel costat d’un dels grans rius d’Europa.
Abans de res, tinguem present que l’aigua és un flux de vida que estructura el territori, tant pel que fa a les comunicacions com al paisatge. És una infraestructura estratègica de connectivitat ecològica i, al mateix temps, un eix de mobilitat de les persones, mitjançant les pistes ciclables o els camins naturals que segueixen els cursos dels rius; tot plegat contribueix a configurar el metabolisme territorial i, a la fi, l’equilibri de la convivència, no sempre fàcil, amb el capital natural que representa el Danubi.
Convé recordar que el Danubi té una longitud de 2.860 quilòmetres, neix a la Selva Negra i fa el seu aiguabarreig al mar Negre. És el segon riu més llarg del continent europeu, després del Volga, i sens cap mena de dubte és el curs fluvial que uneix les grans ciutats de l’Europa central, com Passau, Linz, Viena, Budapest o Belgrad. L’escriptor italià Claudio Magris va dedicar-li un llibre, en el qual ressegueix la història de la vella Europa a partir de les ciutats per on discorre l’evocador Danubi i ens fa partícips de joioses reflexions a l’entorn de l’evocador riu: «no desapareix, no promet el que no manté, no abandona, llisca fidel i comprovable; no coneix l’atzar de la teologia, les perversions ideològiques, les desil·lusions de l’amor. És aquí, tangible i verídic, i el devot que li dedica l’existència la sent fluir harmoniosament i indissolublement unida al fluir del riu». El Danubi, com altres grans rius europeus —pensem en el Rin, el Sena, el Loira…—, és un capital natural de primera magnitud ja que per ell hi flueix la vida, i alhora és un connector ecològic de cabdal importància i atresora un patrimoni cultural i històric admirable. Pedalar per la seva riba permet observar l’evolució del paisatge fluvial i, tot fent ruta, descobrir el llegat artístic i cultural de les ciutats i pobles que han crescut al seu entorn. Tant és així que, a hores d’ara, el Danubi és viscut com un valor natural, social… I el fet que es faciliti i afavoreixi que milers de ciclistes pedalin per la seva riba és un exemple que molts països haurien de fer-se seu i perseguir-lo.
Una primera reflexió de pedalar pel Danubi és que possibilita, també, observar les transformacions hidràuliques i naturalístiques del paisatge fluvial. La més espectacular és l’existència d’un gran nombre d’embassaments que permeten aprofitar l’energia de l’aigua per fer electricitat i, al mateix temps, garantir el manteniment d’un nivell d’aigua que garanteixi la circulació tant dels vaixells de càrrega com dels creuers fluvials que circulen, majoritàriament, entre les ciutats de Passau i Budapest. Per salvar els desnivells que generen aquests embassaments, hi ha uns espectaculars sistemes de comportes. Un altre fet curiós que generen aquests embassaments és que les terres de conreu i, en ocasions, algunes urbanitzacions se situen per sota del nivell de l’aigua del riu. El paisatge fluvial del Danubi presenta actuacions més recents en què la natura hi té un paper més important. Es tracta de petits llacs o antics meandres que es connecten, quan hi ha crescudes, amb l’aigua del curs principal. Amb aquestes actuacions es trenca la dinàmica de guanyar terres agrícoles i s’afavoreixen els paisatges lligats a l’aigua i a la seva dinàmica natural.
Una segona consideració de transitar per les ribes del Danubi és, també, passejar per la història de la vella Europa, dels imperis, de les nacions que anhelaven llibertat, de les guerres inacabables… Ens va fascinar començar a Regensburg, ciutat de torres i ponts, on el Danubi es divideix en diferents braços. Accedir al bell casc antic per un pont medieval és una invitació a admirar el perfil de la ciutat i el pas de les aigües. És un primer contacte amb l’arquitectura germànica de teulades vermelles i de forts pendents, amb places davant de les esglésies i els ajuntaments i un grapat de torres, algunes amb bells rellotges. A la vila de Straubing, les torres ocupen diferents punts de la llarga plaça central, que esdevé el veritable eix central de la vida pública. Aquesta estructura es repeteix en altres ciutats alemanyes. A Passau, on el Danubi rep les aigües del cabalós Inn, que prové dels Alps, tot passant pel Tirol, la ciutat creix entre dos rius, les esglésies la coronen i Magris ens en diu: «Passau és una ciutat aquàtica i la majestat barroca de les seves cúpules s’obre sobre la fugacitat, el pas i l’esblaimament de les aigües i de totes les coses que és la secreta inspiració de tot barroc autèntic». En canvi, Linz, que és una de les grans urbs d’Àustria, ens presenta una riba del Danubi convertida en un gran parc urbà, però un parell de quilòmetres riu avall apareix el port fluvial i una zona industrial amb la presència d’una siderúrgia. L’arribada a Viena és espectacular ja que una de les opcions d’entrada a l’antiga ciutat imperial és per una llarga illa que hi ha entre els dos braços del riu. Es tracta d’un espai d’uns quants quilòmetres de llarg i un d’amplada per on no hi circulen cotxes, només bicicletes i persones que s’acosten a gaudir d’aquesta meravellosa zona verda plena de zones de jocs, de cerveseries i d’espais on banyar-se o prendre el sol. L’illa està creauda per nombrosos ponts que connecten els dos sectors de la ciutat, i les bicicletes i les persones passen per un nivell inferior als cotxes.
Finalment, un dels fets socials més destacables és el conjunt de facilitats que té el ciclista per transitar. Hi ha força camins asfaltats, una bona senyalització, àrees de descans, rampes i túnels que permeten de superar desnivells o creuar carreteres per sota, per tant, sense dificultats. Posseeix, doncs, una infraestructura envejable per facilitar la circulació dels qui hi pedalen i tanmateix poden gaudir dels paisatges i el patrimoni ensems. Si volem apropar-nos a aquest model cultural, ecològic i saludable caldrà, sense trigar gaire, invertir en obres que vagin molt més enllà del simple fet de posar cartells indicatius i informatius. Així, doncs, les vies segregades, aprofitant vells camins actualment en desús, són el futur. Cal assenyalar que la ruta ciclista del Danubi forma part de l’EuroVelo 6, que és una de les rutes ciclistes més llargues d’Europa, ja que uneix la vall del Loira amb la del Danubi.
Obrir i facilitar la circulació de ciclistes i persones per les ribes dels rius permet no només conèixer, en la seva globalitat, la realitat fluvial sinó també entendre-la, respectar-la i estimar-la.
Publicat simultàniament a Quadern de les idees, les arts i les lletres.
