Estocada al Surfcity. L’Ajuntament de Sabadell ha aturat la tramitació de la piscina d’onades artificials prevista a tocar de la Bassa, a la zona esportiva de Sant Oleguer. La situació de sequera que afecta la ciutat i tot Catalunya des de fa pràcticament tres anys, juntament amb les crítiques de l’oposició i d’entitats ecologistes, han desencadenat la decisió. El projecte, finançat amb fons privats en un terreny de l’Ajuntament, va ser polèmic des del primer dia pel seu impacte ambiental.
El Govern municipal considera ara que “no es donen les condicions” per continuar amb la tramitació del projecte després d’una “profunda reflexió“. L’Ajuntament conclou que el projecte és inviable en el marc de la situació de sequera i les mesures associades a la falta de pluges. El sistema Ter-Llobregat, que abasteix Sabadell i tota la Gran Barcelona, es troben en fase de preemergència des de novembre. Tot apunta que a partir de gener s’entrarà en un estadi pitjor, d’emergència.
Recreació del projecte de la piscina d’onades Surfcity, ara descartat / CEDIDA
El Surfcity va néixer amb controvèrsia. El projecte preveia construir una piscina d’onades artificials per a la pràctica de surf a escassos metres del riu Ripoll, al costat d’on hi ha la Bassa i davant de la Pista Coberta d’Atletisme de Catalunya. El complex havia de comptar amb dues piscines, la principal de 140 metres de llargada i 35 d’ample, capaç de generar onades de 2,4 metres d’alçada, el que va generar una preocupació per l’impacte ambiental, sonor i visual del projecte des del minut zero amb crítiques d’associacions de veïns, entitats i grups polítics.
El projecte i la inversió de 14 milions d’euros era de caràcter privat, però el terreny on s’havia d’ubicar és públic. L’Ajuntament acceptava la cessió el solar durant quaranta anys a canvi d’un cànon anual.
El terreny on s’havia d’ubicar el SurfCity / LLUÍS FRANCO
El projecte estava en fase inicial de tramitació: ja s’havia redactat i aprovat inicialment el plec de clàusules administratives per a la concessió del terreny a l’empresa privada. El tràmit, que va passar pel ple amb la majoria absoluta del Govern municipal (PSC i Junts) va suposar una allau d’al·legacions en contra. Davant dels dubtes, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, va assegurar que el projecte es tiraria endavant sempre que fos sostenible. Després, l’Ajuntament va anunciar que delegava si la tramitació continuava o no en l’Agència Catalana de l’Aigua, depenent de la Generalitat. No s’esperarà, doncs, a tenir la resposta de l’organisme.
El Govern municipal aprofita per recordar que està prenent mesures per fer front a la sequera i, tal com va fer l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità fa uns dies, demana al Govern de la Generalitat “que la responsabilitat de fer front a la situació no acabi sempre en els ajuntaments”. Exigeixen que es doni suport econòmic als ens locals per facilitar mesures com l’abastament d’aigua regenerada, optimitzar la xarxa municipal de subministrament i controlar i reparar canonades, entre d’altres.
Els opositors ho celebren: “El Surfcity ha mort”
Els detractors del Surfcity celebren la decisió del Govern municipal. “És bo que l’Ajuntament accepti renunciar el projecte i no esperi a la Generalitat que es pronunciï”, afirma Joan Carles Sallas, portaveu de la Plataforma de Defensa del riu Ripoll, que afirma que la situació era “insostenible” davant el fet que tant la Muga, com el Ter i el Llobregat “travessen una situació dramàtica i no poden ni donar aigua per abastir els municipis” de Barcelona i la regió metropolitana.
El líder d’ERC, Gabriel Fernàndez, creu que “s’imposa el sentit comú”: “El PSC de Marta Farrés recula i reconeix el seu greu error”, afirma sobre una iniciativa empresarial que considerava “una veritable amenaça per al riu Ripoll” i una “contradicció” en la lluita contra l’emergència climàtica. En referència als altres partits i entitats, agraeix a “tothom que ho ha fet possible” i ha defensat amb “ungles i dents el patrimoni de les generacions futures”. A canvi del Surfcity, proposa renaturalitzar l’espai i plantar-hi vegetació.
“El projecte ha mort. S’ha imposat la raó que tenien les entitats, grups polítics i societat organitzada que, des del primer dia, han denunciat l’atrocitat que significa el Surfcity”, afirma la portaveu de la Crida, Anna Lara. No obstant això, la formació recorda que PSC i Junts ho volien tirar endavant fins ara i que “no es pot abaixar la guàrdia”. “És la conseqüència d’un model de ciutat arcaic i caduc, el del fum i el ciment” i avisen que la “pròxima parada” serà aturar el “Quart Cinturó”, en referència a la ronda Nord de Sabadell i Terrassa.
Sabadell En Comú Podem també mostra la seva satisfacció. “Celebrem que s’hagi imposat el sentit comú davant la situació de sequera extrema que pateix el país des de fa més 38 mesos, cosa que s’afegeix a l’enorme impacte ambiental, social i econòmic que hagués tingut la seva tramitació”, afirma el portaveu de la formació, Joan Mena.
Sequera crítica
És una realitat: Sabadell registrarà l’any més sec mai registrat. Quan falten dies per acabar el 2023, la pluviometria registrada no arriba als 300 litres (294,8), segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya. De gener a 14 de desembre, només ha plogut 26 dies, amb precipitacions superiors al litre d’aigua. En els mesos tancats de l’any, a excepció del febrer, maig i juny, la pluviometria ha estat inferior a la mitjana climàtica de l’Atles Climàtic (1991-2020).
La situació ha comportat mesures excepcionals, que s’ampliaran el gener, segons els pronòstics. Es reduiran cabals ambientals en els rius Llobregat, Ter i Muga, i es prohibirà l’ús de dutxes en vestidors d’instal·lacions esportives. També estava previst ajornar la posada en marxa de nous complexos turístics i lúdics, com era el cas del Surfcity. Es reduirà el màxim de consum diari per persona a 200 litres, topall que Sabadell no supera, però que municipis vallesans com Matadepera i Sant Quirze sí que sobrepassen amb escreix.
