[Joan Marcet, Professor de Dret Constitucional]
Quan arriben aquestes dates, es dediquen una bona part de les anàlisis polítiques i mediàtiques a fer balanç del que ha passat durant l’any que s’acaba i, en alguns casos, a fer previsions sobre el nou any que està a punt de començar. Un diari d’àmbit estatal ha dedicat un dels seus darrers setmanaris dominicals a analitzar el 2024 com “un any incert”, tant pel que fa a la geopolítica, a la política espanyola, l’economia, la tecnologia, el medi ambient o la cultura.
També fa uns dies, The Economist apuntava les incògnites del 2024 en l’àmbit polític, amb més de 70 processos electorals, entre els quals els del Parlament Europeu i el dels Estats Units, però també els de països de la dimensió de l’Índia, Rússia o Mèxic. En l’àmbit local de Sabadell, no sembla que es plantegin gaires incerteses. Les grans obres en marxa, com el portal Sud, el Pavelló dels Merinals o el parc del Nord seguiran el seu ritme, i s’anuncia una necessària i important inversió en l’espai públic, en carrers, voreres i places. Els temes pendents –entre d’altres, la ronda Nord, l’escola d’infermeria o la cessió de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil a l’Ajuntament– són qüestions que depenen fonamentalment d’altres administracions, la Generalitat, la UAB o el Govern estatal. A confirmar alguns projectes museístics anunciats.
Més incerteses es preveuen en l’àmbit nacional, on continuem amb un Govern en ultraminoria, sense pressupostos a la vista, i sense empenta en els grans àmbits de gestió (ensenyament, sanitat o serveis socials). Continuem amb un excés de gesticulació i amb poca política pràctica i útil per a la ciutadania. En l’àmbit estatal, l’estabilitat del govern sembla massa lligada a una negociació continuada, dins del mateix govern de coalició i amb totes i cada una de les forces polítiques que varen fer possible la investidura de Sánchez. L’aprovació de la llei d’amnistia marcarà segur la primera meitat de l’any, al costat de la negociació pressupostària. Només la barroera i estulta oposició del PP i Vox dona suficients arguments per soldar políticament la majoria parlamentària. Incerteses a l’horitzó.
Però és l’àmbit global, amb guerres i incògnites electorals, el que més pot preocupar-nos. El manteniment de la guerra a Ucraïna o els estralls insuportables de la guerra que està lliurant el govern ultranacionalista d’Israel contra Hamàs i de rebot contra tots els palestins de Gaza continuen ben presents. Les imatges diàries d’aquestes guerres són intolerables i demanen una acció immediata de les instàncies internacionals per posar-hi punt final. El paper dels Estats Units és clau per aconseguir un alto el foc a Gaza, però estem veient la proliferació de problemes interns, com els que han aparegut en diversos campus universitaris nord-ameri- cans. I tot plegat amb unes eleccions presidencials, a menys d’un any vista, que poden retornar Donald Trump al capdavant del país.
No ofereix menys incerteses el panorama de la Unió Europea. Les eleccions al Parlament previstes per al mes de juny poden abocar-nos a una majoria molt decantada a la dreta. Sobretot si dins el Partit Popular Europeu acaba guanyant el sector encapçalat per Manfred Weber –clarament con- frontat als sectors més moderats que representa l’actual presidenta de la Comissió– que no dubtarà a aliar-se a la ultradreta en alça a tot Europa. Els debats que varen tenir lloc al Parlament Europeu sobre la Llei d’amnistia a Espanya (quan encara era un futurible) o sobre el semestre de presidència espanyola de la Unió varen ser una petita mostra de per on poden decantar-se les polítiques europees després de les eleccions. Manfred Weber dirigint la UE, amb l’extrema dreta i la dreta radical populista empenyent.
Perquè, com ha assenyalat el politòleg neerlandès Cas Mudde, el perill principal és la radicalització i la mutació dels partits de la dreta tradicional, passant de ser partits conservadores a convertir-se en forces de dreta radical, extrema i populista, com ja està succeint a Espanya amb el PP de Feijóo. En seguirem parlant.
