[Jordi Serrano, Historiador i rector emèrit de la UPEC]
Es publica una enquesta del CIS que diu que un 44% dels homes opina que s’ha“anat massa lluny”en la igualtat d’homes i dones i que ara se’ls discrimina a ells. Pobrissons. També ho pensen un 32%de dones. Vaja! Entre els joves de 16 a 24 anys ho creuen un 52%, ostres, ostres.
La primera cosa que em ve al cap és: sempre ha estat així o és nou? Potser el que ha passat és que els homes ara expliquen el que pensen en públic i abans ho callaven per vergonya, però es comportaven com imbècils igualment. Pel que fa als joves, no són res més que el mirall dels seus pares. O sigui, que potser que encara el problema en els homes adults sigui pitjor.
Un 67% de les dones creuen que les desigualtats de gènere són grans o molt grans i, en canvi, només ho veuen un 48% dels homes. D’aquí en podem deduir una idea i és que una gran part de les dones són racionals i un 52% dels homes són directament tòtils. L’enquesta diu més coses, però aturem-nos en la primera idea: s’ha anat massa lluny?
Qualsevol observador mínimament racional dirà que encara estem lluny d’aconseguir la igualtat entre homes i dones. Per la mateixa feina una dona cobra menys que un home, i tenint les dones molta més formació que els homes, en canvi, continuen sense accedir a quotes de poder institucional, laboral, periodístic, etc.
S ’ha fet molt de camí des de l’arribada de la democràcia perquè amb la dictadura feixista les dones no tenien cap dret, però és obvi que encara queda molt per fer. Per què hi ha tants homes microcefàlics rebotats? Alguna gent diu que perquè les dones han volgut córrer massa.
Homeee, milions d’anys de submissió i ara se’ls demana uns quants milions d’anys més de paciència. Això no és un argument, això és barra, molta barra. Encara més, en què s’ha anat massa lluny? Per arribar a la igualtat no es pot anar massa lluny, la frase en si mateixa no té consistència. O arribem a la igualtat o no. I això en el moment en què se’n té consciència s’ha de fer tan ràpid com sigui possible.
Molts homes no s’adonen que som totalment prescindibles. Som prescindibles fins i tot per a la perpetuació de l’espècie. Pel que fa als nois joves, cal deixar de fer paternalisme i explicar que si no estudien com les seves germanes, si no llegeixen, si no van al cinema, ni al teatre, a mitjà termini no tindran res en comú amb les de la seva quinta, no tindran el mínim nivell requerit per mantenir una conversa mínimament raonable. Si, a més, l’únic que fan és veure esport i mirar pornografia, l’abisme serà insondable.
Cal dir, però, que només un 14% dels homes d’esquerres pensen que les dones han anat massa lluny, per un 73%dels homes de dretes. L’esquerra és, doncs, moralment superior a la dreta. Crec que el resultat és bo perquè les coses s’estan fent bé. Les dones estan agafant el poder a les bones o a les dolentes i si a la meitat dels homes no els agrada, que es fotin. Vol dir que no les estimen.
