- Pau Casals: Missa de Glòria, Sant Martí del Canigó, O vos omnes, selecció d’El Pessebre
- Mar Jordana, soprano. Josep Rovira, tenor. David Guitart, baix. Jordi Figaró, flabiol i tenora. Mercè Sanchis, orgue. Coral Càrmina. Daniel Mestre, direcció
- Església de La Puríssima de Sabadell. 28-1-2024
L’església de la Púrissima va ser l’escenari per a la reaparició de les activitats de l’Associació Amics de l’Orgue de Sabadell que, després de més de dos anys d’inactivitat –com a mínim-, tornava a programar un concert. I val a dir que, malgrat la poca concurrència, la proposta és de les que tornava a posar la ciutat al mapa cultural català combinant dues efemèrides i un projecte ambiciós i de recuperació patrimonial d’una de les figures puntals de la nostra història recent.
D’una banda, la participació de la Coral Càrmina s’emmarcava en els concerts pel seu 50è aniversari. D’altra banda, el 2023 també va complir-se mig segle de la mort de Pau Casals, de qui s’oferia el segon concert de l’estrena mundial de la seva Missa de Glòria, després que el passat 2 de desembre es va interpretar en primícia a El Vendrell, gràcies als Amics de l’orgue de la població del Baix Penedès.
Composta el 1892, amb quinze anys, es tracta d’una pàgina ambiciosa d’un adolescent que des del onze ja podia llegir qualsevol partitura i que, en els anys immediats havia devorat els primers cursos com a estudiant de música sota la tutela de professors com Josep Rodoreda –autor d’El virolai-, que li va ensenyar harmonia.
En aquesta missa s’hi conjuga un estil i estructura hereus de la literatura religiosa habitual a l’època. Per exemple amb el Kyrie tripartit i bitemàtic, invocatiu pel cor i amb una secció central dedicada al Christie; en aquest cas a càrrec del tenor. Sense fugues ni contrapunt, hi predomina la melodia acompanyada que puntualment presenta disgregacions moderades en la textura del cor (Et in terra pax, Cum Sancto Spiritus) i unes solucions líriques escassament ornamentades en un cant influït pel moviment coral de l’època.
En aquest sentit, dins l’homofonia sobresurten passatges polifònics a tres veus com “Et ressurrexit” del Credo. Aquesta és la part de la missa més llarga –prop de 20 minuts-, la més heterogènia i la que conté més motius i temes dins la subdivisió per números musicals hereva del segle de les llums que estructura l’obra a partir de números tancats. Alguns, per cert, cantats pels solistes: “Et ex Patre” per a soprano i baix, “Et in Spiritu Sanctum” pel tenor, el Benedictus per a la soprano.
Dels quasi bé 45 minuts d’aquesta Missa de Gloria de Casals també cal ponderar la intuïció en la construcció de moments dramàtics i punyents (final del “Sanctus” tendent a l’agut a les veus femenines), l’encant melòdic líric i auster amb poca ornamentació, algunes dissonàncies i una tessitura força apte per a les veus.
Sota l’atenta direcció de Daniel Mestre i amb l’acompanyament a l’orgue de Mercè Sanchis, la Coral Càrmina la va abordar amb estudi, entusiasme i mantenint l’afinació i una densitat en cada estimable en cada corda; mentre que la soprano Mar Jordana va convèncer per l’homogeneïtat del seu timbre cristal·lí en un cant ben recolzat. Els joves Josep Rovira i David Guitart, tenor i baix respectivament, van defensar–se amb uns mitjans que s’auguren prometedors.
La resta del programa -molt ben triat,- va entusiasmar per la incorporació de Jordi Figaró al flabiol i la tenora amb la sardana Sant Martí del Canigó, el motet O vos omnes i una selecció d’ El Pessebre tancada pel “Glòria a Déu”, que proclamava un urgent i necessari missatge de Pau amb una prestació vibrant de tots els músics.
Al final El cant dels ocells va tancar un gran concert amb un magnífic programa que s’hauria d’oferir en nombroses viles catalanes, si allò que en diríem normalitat cultural tingués de normalitat el mateix que de cultural. Satisfem-nos, almenys, amb què l’obra s’acabi enregistrant i puguem aprofundir-hi en un futur no gaire llunyà mentre seguim a l’espera d’un estudi seriós de la faceta de Pau Casals com a compositor: de la desena de referències bibliogràfiques fàcilment localitzables cap ofereix una anàlisi detallada ni un catàleg de la seves composicions.
