Ara fa cent anys, el 1923, ja s’havien finalitzat alguns dels palaus del que havia de ser l’Exposició, però la dictadura de Primo de Rivera va fer ajornar uns anys el projecte, a més de provocar un canvi de directrius.
L’Exposició Internacional de Barcelona es va inaugurar el 19 de maig del 1929 i es va clausurar el 15 de gener del 1930.
Sabadell i la seva indústria no podien deixar de figurar en una mostra internacional de progrés i de modernitat com era aquella exposició. Així, el Comitè Delegat de Sabadell, presidit pel senyor Ramon Molins i Voltà, i constituït oficialment per les entitats Cambra de Comerç, Gremi de Fabricants i Associació de Fabricants de Teixits de Llana, va instal·lar al Palau d’Indústries Tèxtils un estand col·lectiu, en què es trobaven representades les empreses tèxtils més importants de la ciutat. Mentrestant, les empreses del metall van estar ubicades dins del Pavelló Nacional d’Indústries Metal·lúrgiques.
Amb motiu de la celebració de l’Exposició Internacional del 1929, la ciutat de Barcelona va iniciar un conjunt de reformes urbanístiques. Si a l’Exposició Universal del 1888 la modernització de Barcelona es va centrar al parc de la Ciutadella i els seus voltants, l’any 1929 va ser protagonista la muntanya de Montjuïc. Com a porta d’accés al recinte es van aixecar dues torres que evocaven el Campanile di San Marco (Venècia).
La transformació social i urbanística, així com l’ambiciós projecte d’il·luminació que es va fer va requerir una gran inversió econòmica. La plaça d’Espanya, l’Estadi Olímpic, el Teatre Grec, el Poble Espanyol, el Palau Nacional i la Font Màgica són algunes de les construccions que tenen l’origen a l’Exposició.
Per la indústria sabadellenca l’Exposició Internacional era una excel·lent ocasió per donar a conèixer la qualitat dels seus productes i amb aquesta finalitat el Comitè Delegat va publicar un llibre a manera de catàleg, imprès per J. Sallent, en el que hi constaven totes les característiques de l’Exposició. En la presentació es podia llegir:
«Amb aquesta manifestació, la indústria llanera de Sabadell justificarà una vegada més el prestigi que ha sabut conquerir-se en moltes altres ocasions, per les qualitats excel·lents de les seves manufactures.
Tant és així, que en presentar-se a l’actual certamen la nostra indústria tèxtil, al costat de les seves nacionals i estrangeres similars, estem segurs que sota el doble concepte de perfecció i de bon gust, no només mantindrà la fama que té adquirida, sinó que l’augmentarà més encara, posant en relleu i deixant ben assegut l’esperit d’emulació i l’ànsia constant de perfeccionament i de modernitat que han constituït la característica dels nostres fabricants.
L’estand del Gremi de Fabricants de Sabadell, on s’agrupen els fabricants expositors, ocupant un espai de cinc-cents metres quadrats aproximadament, és obra de l’arquitecte senyor Santiago Casulleras i de l’artista decorador senyor Antonio Vila Arrufat.
L’execució del projecte ha estat a càrrec d’operaris de la localitat.
El nostre Pavelló forma un conjunt ampli i esplèndid, l’esveltesa del qual harmonitza admirablement amb la varietat i distinció dels articles exposats.
L’aspecte que ofereix la nostra instal·lació pot apreciar-se fins a cert punt amb els gravats que publiquem en aquest llibre.
En un dels estands que constitueix el nostre pavelló s’ha instal·lat l’Oficina del Gremi de Fabricants, on els nostres representants atendran degudament a totes les peticions que se’ls dirigeixin, així respecte dels articles exposats i dels respectius productors –amb els quals, a cas necessari, els posaran en contacte- com pel que fa a la nostra ciutat i en especial a la importància i capacitat de les nostres principals indústries, facilitant totes aquelles dades i antecedents, tant generals com parcials, que se’ls sol·licitin pels senyors visitants.
Ocupa un altre dels estands un teler mecànic construït expressament i cedit al Comitè per la casa Ninet i Cía, d’aquesta, amb l’utillatge accessori de l’industrial senyor Fermí Abad Ribera. Aquest teler funcionarà durant l’Exposició, elaborant gèneres d’alta novetat a la panyeria.
