[Josep Mercadé, periodista]
Primer de tot, deixeu-me desitjar un bon any a tothom. Si abans de cloure’l fem balanç de què ha estat, quan arriba el nou any ens fem propòsits i desitjos que ves a saber si es compliran. A banda dels més habituals, que siguem feliços, que tinguem salut, feina, etc., n’hi ha d’altres més lligats al moment present, com ara la pluja. Si les previsions no fallen, aquesta setmana tindrem llevantada a la vista.
A Sabadell, però, aquest nou any comença sent Capital de la Cultural Catalana. Va ser un propòsit, però ara ja és una oportunitat. Aquest nomenament permet posar la ciutat al mapa cultural de Catalunya. De sempre, gairebé a tot arreu, una de les queixes més usuals als governs locals i nacionals és la manca de sensibilitat vers la cultura. No és estrany, ja que en conceptes tan amplis sempre és molt difícil posar-se d’acord.
Tant de bo que l’excusa de la capitalitat cultural serveixi per omplir tota la ciutat d’activitats de qualitat i amb criteri. I que es tingui en compte, sobretot, aquesta diversitat de cultures que són la clau per fer una ciutat cohesionada. En aquest sentit, cal tenir una molt bona predisposició per tal de fer extensiva aquesta capitalitat a tota la ciutadania. Serà, també, una oportunitat per fomentar el turisme i donar a conèixer els elements patrimonials que ens queden.
Un d’aquests, tot i estar com està, és la Torre d’en Feu, el que popularment sempre ha estat el Castell de Can Feu. Com ha publicat aquest diari, gràcies a la perseverança de l’Associació Cultural Can Feu, aquest any s’ha fet realitat la declaració d’aquest edifici com a bé cultural d’interès nacional per part de la Generalitat.
Aquesta icona del patrimoni sabadellenc ha aconseguit el màxim nivell de protecció. S’evita així que pugui desaparèixer, tot i que caldran molts recursos per garantir la seva rehabilitació. Així doncs, ens trobem amb una altra oportunitat per retornar a la ciutat un edifici emblemàtic. Tot i no ser un castell, la Torre d’en Feu ha passat a ser bé cultural com ho són, per una llei franquista, tots els castells.
La inversió prevista per l’Ajuntament fa pensar que ben aviat veurem canvis en aquesta edificació. La màxima protecció implica mantenir tant com es pugui el caràcter original. Ja va passar amb la Casa Duran, que també gaudeix de la mateixa protecció, tot i que els anys cinquanta del segle passat va estar a punt de ser enderrocada. Altres edificis de la ciutat no han tingut la mateixa sort.
