[Josep Mercadé, periodista]
El nou any ha començat amb el pati de la política més enrevessat que mai. No és casualitat si tenim en compte la feblesa dels governs tant a Espanya com a Catalunya. A casa nostra, a més, amb l’agreujant de la crisi al món independentista que sembla fer baixar el percentatge de catalans partidaris de la independència.
Tot això en un 2024 preludi de final de la legislatura a Catalunya i, per tant, a un any vista de les pròximes eleccions al Parlament. Això s’està notant entre les principals forces polítiques i, sobretot, amb l’estira-i-arronsa entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya.
El darrer episodi ha estat l’acord de la setmana passada, del qual tothom parla i ningú sap ben bé el què, sobre el traspàs de les competències de l’Estat a la Generalitat en matèria d’immigració. Això va permetre que Junts per Catalunya tingués el seu minut de glòria facilitant que la majoria de govern de l’Estat pogués superar les primeres votacions del 2024 després de la complexa investidura de Pedro Sánchez.
L’acord, però, ha tingut reaccions a totes bandes que podrien aigualir aquest minut de glòria de la formació postconvergent. A Junts no els ha agradat que els critiquin per adoptar posicions sobre la immigració més pròpies de l’extrema dreta que d’una formació independentista. Per això han respost de forma airada contra aquestes acusacions. Però la controvèrsia els ha permès gaudir de notorietat als mitjans de comunicació tot i la seva migrada representació a Madrid. La qüestió és que parlin de tu encara que sigui malament.
I, és clar, Esquerra Republicana tampoc s’ha quedat quieta i també hi ha dit la seva acusant Junts de fer populisme amb un tema tan cabdal com el de la immigració. Per la seva part, el Partit Socialista es frega les mans en veure que les dues formacions independentistes segueixen a matadegolla. Això els anima a adoptar una posició més centrada i insistir en el fet que són la veritable alternativa de govern.
Sí, així tenim aquest pati a un any vista de les eleccions al Parlament. Tots han entrat en campanya i, novament, ens trobem en un llarguíssim període en què els retrets seran el fet més habitual amb els governs de Catalunya i d’Espanya penjant d’un fil. Entremig, també, una nova cita electoral, les europees, que el que és més probable és que vagin a votar tres i l’astròleg. Però això no evitarà que la confrontació vagi pujant de to a totes bandes. Servirà d’alguna cosa?
