Hi havia una època, ara ja fa anys, en què no es podien menjar crispetes de blat de moro als cinemes. Ni entrar-hi begudes ensucrades. Tan sols caramel·lets, que usualment eren de menta, d’eucaliptus o de toffee, però amb molt de compte en desembolicar-los, ja que el més petit sorollet molestava els espectadors de les butaques properes. Per satisfer la gana, la set o els capritxos, s’havia d’esperar a la mitja part. La majoria dels cinemes disposaven de servei de bar. Els que no el podien oferir tenien un cafè o un bar al costat mateix o a la mateixa vorera. A la mitja part, les begudes populars més consumides eren gasosa (els anys quaranta i cinquanta) i Coca-Cola, Fanta, Citrania, Orange Crush o TriNaranjus (els seixanta i setanta).
| Brunet Publicitat
El cinema d’aleshores complia la mateixa funció cultural, social i d’entreteniment que en l’actualitat, però amb diferents matisos. El cinema era, essencialment, una distracció de diumenge a la tarda. A la sessió de la nit només hi anaven els que no havien de matinar dilluns. A més, entre setmana, i a les tardes, només estava obert el cinema Actualidades i, els dijous, el Salón Rambla.
Els anys del gran creixement de la ciutat –cinquanta i seixanta del segle passat–, en què Sabadell va guanyar més de cent mil habitants, l’entreteniment majoritari dels diumenges a la tarda, després de treballar, com a mínim, 48 hores a la setmana, eren el cinema i el “Carrusel Deportivo”. La televisió i el cotxe utilitari, que modificarien els hàbits d’oci i entreteniment de les famílies, es van anar imposant a partir de finals dels seixanta.
En l’època daurada del cine, Sabadell va arribar a disposar de vint-i-quatre sales de cinema
Aquells anys de creixement, doncs, l’entreteniment majoritari de les tardes dels diumenges eren la ràdio i el cinema. A moltes cases, era habitual sentir a la ràdio: “Goooool en el Pasarón”, “Parece que hay novedades en Pontevedra, damos paso a nuestro compañero”, “El Elche se adelanta en el marcador, de un tremendo zapatazo, Romero ha horadado la portería defendida por Fermín. Parece que este tanto ha despertado los futbolistas locales del letargo en el que estaban sumidos y da la sensación que podría animarse la contienda.
La tarde es espléndida y bajo el arbitraje del colegiado señor Martín, los equipos presentan las siguientes alineaciones, por el Pontevedra Club de Futbol: Fermín; Azcueta, Calleja, Cholo; Pastor, Vallejo; Martín Esperanza, Ceresuela, José Jorge, Iglesias y Ribada.
Y por el Elche Club de Futbol: Pazos; Chancho, Iborra, Quirant; Ramos, Forneris; Cardona, Lezcano, Martínez, Romero y Oviedo.
Repetimos, partido no muy brillante con destellos, sólo destellos, de buen juego. Esto es todo desde el Pasarón y hasta una nueva intervención”.
| Brunet Publicitat
Els locutors cantaven les alineacions amb una peculiar cantarella, amb un to diferent per a cada una de les posicions dels futbolistes. Després d’haver anunciat cada línia, feien una petita pausa abans de seguir amb la següent per deixar clar quins eren els components de cada línia.
El cinema, però, era l’entreteniment majoritari preferit pel públic en general. A inicis dels cinquanta, a Sabadell hi havia set sales de cinema: Cervantes, Principal, Alcázar, Euterpe, Rambla, Imperial i Campos. En d’acabar la dècada, també havien obert California, Avenida, Montecarlo, Fernando, Colon, Actualidades, Mundial, Rio i Rio de Oro, i més tard: Goya, Rex, Cinema Sabadell, Kennedy i Victoria. En època d’esplendor, Sabadell va arribar a disposar de vint-i-quatre cines.
| Brunet Publicitat
Els cinemes s’omplien a vessar. Hi havia cues davant les finestretes i molta gent es quedava sense entrades. Hi havia sales d’estrena en què les sessions consistien en dues pel·lícules, separades per la mitja part i el NO-DO. Com que la majoria de les setmanes un dels films era millor, o de més categoria, era exhibit en segon lloc, com a plat fort. El NO-DO començava sempre amb imatges del dictador, fos pescant un salmó o una tonyina o rebent l’ambaixador dels Estats Units.