Ofereix especial interès, així mateix, l’estand reservat a la nostra Escola Industrial i d’Arts i d’Oficis, on s’exposen diversos teixits artístics confeccionats pels alumnes de la classe de Teoria de Teixits, sota la direcció del professor senyor Luís Mas».
Les empreses tèxtils que van contribuir a la instal·lació de Sabadell foren les següents:
Bori y Cirera; Mateo Brujas y Cia; A. de P. Capmany; Domingo Codina; Manuel Corominas; Campmajó e Hijos y García; Sucesor de Duran y Arús; Juan Gorina e Hijos, Sucesor; B. Guasch; F. Lluch; Francisco Llonch; Sucesores de Llonch y Sala; Sucesor de D. y C. Sallarés; Sucesor de José Sallarés Deu; Francisco Sampere y Hnos.; Tejidos Duran, S.A.; Tamburini y Colomer; G. Torras Font; Francisco Vila Bulló; Manuel Gorina; Llorens y Torra, sucesores de J. Puncernau; Molins Hermanos; Emilio Sallarés; Albareda y Serra; S.A. Sucesora de Cuadras y Prim; Hijo de Antonio Cirera; Viuda de Pierre; Sanmiquel y Carulla; Manufacturas Carol, S.A.. Al mateix pavelló també hi havia un apartat de l’Escola Industrial i d’Arts i d’Oficis i un teler mecànic de l’empresa Ninet y Cia.
Pel que fa a la Indústria Metal·lúrgica es podia llegir:
«Aquesta indústria, que ha adquirit a Sabadell una importància considerable i que en algunes de les seves especialitats s’ha col·locat al capdavant de la producció nacional, molt particularment en la construcció de tota classe de telers i de màquines per serrar i treballar fusta, ocupa també en aquesta Exposició un espai preferent i està compresa dins del Pavelló Nacional d’Indústries Metal·lúrgiques i està representada per les següents empreses, amb les especialitats que s’indiquen:
Fermín Abad: pintes i llisos; Jaime Argemí: maquinària per la fusta; Juan Balart: màquines pel pa; Alfonso Balsach y Cia: telers per teixits de llana, cotó, panes…; Fernando Casablancas: aparells patentats de gran estiratge per la filatura de cotó de totes les classes; Menna Claramunt: màquines per la fusta; Agustín Comadran Riba: motors elèctrics Pact; Antonio Comadran: molles i ressorts; Nieto de Miguel Figuls: maquinària per la indústria llanera; José Martí: màquines per la fusta; José Milá: màquines Jacquard; Ninet y Cia: tallers de construcció de maquinària i foneria de ferro. Maquinària industrial i telers; Miguel Palou: dibuixos de fusta per telers de llisos; Ramon Piguillem: guillotines; Ramon Pons: politges de ferro dolç; Sucesor de Miguel Sala e Hijos: maquinària tèxtil i maquinària per treballar la fusta; Juan Saus: màquines per pastar pa.
També figura en el Pavelló d’Indústries Metal·lúrgiques, amb una magnífica instal·lació apart, LA ELECTRICIDAD S.A., que exhibeix un grup electrogen de gran potència, turbina hidràulica i transformadors»
Tot i la crisi econòmica que esclataria uns mesos després –el terrible crac del 29– l’Exposició es va poder celebrar. Durant la celebració es van eliminar de forma sistemàtica tots els símbols públics del catalanisme perquè no tinguessin el ressò que els podia donar l’Exposició.
En acabar l’Exposició Barcelona no era la mateixa. El 15 de juliol de 1930 es clausurava la que havia constituït un autèntic motor en pro de la seva modernització, iniciant el procés urbanístic i arquitectònic que la transformaria en l’urbs metropolitana que avui coneixem, alhora que, disposada a atraure els visitants, havia concentrat a convertir-se en ciutat-espectacle, oferint temptadores ofertes artístiques i de lleure. Barcelona s’havia llançat al món.
Però el febrer del 1934, quatre anys després que fos clausurada l’Exposició Internacional, l’Ajuntament va anunciar que l’esforç colossal que havia suposat l’organització del certamen havia produït un dèficit greu i que s’havien de recaptar-la ni més ni menys de 14 milions anuals durant 34 anys.
A més a més…
A l’Exposició Internacional també va tenir molt èxit l’estand de premsa de Sabadell, que es va classificar, en segon lloc, després de Barcelona, pel nombre de publicacions i per la presentació. La ciutat de Sabadell mostrava molta vitalitat per la premsa.
