[Josep Mercadé, periodista]
Aquests dies compartim bons desitjos a infinitat d’àpats nadalencs, a missatges a la xarxa, a salutacions pel carrer, amb trucades, i potser, cada cop més residuals, amb felicitacions de paper enviades per correu. És el costum i el que toca si fem cas a l’allau de propostes publicitàries que ens arriben per totes bandes. Ens diuen que és la màgia de Nadal, en la qual, poc o molt, ens deixem imbuir. Però no podem deixar de banda la realitat que tenim davant nostre.
Aquestes dates ens conviden a fer balanç, tot i l’opulència de les festes nadalenques. I com diu aquella frase tan gastada, la situació no és pas per llençar coets, tot i que alguns països celebren al Cap d’Any precisament llençant petards, però això és un altre tema.
Com que ja fa dies que ens ho diuen, no és gaire original repetir que aquest passarà a la història per ser un any extremat. Segons la definició que en fa el diccionari de la llengua de l’Institut d’Estudis Catalans, extremar és quan les coses es porten a l’extrem. Si fem un simple repàs d’aquest any, ens adonem que hem viscut situacions que creiem que no veuríem mai. Això fa saltar pels aires moltes conviccions que ens demanen ser qüestionades.
Si el 2023 passa a la història per ser l’any més càlid, no necessàriament vol dir que el proper estiu no passarem tanta calor com aquest. Més aviat aquest fenomen extrem l’hem d’interpretar com un toc d’alerta que ens ha de fer reaccionar davant de tots aquests canvis que acceleradament s’estan produint al nostre planeta.
Però és que resulta que a casa nostra, a més, tenim un altre fenomen extrem, que és una sequera que ens aboca a una situació d’emergència, ja que el llindar del 16% d’aigua als embassaments de les conques internes s’hi arribarà d’aquí a no res. Crec que no caldria esperar tant per tancar l’aixeta i reduir la disponibilitat d’aigua per persona i dia. Calen mesures més dràstiques.
M’atreviria a dir que en general no som conscients de la gravetat de la situació. Quan expliques a algú que viu en un país on plou sovint i li dius que nosaltres des de fa tres anys estem patint una escassetat de precipitacions mai vista, els costa de reaccionar. Els sembla impossible en aquesta latitud. El mateix ens passarà amb les onades de calor. La manca d’aigua serà un fet habitual que requerirà previsió i consciència de la situació. Alguna cosa bona aprendrem d’aquest any extremat.