També hi havia cinemes en què es projectaven pel·lícules no tan recents. Avui dia, els films solen durar una temporada, aleshores, es podien projectar durant diversos anys. Hi havia cinemes que feien sessió contínua, és a dir, des de dos quarts de quatre de la tarda fins a mitjanit, anaven alternant pel·lícula, NO-DO, pel·lícula…
Els cinemes que pertanyien a la mateixa cadena i només tenien un rotllo de cada pel·lícula un ciclista l’havia de transportar d’un cinema a l’altre, on es passaven alternades.
| Brunet Publicitat
L’inici de la segona part de la sessió començava amb la publicitat que es projectava a la pantalla en forma de filmets, i un dels més populars i admirats era aquell en el qual una jove Lídia Miñana obria i mostrava els armaris d’una cuina Cadí. També el d’aquell genet americà encenent un Marlboro alhora que sonava la banda sonora dels Set Magnífics. Una altra forma de publicitat estava constituïda per diapositives estàtiques acompanyades de música.
Aquí a Sabadell, Brunet Publicitat va popularitzar les seves diapositives. Unes fotos, el màxim de descriptives, dels productes anunciats que quedaven exposades a la pantalla durant uns segons, alhora que sonava, a tota pastilla, Bésame Mucho, o Brasil de Ray Coniff.
Amb lluïts colors vius i brillants, es podia llegir a la pantalla, en rètols que s’anaven alternant: “Muebles Tarragona. Grandes rebajas”; “Caliope. Listas de boda”; “Auto-escuela La Salud”; “La Lionesa. Pastel de cumpleaños”; Muebles Estadio”; “Los Dinámicos. Técnica y perfección”, aquesta diapositiva, amb la imatge del campió de boxa, Antoni Torres, lluint un espectacular corte a navaja, és segurament la més recordada pels espectadors.
| Brunet Publicitat
També: “Almacenes Sanllehy. Alta confección”; “Muebles Jomi. Decoración”; “Hobbi’s Creu. Deportes”; “Nylon de España”; “Muebles Gracia. Todos los estilos”; “Radio Grau. Fundada en 1930”; “Muebles Puig. La casa de los novios”; “Avia serà su camión”; “Autoplazo. Cambiamos su coche usado”; “Auto-escuela Jaime Sanfeliu”; Novedades Rosita”; “Utesá”; “Cera. Electrodomésticos”; “Ribalta. La casa de las novies”.
Botigues de mobles, d’electrodomèstics, autoescoles, perruqueries i cases de modes eren majoria. Un reflex de les necessitats d’aquell temps. Era una forma relativament econòmica de publicitar i donar a conèixer els serveis o els productes dels establiments, botigues o fabricants sabadellencs que ho havien contractat.
| Brunet Publicitat
Aquest petit llistat és, només, una mostra dels centenars de diapositives que havien fet aquella funció i que se’n podria fer una tesi doctoral. Són testimoni directe d’un temps passat, d’una societat i d’una forma de viure.
Aquella publicitat als cinemes havia de ser eficaç i tenir bons resultats. Havia d’impactar per força els espectadors i s’aconseguia per diverses raons:
L’ambient. Un ambient propici i un públic prou predisposat a escoltar i a mirar.
| Brunet Publicitat
L’espai. Un espai tancat on la gent havia anat a passar una bona estona i agradable. No hi havia anat forçada per cap raó, tan sols a distreure’s veient una pel·lícula al seu gust i que durant la mitja part difícilment s’aixecaria.
La pantalla. Una pantalla prou gran per captar l’atenció de tothom i poder fer més convincent el missatge emès.
El so. Un so envoltant i un àudio que no passava gens desapercebut i que era el complement indispensable per al joc de figures i de colors que es projectaven a la pantalla.
| Brunet Publicitat
El temps. La durada de cada anunci era la justa i necessària per impactar de forma directa sense cansar l’audiència però captar prou bé la seva atenció.
El món de la publicitat al cinema podia ser un tema complex, però els resultats en els objectius eren molt directes. No era casualitat trobar publicitat al cinema de marques més que conegudes per a l’espectador, i és que era una bona manera de consolidar una mica més i conscienciar el consumidor de la magnitud i avantatges del producte.
A més a més…
Està demostrat i estudiat que la publicitat al cinema és una de les més recordades, de les que més impacten en la persona que ho veu, ho fa d’una manera directa i el seu record perdura
