[Josep Mercadé, periodista]
Primer de tot, cal dir que sap greu perdre un equipament com el restaurant de la Mola que tanta felicitat ha repartit, al llarg de tots aquests anys, entre els milers de persones que hi han pujat. Per a molts, la suada de l’ascensió es veia recompensada amb una bona botifarra i altres menges servides al restaurant. Era un complement als beneficis que caminar té sobre els sistemes neurotransmissors com la serotonina.
Aquest tancament, a banda de deixar sense feina a una vintena de persones, posa a debat el model excursionista que vol promoure la Diputació en aquest indret. Des de fa temps el senderisme és una activitat que s’ha fet cada cop més extensiva pels beneficis que comporta per a la salut. Només cal veure la gentada que cada dia va des del final de l’avinguda de Matadepera fins a l’ermita de Sant Julià, el que popularment es coneix com la ruta del colesterol.
Coincidint amb el final de l’activitat del restaurant de la Mola, la Diputació de Barcelona ha anunciat una inversió milionària al cim de Sant Llorenç del Munt. Tots sabem que és un organisme que disposa de molts recursos, res a veure amb la resta de diputacions catalanes.
Tot i els 2,6 milions d’euros que preveuen invertir, no sé si s’han comunicat prou bé les circumstàncies del tancament. Segurament, les explicacions s’han donat tard i malament. Tant és així, que entitats com l’ADENC, gens sospitosa d’estar d’acord amb la massificació, ha posat el crit al cel i ha demanat que es mantingui obert el menjador com a refugi. El diputat d’Acció Climàtica, per la seva part, ha assegurat que només es tanca la cuina i el magatzem.
A partir d’ara es veurà si el fet de no disposar d’un equipament tan singular com el restaurant fa baixar el nombre de visitants. M’atreviria a dir que no i, per tant, caldrà veure com es canalitzarà tota la gentada que, sobretot en dies festius, puja a la Mola.
El model promogut pel Servei de Parcs de la Diputació de facilitar i fomentar els visitants a la zona ha mort d’èxit precisament per la massificació que ha comportat. Ara, la inversió prevista hauria de servir també per repensar el futur. La declaració de parc natural va fer canviar moltes coses. Algunes per bé, com haver eliminat el trial puntuable per al campionat del món que s’hi va celebrar fins al 1981. Esperem que la resta de decisions vagin en la línia d’evitar la degradació de l’entorn.
