[Jordi Serrano, historiador]
El Círcol Republicà Federal (CRF) fou un edifici pagat i erigit pels republicans sabadellencs del Partit Republicà Federal Democràtic i inaugurat per Francesc Pi i Margall l’any 1888. Quan el 1939 entren les tropes feixistes, de primer se n’apodera la Falange Española i de les JONS. Mentre que 63 sabadellencs estaven a camps de concentració nazis, en què 40 morien i 23 sobrevivien, visitaven la ciutat Hans Thomsen –cap nacionalsocialista alemany a Espanya–, Antonio Correa Véglison –governador civil– i José María Marcet Coll –alcalde de Sabadell–, sortint de l’edifici del CRF (després s’hi afegirà el bisbe Gre- gorio Modrego).
Com es pot veure a la foto, a la façana han posat uns rètols de “Falange” i “Por el imperio hacia Dios”. Encara es pot veure en un sostre un aguilucho enorme. Posteriorment, l’edifici se l’apropia l’Ajuntament. Més tard, el 1942 l’Ajuntament el va cedir per fer-hi l’Escola de Comerç i l’any 1972 passa a la UAB, però un cop Empresarials se’n va al carrer Emprius, la UAB incomprensiblement no va retornar el CRF.
Dilluns passat, l’Ajuntament va aprovar un acord pel qual la UAB dona a l’Ajuntament la cessió d’ús de l’edifici del Círcol Republicà Federal de Sabadell per a cinquanta anys. Hi havia un acord per a vint anys del 1994, després el 2016 se signa un altre acord per a cinc anys prorrogables. Ara se’n signa un per a cinquanta anys de forma gratuïta. És sorprenent i molt significatiu que al dictamen no hi surt ni un sol cop el nom de l’edifici Círcol Republicà Federal, hi consta Escola de Comerç. L’edifici tindria un cost de compra d’1.387.397 entre el sòl i l’edificació, però com que només és una cessió, el valor seria de 924.931 euros.
Vist així, hauríem d’estar agraïts al rector, Javier Lafuente. L’Ajuntament, a més, té nou obligacions i se sotmet submisament a la voluntat de la UAB. Que quedi clar que trobo bé que l’Ajuntament aconsegueixi la cessió a cinquanta anys, almenys podrà fer-hi obres per- què l’edifici no s’ensorri. La façana està apuntalada per tot arreu. Ara, tampoc té lògica que l’Ajuntament faci obres a un edifici de la UAB. No és un tema jurídic, és un tema ètic.
Pot ser que el rector de la UAB, Javier Lafuente, torni un local que va ser un botí de guerra. Durant el règim nazi, els jueus van patir tota mena de turments i en molts casos van acabar en camps d’extermini. Les propietats d’aquests jueus van anar a parar a alemanys que es van enriquir, uns cops amb procediments més o menys legals (adquisició in extremis a preus baixos quan el jueu volia fugir), altres amb espoli de tota regla. En molts casos, als jueus se’ls va robar obres d’art. Van passar els anys i algunes persones i entitats van anar descobrint on havien anat a parar aquestes obres d’art. Una part es va descobrir qui les tenia. Un cop localitzada l’obra, el propietari de seguida torna la propietat als descendents dels damnificats. És clar. En cap cas els propietaris, com defensa el rector, Javier Lafuente, van proposar cedir per a cinquanta l’obra d’art al seu propietari. Hauria estat un escàndol majúscul.
Imaginem que tinguéssim una llei de memòria democràtica del regne d’Espanya decent i que hi hagués la reparació a les víctimes i el retorn dels locals a aquelles entitats i partits de la II República represaliades pel franquisme. La UAB passaria a engruixir la llista d’institucions que s’ha aprofitat d’un robatori ignominiós. Vol realment la UAB estar en aquesta llista? Retornar-ho seria un gest per part del rector, Javier Lafuente, que li estalviaria passar molta vergonya. De moment, els llicenciats per la UAB ja ens n’està fent molta. Lafuente pot encarregar un informe al seu Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID) de la mateixa UAB i, efectivament, li dirà en cinc minuts que tenen una propietat fruit d’una usurpació infamant.
La seu del CRF va ser el gran centre de cultura emancipadora de la ciutat. És, a parer meu, l’edifici més emblemàtic de la ciutat, el que defineix millor l’esperit d’esquerres i republicà de la ciutat. Hi van passar des del PRFD fins, als anys trenta, ERC. El dia abans de ser assassinat per pistolers pagats per la patronal catalana, Francesc Layret hi fa el seu darrer discurs en memòria pre- cisament de Pi i Margall. Lluís Companys, que els substituí a la campanya electoral estant a la presó de Maó, torna a la ciutat de forma triomfal el 8 de gener del 1921 al CRF, on la feminista republicana Balbina Pi digué: “Ploràrem quan vam veure a Com- panys travessar els corredors del cafè del Círcol. Per què? Perquè com a fantasma ens va venir a la memòria la sagnant tragèdia, el gran crim comès contra Francesc Layret.”
Cal que la UAB i el seu rector, Javier Lafuente, tornin la propietat als republicans sabadellencs i en el seu nom a l’Ajuntament de Sabadell. Insto els estudiants de la UAB a mobilitzar-se per pressionar un rectorat poc sensible a la memòria antifeixista. Han passat 84 anys.
