Opinió

A propòsit de l’informe PISA

[Blai Gasol Roda, Exdirector general d’Ordenació i Innovació Educativa]

Amb motiu de la publicació de les dades de l’informe PISA, referides a les proves dutes a terme l’any 2022, s’han produït tota mena de comentaris a causa de la baixa puntuació obtinguda pel nostre alumnat.

Segurament, el fet més remarcable ha estat la decisió de la consellera Anna Simó de proposar la creació d’una comissió d’experts amb l’encàrrec d’elaborar una proposta que serveixi de base per introduir reformes estructurals al sistema educatiu.

El primer que s’ha de dir és que les proves PISA avaluen el grau d’assoliment de les competències bàsiques de l’alumnat, i que no tot el professorat utilitza metodologies que en faciliten l’assimilació.

Una segona constatació és que l’escola concertada, en general, té millors qualificacions, tot i que determinats sectors de la pública obtenen bons resultats.

Un factor reconegut pels experts és que les condicions socioeconòmiques i culturals de les famílies són un element determinant en els resultats acadèmics i tenen un pes decisiu en els casos de les famílies més desvalgudes.

La promoció que a casa nostra ha obtingut millors qualificacions és la del 2015. Si la comparem amb els resultats obtinguts el 2022, observem que, en competència matemàtica, hem passat de 500 a 469; en la competència científica, de 504 a 477, i en comprensió lectora, de 500 a 462.

Si analitzem els fets diferencials que hi ha hagut entre les dues promocions, veiem que la promoció del 2022 va tenir dos cursos irregulars a causa de la covid, mentre que la del 2015 va tenir una escolaritat normalitzada.

A partir del 2012, el govern de CiU va retallar dràsticament els recursos destinats a educació, cosa que ha repercutit negativament en els cursos posteriors. Entre d’altres, es va suprimir la sisena hora a l’escola pública, es van reduir dràsticament les activitats de formació permanent del professorat, es va adoptar als instituts l’horari intensiu de matí i es van reduir les aules d’acollida i del personal auxiliar.

La sisena hora és un fet rellevant perquè suposa disposar d’una hora més d’escolaritat diària durant els sis anys de la primària, equivalent a un curs sencer.

L’alumnat del 2015 va gaudir de la sisena hora; en canvi, la promoció del 2022 no en va gaudir als centres públics, però sí a l’escola concertada.

Un altre fet diferencial és que una majoria dels instituts a partir del curs 2013-2014 van adoptar l’horari intensiu, sis hores seguides de classe al matí, mentre que la concertada ha continuat fent un horari més racional i acollidor de matí i tarda.

Els darrers anys, l’escola –sobretot, el sector públic– ha incorporat un gran nombre d’alumnes immigrants que, per ser atès com cal, requereix recursos específics mantinguts en el temps. Durant el curs 2005-2006, a Catalunya hi havia 1.200 aules d’acollida. El curs 2017-2018, no arribaven a 600, i, tot i l’increment dels darrers anys, actualment no superen les 900.

Que l’escola concertada disposi de la sisena hora, un horari més bo a l’ESO i una menor concentració de diversitat d’alumnat explica moltes coses.

Com a societat, tenim reptes molt importants en el camp educatiu, que requereixen un increment pressupostari.

Cal posar remei a la segregació escolar. Impulsar criteris d’escola inclusiva a totes les etapes educatives. Consolidar el català com a llengua vehicular i d’ús a l’escola. Redefinir la formació del professorat. I és urgent la creació d’una agència d’avaluació que proporcioni dades fiables per poder prendre decisions correctes.

Esperem que la comissió creada per la consellera tingui la capacitat i la valentia per fer les propostes de millora que el sistema educatiu i la societat necessiten.

Comentaris
To Top