El ministeri fiscal ha reduït de 2 anys a 7 mesos la petició d’inhabilitació per a l’exalcalde de Sabadell Manuel Bustos pel cas de presumptes suborns de l’exregidor del PP Jordi Soriano a empresaris de la ciutat. Es tracta de la peça 33 del cas Mercuri, que també asseu al banc dels acusats l’excap de la Policia Municipal, Josep Miquel Duran, i l’excap d’Urbanisme Manuel Somoza.
En el darrer dia de judici, la fiscal ha destacat que els acusats no van complir amb el deure de perseguir el delicte, conegut a través d’un llapis de memòria que contindria un arxiu de so en què es relatarien les pressions de Soriano a empresaris per tenir tractes de favor a canvi de diners. La petició de rebaixa de pena també s’aplica en els altres dos acusats.
L’origen del cas
Els fets es remunten al 2010, concretament entre el 19 de març i el 2 de juny, quan Manuel Bustos, en aquell moment alcalde de Sabadell (PSC), va tenir coneixement, segons l’escrit de Fiscalia, que el llavors regidor portaveu del PP, Jordi Soriano, estaria rebent comissions d’empresaris per aconseguir adjudicacions en obres públiques. De fet, el paper de suposat missatger de Soriano en aquest procediment va fer que el cas es bategés amb el nom de Mercuri, en referència al déu missatger en la mitologia romana.
Hauria estat l’oncle de Bustos i president del Gremi de Constructors del Vallès, Melquíades Garrido, qui hauria informat l’exalcalde d’aquesta situació, després de rebre-la d’un empresari, José Ríos, en format de gravacions en un llapis de memòria. Ríos hauria volgut fer uns abocaments de terres amb camions de la seva empresa, Excavallès, en uns espais destinats a ubicar-hi terres procedents de l’obra pública de la ronda Oest de la ciutat.
Els inspectors haurien privat l’accés dels camions, i Ríos hauria respost amb estirabots i assegurant que tenia contactes a l’Ajuntament, que hi “tenia mà”, i que acabaria sortir-se’n amb la seva. Els mateixos van obrir un expedient per abocaments sense llicència.
Un cop li va arribar la situació, segons l’escrit de Fiscalia, Bustos hauria traslladat aquestes dades al cap de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament, Manuel Somoza, amb qui hauria acordat, segons el ministeri fiscal, “silenciar els fets” i no emprendre cap actuació que permetés investigar i perseguir el suposat delicte.
Concretament, Bustos i Somoza es van reunir el 3 de juny de 2010 amb Ríos, en una trobada en què també hi va participar el llavors cap de la Policia Municipal, Josep Miquel Duran, i el responsable de l’assessoria jurídica del consistori, Marcel Galofré. L’argument per atraure Ríos hauria estat l’acta que aixecada per l’abocament de terres i l’obertura d’un expedient de legalitat urbanística.
En la reunió es va abordar la relació que hauria relatat Ríos amb un càrrec electe, segons l’escrit Jordi Soriano, demanant-li explicacions de per què estava acusant-lo, i amenaçant-lo que seria millor no remoure el tema “pels seus interessos empresarials a Sabadell”, segons la Fiscalia en l’escrit. Això hauria dissuadit l’home de fer públic els fets, motiu pel qual l’Ajuntament no va fer cap moviment per perseguir les presumptes irregularitats, i incomplint, així, el seu deure com a representants públics coneixedors d’una irregularitat, tot sempre segons el ministeri fiscal.
Per tot plegat, tant la Fiscalia com l’acusació de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció demanaven d’entrada una pena d’inhabilitació de càrrec públic per a Bustos, Duran i Somoza de 2 anys, que ha acabat reduint a 7 mesos.
El llapis de memòria
La fiscal ha estat la primera en intervenir en la darrera sessió del judici i amb una llarga exposició, tot destacant la rebaixa de petició de penes d’inhabilitació. En el seu relat, ha destacat la confirmació provada en base a les declaracions dels acusats i dels testimonis, així com de les escoltes telefòniques, dels fets delictius provats, com ara les converses entre Somoza i el llavors regidor del PP Jordi Soriano, suposat responsable dels contactes entre empresaris i ajuntament.
