En una Tossa de Mar on la gent viu de la pesca i de cultivar el tros, l’any 1950, hi arriba una Ava Gardner glamurosa i encisadora per rodar Pandora y el holandés errante. A partir d’aquest fet històric, Jordi Solé (Sabadell, 1966) construeix un relat de fascinació i amor protagonitzat pel jove Pol Mas, un treballador de l’hotel Àncora que li fa de traductor. La novel·la ha guanyat un dels premis més importants de literatura catalana, el Prudenci i Bertrana.
Com vas a parar a la figura d’Ava Gardner?
Em va sortir al pas de la manera més inesperada. Vam anar a Tossa a banyar-nos amb uns amics i em va sorprendre l’estàtua a mida real, la plaça amb el seu nom, que a molts aparadors hi hagi fotos d’ella… És una persona que hi va passar només dos mesos 73 anys enrere. I encara és a tot arreu. Vaig veure que hi havia una història potent a explicar.
Com el protagonista, també te n’enamores?
És molt difícil no enamorar-se d’Ava Gardner, eh! És una dona terriblement guapa. Quan vaig llegir la seva biografia, teòricament escrita per ella mateixa i traduïda per Lucia Graves, vaig trobar una cosa que em va fer molta gràcia i que vaig conservar al llibre. Es dirigeix al lector com a encanto. Hi ha una pila de coses que explica amb molta naturalitat, és molt poc diva en aquest sentit. Algunes no me les crec, però em va caure molt bé. Em va guanyar.
T’has sentit lliure per modelar uns fets reals a través de la ficció?
És que un autor ha de ser lliure de crear. No faig un assaig, sinó una obra de ficció. Quan escrius sobre què pensa un personatge, es converteix en el teu personatge. El pots farcir tant com vulguis. La missió del novel·lista és fabular, si no, estem fent una altra cosa. Hi he posat la meva versió del que va passar, en cap moment pretenc que sigui una versió autèntica, sinó que emocioni, que enganxi, que agradi. En moltes coses és molt fidel, en altres només saben la veritat aquells que ho van viure, i són morts.
La teva Ava Gardner és diferent, per exemple, de la que apareix a la fabulosa sèrie ‘Arde Madrid’, d’Anna R. Costa i Paco León.
A mi també em va agradar molt Arde Madrid. És diferent, sí. L’Ava viu, com tothom, diferents etapes. En aquesta que narro és relativament naïf. S’ha casat dues vegades i no li ha anat bé, però tampoc és que això li hagi deixat forats. Encara va a Tossa amb la seva germana, que l’acompanyava a tot arreu. És un personatge relativament tendre. Quan 6 anys després arriba a Madrid, és diferent.
Què ha canviat?
Li han passat dues coses que li canvien la vida. Ha avortat i sap que no serà mare. I s’ha separat de l’home de la seva vida, Frank Sinatra. S’estimen sempre, fins al final, però és un d’aquells amors que no poden ser i que són. Ja no és l’Ava de Tossa que té les portes obertes. Sap que no serà mare i que no estarà amb l’home de la seva vida.
I es desboca?
És indiscutible que li agrada beure, ballar i els homes. I no se n’estava. I ho trobo molt bé, eh! Cadascú viu com vol. Ella intenta viure d’una manera, no li surt bé i viu d’una altra manera.
Què busques a l’hora d’inventar Pol Mas, el personatge fictici que se n’enamora?
La història d’amor de rodatge real entre Ava Gardner i Mario Cabré és molt coneguda. M’interessava menys. És una cosa que encara passa: la gent de l’espectacle es coneix, són joves i guapos, tenen la mateixa feina i s’enrotllen. Acaba el rodatge i ‘que et vagi bé’. En canvi, el personatge del Pol representa la fascinació que pot tenir la persona de carrer per algú a qui només ha vist en una pantalla enorme de cinema. Per a ell és una deessa baixada a la Terra! A l’Ava, li recorda un amiguet que havia tingut de jove.
Ja havies fet llibres basats en fets històrics.
Sí, però aquest és diferent de tot el que he fet i molt millor. Però no ha sigut difícil de documentar. Només fa 70 anys i a Tossa ho tenen molt present. Això sí, la premsa de l’època era horrorosa. Donava una pila d’informació que era falsa, estableixen una competició en què es posen ridículament a favor de Mario Cabré i en contra de Sinatra, escrivien molt malament…
Què et suposarà professionalment el premi Prudenci Bertrana 2023?
Espero que sigui un abans i un després. Mires la nòmina d’escriptors que l’han guanyat i fa vertigen. Aleshores penses si en seràs digne. Fa una dècada que m’hi dedico i soc un autor petit, no ens enganyem. Espero que serveixi perquè la gent em conegui, li agradi i pugui créixer.
A més, ets docent a Escriptorium.
Des de fa uns deu anys. M’hi implico molt perquè em fa molt feliç. Aquest any, quatre dels meus cinc alumnes han publicat novel·la!
