Sabadell s’ha erigit en ciutat de Nadal a Catalunya. En paraules del regidor de Cultura de Sabadell, Carles de la Rosa, l’aposta per construir un univers nadalenc amb identitat pròpia l’ha convertit en un punt d’atracció de visitants d’arreu que volen viure la festivitat en directe. Una realitat que, a parer del responsable polític, ha impulsat especialment el Llaminer, motor, director d’orquestra i cap visible de la celebració. En paraules seves, “punt d’inflexió” en la campanya nadalenca a casa nostra.
En aquest context, però, s’alcen les veus que demanen un contrapunt al dolç personatge. Una cara menys amable i més escèptica d’una festa on el Llaminer s’ha consolidat com a mestre de cerimònies. Estan preparats els sabadellencs per integrar aquest missatge en el món de fantasia construït a la ciutat? Cal un representant que s’allunyi de la fascinació d’uns dies en què tot sembla de color de rosa?
Escepticisme nadalenc
Des d’un punt de vista social, són diverses les personalitats que rebaixen l’eufòria nadalenca i es distancien d’unes propostes que acostumen a despertar debat entre la ciutadania. “Crec que, entre tots, de vegades perdem una mica el nord amb la celebració. Està bé que hi hagi la voluntat d’aconseguir un ambient festiu i distès, però mai ho he viscut amb tanta devoció”, resumeix el Ramon.
En una línia similar, el Miquel Borrell -84 anys- exerceix de portaveu de la gent gran, un col·lectiu que ha viscut Nadals “de tots els colors”. “Hi ha hagut anys molt tristos, sobretot per la manca d’algun familiar a taula, i això tampoc es pot obviar. Durant els anys hi ha variacions, però si la família està unida, és la millor manera de viure-ho“, resumeix. I afegeix: “hi ha tants dies de festes i àpats extraordinaris que de vegades quedes saturat. Admeto que hi ha vegades que preferiria un plat d’arròs bullit en lloc de canelons. La gent gran ens hem de dosificar”, riu.
Els excessos no només tenen impacte en la panxa, sinó també en la butxaca. “Tinc nens petits i hi ha una certa pressió social en aquestes dates. Sembla que has de fer cagar el tió, que vingui el Pare Noel i després que passin els Reis. I crec que, en això, amb els nens, de vegades ens passem”, detecta la Mireia Bosch. “Nosaltres no celebràvem el Pare Noel, però els nens et pregunten per què no ve. Costa trobar l’equilibri, però crec que, en general, pequem de ser excessius”, sintetitza.
Un punt crític
La visió menys materialista de Nadal és present en diferents sectors. Un dels exemples és l’artista vallesà Triquell, que afegeix el punt crític i contracultural a la festa amb Cringemass. La cançó es pot escoltar a Nadal Mix 2023, un disc desenfadat i irreverent amb caràcter nadalenc que compta amb la participació de diversos artistes sabadellencs.
Data assenyalada, definida, hipotecada, repetida i actuada, comença el tema del santquirzenc, que no dubta a assenyalar a través de la lletra aquesta superficialitat amb fragments com “cultura, consum banal” o la frase “rebentem-nos un regal. No ens adormim aquest Nadal”, un discurs irònic i sarcàstic de la cita.
És, també amb presència en l’escena, la cara B de Nadal. Proclames i sons d’una melodia que podria ser adoptada com a himne d’un grup de ciutadans que no volen entrar càndidament en l’univers nadalenc i que observen amb reserves una festivitat que no sempre ha de ser per a tothom sinònim de pompositat i focs d’artifici.
“Pillem més faves que el tortell”: així sona la nadala de 31 FAM, Flashy Ice Cream i Mushkaa
