Ciutat

Dins del Parlament: un dia amb els quatre diputats de Sabadell

Quatre dels 135 diputats del Parlament de Catalunya són sabadellencs: són Pol Gibert (PSC), Juli Fernàndez (ERC), Xavi Pellicer (CUP) i Joan García (Cs). Tots homes, entre els trenta i els quaranta, i molt arrelats a la ciutat, cadascú a la seva manera. S’assemblen, però són molt diferents: alguns són independentistes i altres no, es mouen entre l’extrema esquerra i les polítiques liberals, i hi ha qui representa el partit del Govern i qui empeny des de l’oposició…

Gibert fa i desfà per compatibilitzar dos rols entre Barcelona i Sabadell: ser diputat i alhora el número 2 de Marta Farrés. Fernàndez, exalcalde i exconseller, camina entre el partit i el Parlament. Fa feina entre bambolines, lluny d’aquella primera línia. García les ha viscut de tots els colors a Ciutadans i en els millors moments, va arribar a ser vicepresident del Parlament. Mentrestant, Xavi Pellicer (‘Palli’ per als més propers) no ha perdut l’activisme amb la cadira i, com dicta la CUP, sap que el seu pas pel Parlament té data d’inici i de final.

/ VÍCTOR CASTILLO

Acompanyem els diputats sabadellencs durant tot un dia, dimecres 7 de febrer, per conèixer què fan al Parlament. És un dia especialment intens, perquè toca sessió de control al Govern de la Generalitat i, com pràcticament 400.000 vallesans, el primer repte serà esquivar el caos circulatori provocat per les protestes dels agricultors i arribar a temps a Barcelona.

El primer: arribar a l’hora

8.40 h. “He vingut amb Rodalies i no amb cotxe per evitar ensurts”, comenta Pol Gibert ja alleugerit a les portes del Parlament. No ha coincidit amb Juli Fernàndez, que avui no ha vingut en tren, sinó en moto. La sessió de control comença puntual –es veu que és un dels segells distintius de la presidenta, Anna Erra–. Tant el Joan com el Xavi, que també han arribat a temps, seuen als seus escons i repassen les intervencions amb la seva bancada.

Una cosa és el to, una altra els pactes

9 h. Comença la sessió de control. El Govern rep per tot i per tot arreu, especialment per l’emergència per sequera i la gestió de l’agricultura. Els consellers d’Acció Climàtica i de Territori, David Mascort i Ester Capella, són, doncs, els més interpel·lats. Als temes d’actualitat se sumen altres que estan en agenda, com la Formació Professional (FP). Gibert, que porta els temes de treball del PSC, pregunta al conseller d’Empresa, Roger Torrent, sobre el centre de formació d’automoció de Martorell, que espera una ampliació de l’oferta formativa des de fa anys.

Gibert, dirigint-se al conseller Torrent, en la sessió de control al Govern català / VÍCTOR CASTILLO

En la seva intervenció, parla de “fracàs” i de “situació vergonyosa” per al país en un tema que se sent molt seu, com és l’FP i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) que creu que han de treballar plegats. “Només tres de cada 100 usuaris del SOC surt amb feina”, ens explica després. “Cada territori ha de poder decidir quina formació, i quines feines, segons les necessitats. Això també seria molt útil per a Sabadell”, defensa.

El to dur del PSC i de tota l’oposició cap al govern és constant. Tindrà a veure que queda un any –o menys, qui sap– per les eleccions? “No és això, és pel moment que viu Catalunya. La sequera s’agreuja i el Govern sembla que esperi que plogui”, critica Gibert. Pellicer va més enllà i fa una esmena a la totalitat a tota l’acció des de 2021. “Ha estat una legislatura molt pobra, primer amb el govern ERC-Junts i ara amb ERC en solitari, que fa seguidisme de la sociovergència per mantenir-se en el poder”, exposa quan parlem amb ell al seu despatx, presidit per un gran mapa dels Països Catalans. 

