Compaginar esport i estudis no sempre és fàcil. Fer-ho en un país estranger encara ho és menys. Però el cas de les futbolistes vallesanes Sofia Jimeno (Sabadell) i Alexia Bermejo (Sant Llorenç Savall) ens demostra que quan hi ha esforç tot és possible. I és que aquestes jugadores de la Louisiana State University at Alexandria (Estats Units) han aconseguit proclamar-se campiones de la seva conferència, mentrestant van completant les seves carreres universitàries. Des del Diari hem pogut parlar amb elles per conèixer la seva experiència.
Els inicis
Totes dues són exjugadores del C.E Sabadell i van emigrar als Estats Units un cop acabat el batxillerat. Allà cursen els seus estudis universitaris gràcies a una beca esportiva, la qual van aconseguir via agència. “Per obtenir la beca has d’enviar un vídeo amb les teves millors jugades, si els agrada et seleccionen i ells s’ocupen de tots els tràmits”, explica Jimeno. Un cop s’aprova la sol·licitud és moment d’escollir universitat i això es fa després d’escoltar les propostes de diferents entrenadors: “Et presenten tota la part esportiva, però també l’estudiantil i al final acostumes a triar el que et genera més confiança”, afegeix.
Sofia Jimeno i Alexia Bermejo jugant amb l’equip de la universitat / Cedida
Com bé expliquen l’adaptació a la universitat és “força fàcil” i “des del primer moment et sents integrada”. De bon principi la parcel·la esportiva de la universitat ja s’encarrega de vincular-les amb l’equip i les fa viure juntes als habitatges del campus. “Només arribar, les companyes del club ja em coneixien i em van venir a saludar, hi ha molta unió de grup i passem moltes hores juntes”, afirma Bermejo.
Estudiar i jugar
Ser jugadores de futbol no implica oblidar els estudis, aspecte que tant Jimeno com Bermejo tenen molt present. La primera estudia psicologia i la segona biologia, sent molt conscients que sense bons resultats acadèmics no hi haurà esport. “Dos cops per temporada hem de presentar les notes a l’entrenador i si aquestes són dolentes, se’t pot penalitzar amb menys minuts o amb menys beca”, comenta Bermejo. No obstant això, les ajudes per poder gestionar les obligacions són molt àmplies: “Tens la figura d’un conseller que t’ajuda amb tot, tens flexibilitat per escollir quins horaris d’estudi vols, els professors també s’adapten a tu… Notes que hi ha una estructura molt professional que et cuida” afegeix.
Ambdues jugadores són amigues i companyes d’equip / Cedida
“No és que els estudis siguin difícils, però hi ha cops que podem tenir fins a tres partits per setmana i costa tenir-ho tot al dia”, explica Jimeno. Així i tot, afirma que amb dedicació és possible: “Pot ser complicat, però trobo que si t’organitzes bé pots arribar a tot i cal tenir ben clar que els estudis són el primer. Per sort els entrenadors ho entenen i s’ajusten a les teves necessitats acadèmiques”.
Les diferències
El futbol o soccer americà té algunes característiques diferents, situació a la qual ambdues jugadores van haver-se d’acostumar. “Crec que allà el nivell és més físic i també un pèl més baix. Tot i això, l’estructura és molt més professional que aquí”, destaca Jimeno. Un altre aspecte que destaca és la vida social del jovent: “Aquí la gent local no es relaciona gaire, com a mínim a Alexandria, el que veiem és que prefereixen estar sols a casa abans que quedar amb amics i és una cosa que ens costa d’entendre” rebla. Per Bermejo una altra cosa que els sorprèn és la manca d’activitat física dels estatunidencs: “Aquí la gent camina molt poc, prefereixen anar amb cotxe a tot arreu i tampoc hi ha gaires espais per passejar”.
Un altre aspecte és el de la nacionalitat. I és que les jugadores europees tenen més prestigi i pressió. “Es dona per fet que algú de fora és millor tant que si una europea juga poc, la gent ja creu que li passa alguna cosa o pensa que ja té poc nivell”, comenta Jimeno. “Allà el futbol és més físic, nosaltres som més de tenir la pilota i això és una característica que allà aprecien molt”, destaca Bermejo.
Èxit i futur
Com a punt àlgid de la seva experiència ambdues jugadores destaquen el títol de lliga. “L’any anterior vam perdre la final i teníem molta confiança en què aquest cop no se’ns escaparia i així va ser”, recorda Bermejo. “Són setmanes de molta tensió amb partits i eliminatòries molt seguides, quan guanyes ho deixes anar tot”, afegeix Gimeno. A més a més, el reconeixement a les universitats nord-americanes és molt alt, fet que totes dues destaquen: “Després de guanyar hem rebut molts homenatges, és maco i també és molt guai poder dir que hem guanyat una lliga en un altre país”.
Celebració del títol / Cedida
Malgrat que no volen fer vida als Estats Units, més enllà dels estudis, no descarten estudiar-hi més temps o fins i tot treballar-hi uns anys. I és que ambdues jugadores se centren a viure el present, però reconeixen que els agradaria poder dedicar-se al futbol. “El nostre futbol femení està creixent molt i és molt motivador, m’agradaria intentar-ho”, afirma Jimeno. “Allà he tornat a gaudir amb el futbol, és la meva vida i m’encantaria que també fos el meu futur”, afegeix Bermejo.
Ambdues jugadores comparteixen amistat i posició al camp (migcampistes) fet que les fa estar encara més compenetrades. Poder continuar creixent juntes és un dels seus principals objectius i esperen poder-ho fer sempre amb la pilota al costat.
