[Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
Duem dies horroritzats amb les atrocitats que s’estan produint a Israel i a la franja de Gaza. Tant parlar de la intel·ligència artificial, havíem oblidat que la crueltat humana és infinita. Però, més enllà del dolor i l’enorme patiment infligits, cal analitzar també les conseqüències econòmiques del conflicte, les quals són, ara mateix, difícils de preveure.
A tots els economistes ens van explicar a la universitat la guerra de Yom Kipur de fa cinquanta anys, la posterior creació de l’OPEP, la crisi del petroli, la recessió que va comportar… Per aquest motiu, una potencial escalada del conflicte, amb la participació directa de països tercers, genera una gran alarma. De moment, el bo americà a deu anys ja frega el 5%, xifra que no vèiem des del 2007 perquè, entre d’altres, es preveu que la inflació persisteixi i la FED hagi de continuar apujant els tipus d’interès.
En aquest context, l’FMI ha revisat a la baixa les previsions de creixement. Aquí, el Govern d’Espanya preveu assumir 39.000 milions d’euros en despeses financeres durant el 2024. En altres paraules, pagarem en interessos més de tres vegades el que costa la sanitat pública catalana… Sectorialment, la indústria i el comerç porten cinc mesos consecutius en caiguda de facturació. I, com ja és massa habitual, només ens salva el turisme. És a dir, pa per a avui, fam per a demà.
Davant d’això, seguim sense indicis de cap intent seriós de reforma estructural. I la proposta estrella que ens presenta el govern en funcions consisteix a treballar menys: reduir la jornada laboral. Això és equivalent a recomanar al nostre estimat Centre d’Esports Sabadell que per remuntar posicions a la classificació, l’equip entreni una mica menys cada dia.
Però bé, en aquest país comptem amb uns polítics que són molt generosos amb els diners dels altres. I ara es pretén, com sempre, que siguin les pimes qui paguin les promeses electorals de spin doctors que coneixen d’economia productiva el que jo conec de física nuclear.
Francament, en el moment actual, de grans dificultats, enviar aquest missatge a la societat em sembla inoportú, imprudent i perillós. Tot al contrari, caldria apel·lar i reivindicar, com mai, la cultura de l’esforç. Però això suposo que no deu fer guanyar vots. Doncs som-hi, a plegar abans i a fer unes canyes.