Tot plegat ho ha fet girar al voltant del llapis de memòria que Bustos va rebre de mans del seu oncle i president del Gremi de Constructors del Vallès, Melquíades Garrido, on hi hauria informacions relatives al tracte de favor que l’empresari José Ríos. “Resulta il·lògic que si el senyor Bustos diu que no podia accedir al contingut del llapis de memòria no parlés amb el seu oncle per obtenir una còpia i es llancés a convocar un ciutadà a una reunió en què estava present el màxim responsable dels serveis jurídics de l’Ajuntament i de la Policia Municipal”, ha relatat la fiscal.
Amb tot, ha destacat que el llapis de memòria no s’ha trobat entre els centenars de documents registrats en els escorcolls de novembre de 2012 tant en domicilis com llocs de feina i el mateix Ajuntament de Sabadell. “Només tenim un àudio que queda allotjat en l’ordinador de Melquíades Garrido”, ha destacat.
“Els acusats, en saber que Soriano estava rebent suborns, van decidir de manera intencionada dissuadir José Rios, planificar una reunió amb un pretext per traslladar-li el missatge i van aconseguir el seu objectiu, Ríos es va desfer del material que podria tenir i no va arribar a un òrgan judicial, evitant perseguir una conducta delictiva”, ha conclòs la fiscal. En aquest sentit, ha destacat que precisament Soriano és l’element clau de l’entramat, i que protagonitza la peça principal del cas Mercuri, la número 1.
L’acusació popular
En una exposició molt més breu que la de la fiscal, l’advocat de l’acusació popular, la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, Raúl Garcia Barroso, ha considerat que ha quedat desvirtuada la versió de Bustos, que asssgurava no haver accedit al contingut del llapis de memòria, perquè hi ha proves que demostren que va contactar amb Soriano un cop coneguda l’existència del dispositiu. A més, ha destacat que l’intendent Duran es va presentar a la reunió amb Ríos vestit amb l’unifrome policial i armat, fet que va intimidar i “va provocar por” a l’empresari, que va desembocar en la destrucció del material i a dissuadir-lo de fer públiques les seves relacions i tractes de favor.
La defensa de Bustos reclama l’absolució
L’advocat de Bustos, Marc Manjarín, ha reclamat l’absolució de l’exalcalde, d’entrada pel temps que ha passat des dels fets, fa 14 anys, i que ha dut a imprecisions en les declaracions d’acusats i testimonis. També ha assegurat que moltes de les evidències presentades s’han obtingut a posteriori, a partir de materials i informació que no tenien els acusats en els moments dels fets i que han anat sumant-se a sobretot en el marc d’investigació de la peça principal del cas Mercuri.
“Es volia presumir que el senyor Bustos posseia una informació que no tenia al seu abast en aquells moments”, ha destacat el lletrat, tot assegurant que hi hauria vincles i dades que l’exalcalde no coneixeria en el moment dels fets. La jurisprudència, ha dit, exigeix l’existència d’indicis raonables i el coneixement de l’existència d’un possible delicte, però “no es pot pensar que les dades referides a un simple rumor fossin suficients per activar el deure de perseguir delictes per part de l’alcalde”.
En aquest sentit, ha apuntat que al juny de 2010 Bustos només disposaria de la informació que li va traslladar verbalment el seu oncle i rumors diversos. “Bustos té un comentari difós del senyor Garrido que no sostenia res”, ha dit.
Per la seva banda, la defensa de Manuel Somoza ha destacat que no la trobada amb l’empresari José Ríos no va estar preparada per coaccionar-lo, un home que ha assegurat que actuava amb actitud fatxenda per fer-se valer davant dels operaris on va intentar abocar terres de manera fraudulenta. També s’ha pronunciat en la mateixa línia l’advocat de l’intendent Duran, Cristóbal Martell, que ha recalcat que el seu defensat no va tenir cap paper actiu en la reunió per fer pressió a Ríos.
El darrer torn de paraula dels acusats ha servit per tancar el judici, on l’exalcalde ha assegurat sentir-se víctima per la persecució que s’ha fet a la seva persona, fet pel qual ha demanat l’empara del ministeri fiscal. En aquesta mateixa línia, ha posat en entredit que no s’asseguri al banc dels acusats Jordi Soriano, artífex del teòric l’enllaç entre empresaris i consistori.
Bustos nega que declinés perseguir un presumpte cas de suborns del portaveu del PP
