Fa gairebé dos anys, Pedro Munitis aterrava a la Nova Creu Alta acompanyat del seu inseparable segon, el sabadellenc Manolo Sánchez. El repte era reconduir la situació d’un equip enfonsant a la zona de descens després de la destitució d’Antonio Hidalgo. Diumenge torna amb el CD Lugo i es trobarà un Centre d’Esports en una situació molt similar.
Com recorda la seva arribada al Centre d’Esports? Per a mi va ser una experiència inoblidable. Vam tenir l’oportunitat de signar per un club amb molta història i el repte era difícil i també molt atractiu. Sabia de la responsabilitat, però penso que venir al Sabadell va ser un encert.
Quan hi ha un relleu a la banqueta és perquè les coses no funcionen. L’objectiu inicial era sortir de la zona de descens i al final es van quedar a un pas del play-off. Recordo que vam arribar un dijous, gairebé sense temps per preparar el següent partit contra l’Andorra. Vam perdre en l’última acció i encara va agreujar més la situació. A partir d’aquí, calia mantenir la calma i treballar moltíssim per aconseguir que el grup confiés en les seves possibilitats.
Quin va ser el secret del canvi radical de rendiment? Els entrenadors no tenim cap vareta màgica. Podem ajudar, però qui guanyen o perden són els jugadors realment. La clau va ser pensar només a curt termini, setmana a setmana. Es tractava d’anar millorant. A vegades no cal enfocar-ho només en el resultat perquè pot passar que no sàpigues per què guanyes o per què perds. És important tenir una idea clara i la humilitat per posar sempre l’aspecte col·lectiu per sobre de l’aspecte individual. Jo tenia clar que hi havia qualitat en la plantilla i ho va demostrar. Jo no vaig fer màgia, això segur.
Després de la gran remuntada, va ser una decepció no fer el play-off que es va tenir a tocar? Ens va quedar un regust agredolç, sí. Ho vaig lamentar sobretot per l’afició que ens va donar un suport impressionant, no només al final sinó quan la situació era delicada. Recordo el partit al Johan Cruyff, que va ser una passada, i veure la Nova Creu Alta plena contra l’Algeciras. Només li puc estar molt agraït perquè el tracte va ser excel·lent. Ens hauria agradat poder oferir-los el premi del play-off, però ens va faltar una mica.
Ja va manifestar al seu moment que li hauria agradat continuar, però no va ser possible. La meva teoria és que quan estàs a gust en un lloc, el millor és no canviar. La primera opció era continuar en el Sabadell, però tampoc volia decebre. Després de fregar el play-off, érem conscients que les expectatives serien molt altes la següent temporada i també l’exigència. Nosaltres vam ser honestos i el club també va ser honest. Ningú va enganyar a ningú. La nostra idea i il·lusió era afrontar un projecte ambiciós i no va poder ser. No volíem fer malbé el que s’havia construït.
I després de rebutjar propostes, va arribar el CD Lugo amb un objectiu clar: recuperar la categoria perduda. És així? Bé, l’objectiu final és lluitar per estar entre els millors. El Lugo té un pressupost elevat, però hi ha clubs per sobre com el Deportivo i de l’altre grup com Castellón, Ibiza, Murcia o Málaga que t’hauràs de creuar en un hipotètic play-off. Ens va costar arrencar perquè han arribat 19 jugadors nous i calia un temps d’adaptació per encaixar totes les peces.
El 0-3 davant la Cultural Leonesa va trencar una ratxa de cinc jornades sense perdre. Un cop anímic? En una categoria tan igualada, qualsevol detall pot decantar la balança i aquesta vegada ens va anar en contra. Fins al 0-1 estàvem jugant bé, però el gol ens va descentrar massa.
I ara, el Sabadell en una situació de crisi absoluta i cuer s’enfronta a un Lugo que encara no ha perdut a fora… Això no significa res. La situació del Sabadell és sorprenent i penso que en diversos partits ha merescut molt més. Fins i tot en l’últim al Johan Cruyff, a la segona part va tenir moltes ocasions per escurçar diferències i tenir opcions. Va ser un resultat enganyós. El Deportivo va patir molt per guanyar, per exemple. De moment, les errades el penalitzen moltíssim perquè en molts partits, insisteixo, ha estat viu i amb possibilitats de sumar punts.
S’ha produït el canvi a la direcció esportiva i podria ser l’últim partit del tècnic Gerard Bofill. Tot aquest enrenou els pot afavorir? En aquestes coses jo no hi crec gens. Serà un partit més i els jugadors del Sabadell sortiran molt motivats, amb ganes de trencar la dinàmica negativa. No serà gens fàcil.
A títol personal, serà un partit especial per a Pedro Munitis? Sí, moltíssim. No vaig complir ni una temporada sencera, però sembla que fossin molts anys. Va ser una etapa molt intensa i em fa una il·lusió especial poder saludar a persones del club com el Jordi Bransuela, que va ser un regal del futbol, el delegat Miguel Ángel o el Bruno Batlle. El tracte amb el club va ser sempre magnífic i el meu record és sensacional. També amb l’afició, és clar, que va comportar-se amb mi de meravella. Al Sabadell li estaré eternament agraït per l’oportunitat que em va donar.
