[Josep Gisbert Periodista]
D’un temps ençà Sabadell s’assembla en massa coses, totes dolentes, a Barcelona. Una d’aquestes són les obres a la via pública, l’estat permanent de tenir-ho tot de cap per avall, que s’han estès com una taca d’oli per tota la ciutat. No se’n salva cap barri, ni el centre. A tot arreu hi ha un carrer rebentat, una vorera esbotzada, o totes dues coses a la vegada. I el pitjor són les obres en llocs que fa quatre dies que s’havien acabat, que com aquell qui diu encara no han tingut temps d’estrenar-se i ja es tornen a esventrar.
Una mostra de l’excel·lent planificació urbanística dels qui, sota el comandament de la plaça de Sant Roc, regeixen els designis del municipi. Especialment exemplificador de la situació són les obres que es fan a diferents punts de la Gran Via. I ho són tant pel temps que triguen a acabar-se com per la mala qualitat de la feina que s’hi fa. La reforma de la Gran Via va ser la proposta estrella amb què Lourdes Ciuró, de JxCat, es va presentar a les eleccions municipals del 2019, abans de ser nomenada consellera de Jus- tícia després dels comicis catalans del 2021. La bona entesa amb el PSC, al més pur estil de la sociovergència, va permetre que Marta Farrés li comprés la idea, i totes dues la van presentar a bombo i plateret el setembre del 2020: l’ajuntament invertiria 3,6 milions d’euros en quinze projectes per transformar la Gran Via abans que s’acabés el mandat.
El mandat es va acabar el maig d’aquest 2023 i de la mitja dotzena d’actuacions –de les quinze– que havien començat no se n’havia acabat ni una. I ara només una està enllestida del tot. L’eliminació del pas subterrani de davant del Taulí és l’única que ha tingut la sort de poder-se donar per feta. La reforma entre els carrers de Calassanç Duran i d’Alguersuari i Pascual i la millora de l’espai per a vianants a la cruïlla de la Rambla i l’avinguda de Barberà estan pendents de petits acabats, però no fa gaire al carrer de Latorre entre els carrers del Sol i de Sant Pau s’hi han començat més obres. A l’eixamplament d’un tros de vorera del carrer d’Antoni Forrellad encara hi falten força detalls i l’ampliació de la vorera de l’Artèxtil a l’altura del carrer de Vidal i la reforma del carrer de Quevedo i la reconversió de la zona blava en plaça al carrer de l’Estació són les que continuen en l’aire. I això que fa temps i temps que estan començades.
Són els casos més clamorosos, on les feines s’eternitzen i sovint semblen aturades i on es pot comprovar la potineria amb què estan fetes: la connexió de la plaça del carrer de l’Estació amb els carrers de l’Illa i d’Arimon és un autèntic nyap que l’Ajuntament no hauria de donar per bona. La qualitat del conjunt d’obres al voltant de la Gran Via és un fet que hauria de fer reflexionar qui les ha contractades, sobretot perquè es paguen amb diners dels impostos dels ciutadans i sovint fa l’efecte que es malgasten.
Unes obres, en tot cas, que no es pot considerar que representin una transformació de la Gran Via, malgrat la grandiloqüència que hi han volgut donar el PSC i en especial JxCat, perquè no passen de ser simples pedaços. La transformació seria, per exemple, el soterrament de la Gran Via, això sí que seria una obra d’autèntica envergadura. I per nyap també la manera com s’ha ampliat l’espai per a vianants al voltant de l’escola Sant Julià, amb ciment en lloc de fer una vorera més ampla amb panots i bordons. Això sí, amb pintades de coloraines pertot arreu.
Mentrestant, la Rambla que es vagi preparant, que les obres l’esbotzaran l’any vinent. L’única bona notícia és que al pressupost de l’Ajuntament del 2024 hi ha una suculenta partida per reparar ferms i voreres de carrers. La incògnita és que no està clar que n’hi hagi prou per arreglar-los tots, perquè els carrers que estan fets malbé són, malauradament, innombrables. És el que passa quan s’actua tard i malament.
