Amb l’equip cuer i a 8 punts de la permanència, el tradicional dinar de Nadal del Centre d’Esports Sabadell no podia ser una festa. De fet, s’han vist cares llargues i, sobretot, de molta preocupació en les altes esferes del club en l’acte celebrat al restaurant ‘El Castellet’, un lloc mític del món arlequinat gràcies a la incombustible sòcia, Pepita Sierra, ‘Gina’. No només va donar nom a una penya en la dècada dels vuitanta i noranta sinó que l’establiment està ple de records de diferents èpoques de l’entitat, algunes glorioses, de Primera Divisió. També va ser l’escenari de presentació de la campanya de socis d’aquest curs 23/24. El tècnic Óscar Cano ha estat un dels visitants del racó arlequinat on es poden contemplar autèntics meravelles.
Durant el dinar nadalenc es podien veure imatges històriques dels 120 anys del club, com el vell estadi, la inauguració del nou, ascensos i moments èpics. “Ens caldrà l’esperit d’El Castellet per sortir d’aquesta situació”, reconeixia un veterà soci del Centre d’Esports i ara component del Consell consultiu, un dels òrgans representats en el dinar nadalenc. El president Manel Sabés, Joaquim Badia, Francesc Camprobí, Jordi Guarch, Paco López, Lino Gutiérrez o Jordi Besonias en formen part i han viscut tota mena de circumstàncies, però ningú recordava un moment esportiu tan crític. “Si guanyem els dos pròxims partits a casa (Unionistas i Tarazona, el 2 de gener), això podria canviar”, deien amb esperança.
Missatge emotiu
També han participat, juntament amb la plantilla, cos tècnic i membres del Consell d’Administració, representants dels patrocinadors, futbol base, treballadors i mitjans de comunicació. Aquesta vegada l’únic discurs ha estat el del president, Pau Morilla–Giner, qui ha admès que tenia un escrit preparat, però ha preferit deixar-ho al marge i apel·lar al missatge més emotiu i directe. “Aquest matí, per un tema familiar, he estat a l’hospital i en la zona d’oncologia he vist un nen amb la samarreta del Centre d’Esports d’aquesta temporada. Penso que la primera reflexió ha de sortir de dins, del cor. Cert que la situació esportiva és complicada, això no se li escapa a ningú, però hem de valorar tot el que tenim, estar en un lloc meravellós, entre amics i família i gaudir de la salut. I també pensar que alguns -en al·lusió als jugadors- tindran la sort de posar-vos la samarreta d’un club amb més de 120 anys d’història. Fa deu anys, potser això només era un somni”.
Ha estat una manera de buscar una motivació, un revulsiu que haurà de ser immediat. En la seva segona reflexió, el president arlequinat ha insistit en la idea de “no rendir-se. La vida no va de justícia divina, si no no hi hauria nens amb la samarreta del Sabadell en un hospital o nois de 19 anys morint aquest cap de setmana en un pavelló -en referència a la tràgica mort del jugador de futbol sala Raúl Jurado-. La vida va d’aixecar-se i creure-hi. Podem llençar la tovallola o agafar-la, eixugar-nos la suor i continuar treballant”. Ha acabat desitjant un bon Nadal a tothom abans d’agafar un nou vol internacional amb l’objectiu d’aconseguir el suport econòmic de possibles inversors i afrontar amb garanties el mercat d’hivern, el ferro calent on s’agafa el club per redreçar el rumb.
FOTOS LLUÍS FRANCO:
