Després de 10 anys, diverses legislatures i tràmits El Tallaret ja és una realitat. El nou casal popular de la Creu Alta ha obert les portes, oficialment, aquest cap de setmana amb dues jornades plenes d’activitats i cultura que han atret l’atenció d’una gran part del barri sabadellenc. Ara venen dies de reivindicació i festa, però no sempre ha estat així. Per arribar fins aquí ha calgut molta “lluita”, com bé han expressat al cartell promocional. I, per això, hem volgut fer un repàs de tot plegat amb 4 membres de l’espai, Pere Garcia, Anna Fosch, Dídac Jiménez i Roc Farriol.
Quina valoració feu d’aquests anys de feina per aconseguir el casal ara que ja el teniu a punt?
Per nosaltres és un èxit immens. Estem contents, sembla que el barri també i els actes que hem preparat estan tenint una gran assistència. Sempre hem dit que el local no era la fita, sinó un punt més en el camí. Hem lluitat molts anys per obtenir la concessió i ara ens toca gaudir, però no podem oblidar que és en aquest moment quan ve la feina real perquè ara toca omplir l’espai de vida.
Té a veure amb el lema, entenc.
Totalment, el lema és ’10 anys de lluita’ i no és casualitat. Han estat molts anys de demandes del barri i les seves entitats per aconseguir un espai propi, una casa i ara això ens servirà per fer cultura i comunitat.
L’espai ha celebrat la seva inauguració aquest cap de setmana amb una gran presència de públic / David Chao
Per vosaltres què representa tenir aquest espai?
Per nosaltres és central estar al davant de la plaça de la Creu Alta i haver recuperat aquest espai. No hi ha millor lloc per ser visibles en el nostre barri que aquest. Des del principi vam fixar-nos en la part que quedava abandonada de Can Balsach i vam decidir que no podíem permetre que no se’n fes un ús popular, és per això que vam lluitar per guanyar aquest punt neuràlgic de la ciutat i posar-lo al servei del poble. Com a entitats també és positiu perquè es posa fi a anys de locals precaris i falta d’espais, així que és una manera més de dignificar la feina de totes aquelles persones que hi participen.
Creieu que sense aquesta “lluita” hauríeu aconseguit l’edifici?
Sense l’esforç i pressió popular això no hauria estat possible. Hi havia moltes entitats sense local i l’Ajuntament no els donava espai, argumentant que no n’hi havia quan aquí hi trobàvem un local buit. És per això que guanyar El Tallaret ha demostrat, un cop més, que amb organització i feina popular és possible assolir les coses.
Dins el local s’hi pot veure una exposició amb fotografies dels 10 anys de les obres / David Chao
Com s’ha planificat la construcció i adequació del casal?
Tot prové d’una concessió. Nosaltres tenim un contracte amb l’Ajuntament i podrem fer, de moment, ús de l’espai durant 17,5 anys, i per això hem fet una inversió de 225.000 euros per adequar l’espai. D’aquesta manera hem pogut adequar-lo amb diverses sales polivalents, espais de reunió per entitats i també un de criança. La pandèmia i altres problemàtiques ens han impedit fer tot el que volíem fer, però encara ens queden molts anys al davant, perquè demanarem al ple que els anys de concessió comencin a comptar a partir d’aquest gener, i segur que ho aconseguirem.
Al Tallaret hi conviureu diverses entitats, com ho fareu per organitzar-vos?
Des del principi ens hem coordinat amb totes elles, per conèixer les seves necessitats i poder-nos adaptar. Ho hem treballat durant molt temps a les assemblees perquè tothom s’hi trobi com a casa i confiem en el fet que serveixi per promocionar encara més la cultura del nostre barri i enfortir sinergies. Ara mateix són unes 7, Gegants i Diables de la Creu Alta, l’Esplai La Branca, l’Esbart Sabadell Dansaire, els Notes. Bandtumbats i Llamps i Trons. Així i tot, esperem que amb el temps en puguin ser moltes més.
Com heu viscut i planificat aquestes jornades d’inauguració?
De manera assembleària, com fem sempre, hem preparat un cap de setmana en dos vessants. Una més interna, per tots els membres i una altra de més externa per al públic en general. Tot en col·laboració amb les entitats i donant el seu corresponent protagonisme a cadascuna. Hem fet pregó, vermut, batucada, cercavila, ball de diables, concerts, visites guiades al local i moltíssim més. Tot amb molta estima i emoció perquè l’ocasió ho mereixia i el barri ha respost, bon exemple d’això són les 300 persones que vam tenir al dinar popular del dissabte.
El nou local disposa d’una sala central polivalent / David Chao
Heu notat més aproximació dels veïns?
Sí, abans de les jornades érem 134 socis i amb les jornades ha vingut molta gent amb ganes d’apuntar-se. Així que creiem que els pròxims mesos la xarxa del casal creixerà i no només amb socis sinó que creiem que per aquí hi podran arribar a passar unes 300-400 persones en les diverses activitats.
Creieu que El Tallaret pot suposar un exemple o guia per altres moviments populars de la ciutat?
Volem creure que servirà per demostrar que un altre model de ciutat és possible. A Sabadell falten moltíssims locals per entitats i col·lectius i, fins i tot, en volen de tancar altres tan necessaris com l’Obrera, és per això que esperem que El Tallaret sigui útil per crear aquest contrapoder i continuar transformant Sabadell.
