L’informe PISA ha estat un cubell d’aigua freda –o gelada– per a Catalunya. Els demolidors resultats han fet història i han situat el rendiment de l’alumnat català per sota de la mitjana dels països de l’OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic) i del conjunt d’Espanya en els tres àmbits d’avaluació: la competència en matemàtiques, ciències i comprensió lectora. Segons es desprèn de l’informe –que va avaluar més de 700.000 alumnes de 15 anys de 81 països d’arreu del món–, en competència matemàtica Catalunya ha obtingut 469 punts, 21 menys respecte a les últimes proves, fetes el 2018. En competència científica, l’alumnat català ha obtingut la pitjor dada des del 2003 amb 477 punts (485 punts al conjunt de l’estat), 12 menys que el 2018. En comprensió lectora, Catalunya també ha registrat la pitjor dada des del 2006 i s’ha situat en les últimes posicions de l’estat amb 462 punts (474 punts al conjunt de l’estat), 22 menys que el 2018, i només al davant d’Andalusia (461), Melilla (405) i Ceuta (404).
Divergència d’opinions
La comunitat educativa catalana ha assumit sense pal·liatius que els resultats són dràsticament dolents. Però entre docents, Generalitat, sindicats i famílies hi ha divergències per assenyalar els motius principals d’aquesta caiguda en picat. Segons la visió del govern, els mals resultats són fruit, principalment, de la vulnerabilitat infantil i de la segregació escolar –a la línia vermella en ciutats com Sabadell–; conjuntament amb els efectes de la pandèmia que van fer retrocedir el nivell d’aprenentatge dels estudiants no només de Catalunya, sinó de la majoria dels països europeus.
Altres situacions que haurien estimulat els mals resultats, segons apunten diversos docents, són les ampliacions de les ràtios. “Si volem una bona educació necessitem baixar el gruix d’estudiants a les aules per poder oferir una atenció més especialitzada als alumnes”, assenyala David Palacios, professor a l’Institut Pau Vila, que afegeix que “vegades ens hem vist fent classe amb 34 persones”. “Us imagineu anar al metge que agafa trenta pacients al mateix temps?”, reivindica. Per la seva banda, Paula Freixes, també professora a Sabadell, assenyala que l’aposta per les pantalles i la digitalització a les aules “no acaba de ser gaire beneficiós en alguns aspectes com la lectura o l’escriptura, que és un treball molt més sistèmic i mecànic”. “Que hi hagi noves metodologies fa que, avui dia, encara hi hagi docents que no sàpiguen com tractar-les”, afegeix.
El Rafel fa anys que observa el món educatiu des de lluny, com a pare que ha vist l’evolució de l’ensenyament les últimes dècades. “Les noves tecnologies segur que tenen una part de responsabilitat en la davallada dels informes. El mòbil distreu molt i anar tot el dia amb ordinadors a l’aula crec que fa perdre la comprensió lectora. No has de rumiar tant perquè tot és més ràpid i menys analític”, sintetitza. Ell és partidari de “tornar al paper i el llapis”. “Ens passa a tots: quan escrius, retens molt més la informació”, avisa. L’aposta per les pantalles no l’acaba de convèncer. “Els joves no tenen necessitat de fixar-s’hi tant i això els perjudica”, sentencia.
L’Anna, que estudia humanitats a la universitat, és amant dels llibres i lamenta que “s’ha perdut molt l’hàbit de la lectura i tothom viu molt més amb pantalles, sense buscar en els llibres moments d’oci en què pots aprendre molt”, diu. A més, assenyala el creixent ús del castellà entre catalanoparlants. “Això també perjudica la comprensió lectora”, avisa. Ella, estudiant d’Humanitats, aposta per flexibilitzar el catàleg que l’escola imposa com a lectures obligatòries. “Està bé conèixer la literatura clàssica, però cal també alimentar la tria de l’estudiant”, concep. Amb 19 anys, ha viscut el canvi de metodologies des de dins, i apunta que “potser s’ha apostat massa per la tecnologia”.
Per la seva banda, els sindicats educatius vinculen els mals resultats de PISA a la manca de recursos i d’inversió educativa. Així ho valoren les agrupacions USTEC, Professors de Secundària, CCOO i la Intersindical, que lamenten que l’escola inclusiva “ha quedat novament en dubte”.
