[Josep Mercadé, periodista]
Un cop hem entrat en situació d’emergència per sequera, ha començat la desesperació, tot i que feia dies que estava anunciada. Però quan arriba, reneix el vell fantasma de com comunicar les conseqüències d’un episodi que està polvoritzant tots els rècords anteriors, ja que mai s’havia vist una cosa així. No us sona tot això? Què ens passava amb la pandèmia de la covid? Vam haver d’aprendre a fer front a les tràgiques conseqüències d’un increment de la mortaldat provocada pel virus.
Amb la sequera, afortunadament, no estem parlant de morts. L’àmbit és més reduït tot i estar relacionat amb el fenomen global del canvi climàtic. El fet que les restriccions per la situació d’emergència afectin 200 municipis i una població de sis milions de persones provoca un gran impacte.
No és estrany, doncs, que les mesures adoptades siguin notícia destacada fins i tot a moltes televisions europees, la qual cosa encara ho fa més extraordinari. El govern de Catalunya es veu desbordat per la sequera, com també passava amb la pandèmia. Entre les mesures, els 200 litres diaris de consum d’aigua per persona i dia impossibles de comprovar. En realitat es demana un gest de bona voluntat a la ciutadania per reduir el consum d’aigua.
Com també va passar amb la covid, molts sectors s’han posat en peu de guerra i alguns mitjans de comunicació han trobat terreny adobat per afegir més llenya al foc. Però el problema ve de molt més lluny. S’ha deixat passar massa temps i no s’han adoptat polítiques per obtenir recursos hídrics, per evitar el malbaratament de l’aigua o per millorar les infraestructures. S’ha confiat massa en el fet que les sequeres acaben passant i la pluja torna a omplir els embassaments.
Ara es reclama que es faci ja el que s’havia d’haver fet fa més de quinze anys. Els que ho diuen demostren un gran desconeixement de les administracions. Es demana que els ajuntaments facin inversions milionàries quan són la baula més feble tot i ser la més propera al ciutadà. El risc de fer demagògia amb la sequera ens hauria de preocupar.
I com amb la pandèmia, es vol fer recaure la responsabilitat en les persones. Crec que està bé agafar consciència, però cal molta pedagogia. Hem de modificar pautes de comportament que ja no són vàlides. Però el govern i la classe política han de fer front, aquesta vegada sí, a un problema que persistirà i que cal estar preparats. Amics, la pandèmia de la sequera només acaba de començar.