Xavi Pellicer, a les files de la CUP / VÍCTOR CASTILLO

Per contra, Fernàndez creu que tot plegat fa un mal favor a Catalunya. “No és positiu, no ajuda a la gent. El Govern no és feble, ha aprovat tots els pressupostos i fa camí per acabar la legislatura, que no passava des de feia 14 anys”, defensa. Destaca que darrere les paraules, sí que hi ha acords. També ho creu Joan García, que reivindicarà unes hores més tard que avui mateix ERC, Junts, Cs i Vox hagin aprovat una esmena a la totalitat a una llei de finançament local presentada pels comuns. “Pot semblar estrany, però aquí es tracten molts temes i d’aliances n’hi ha moltes!”.

La vida dins i fora del ple

11.20 h. Enmig de la sessió, Fernàndez surt de la cambra per anar a una reunió sobre un tema de màxima urgència, la sequera, amb la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, i el diputat Eugeni Villalbí.

Fernàndez, reunit amb Vilalta i Villalbí, al seu grup parlamentari / VÍCTOR CASTILLO

Després de la trobada, en un to més distès, li preguntem al Juli pels seus outfits. Avui, com és habitual, porta armilla. “Em recorda al meu avi i, és més, el vestit l’he comprat a la sastreria Avenida de Ca n’Oriac, on ell es va comprar el seu primer traje”. Assessorat per l’estilista sabadellenca Marta Pontnou, avui ha triat corbata i sabates roses. “Els homes se’ns diu que hem d’anar amb un vestit blau. També em pregunten per les ungles pintades… doncs a mi m’agrada això”, reivindica.

Juli Fernàndez, a les escales del Parlament / VÍCTOR CASTILLO

Entretant, Gibert es reuneix amb CCOO amb qui parla de propostes per a la conciliació familiar. Pocs minuts després, cap a les 12.30, es produeix una reunió similar al grup parlamentari de la CUP, on Xavi Pellicer es reuneix amb diputats i tècnics de la formació per a ultimar una proposta de supermercat públic. “Avui, que hi ha 10 hores de ple, és un bon dia per poder coincidir tots”, indica. 

Diputats de la CUP reunits al grup parlamentari / VÍCTOR CASTILLO

Joan García intervé en el ple sobre la proposició de llei de finances locals de Catalunya. La primera part de la sessió s’acaba passades les 13 hores, quan es fa un minut de silenci en record de la darrera víctima de feminicidi davant del Palau del Parlament. És hora de dinar: alguns ho fan al despatx, d’altres fora, i molts al bar del Parlament, on el cafè surt a 1,05 euros, per cert.

El líder del PSC, Salvador Illa, amb Pol Gibert, sortint del ple / VÍCTOR CASTILLO

15 h. La sessió es reprèn, i torna a ser García qui pren la paraula davant de només una desena de diputats. “Gràcies als que hi sou, que heu dinat de pressa”, fa broma la presidenta del Parlament. García fa una interpel·lació sobre els pressupostos 2024 al Govern –és a dir, un intercanvi de posicions entre el diputat i el conseller del ram–. Va fort: Que si “pressió fiscal”, “política de decreixement”, una dècada “perduda” en FP, transició ecològica i infraestructures… I la ronda Nord de Sabadell i Terrassa, que es cola en el discurs! “Els catalans no hem de passar de pàgina, hem de canviar de llibre”, li diu a la consellera d’Economia, Natàlia Mas, que li replica amb un discurs molt tècnic.

Joan García, en la interpel·lació al Govern / VÍCTOR CASTILLO

Reunions i trobades

16.15 h. Gibert rep representants de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAV), vinguts d’arreu del país, des de Tarragona fins a Lleida. També hi ha Manuel Navas, president de les associacions de veïns de Sabadell, amb qui després es troben a la sala 11, a la qual s’accedeix des del saló dels passos perduts. Les entitats són molt crítiques amb el nou model de concentració de la pediatria del departament de Salut i així ho volen fer saber al PSC, que fa d’amfitrió i a la resta de grups parlamentaris convidats a la trobada. 

La reunió de la CONFAVC amb els grups parlamentari / VÍCTOR CASTILLO

“Fer això és bàsic. Des del despatx no es pot tenir un sentiment de país”, explica Gibert, que assegura que moltes de les polítiques que arriben al Parlament surten d’aquestes trobades. No és el mateix tenir els 33 diputats del PSC que 6 a Ciutadans. Mentre Gibert s’ha especialitzat en el Vallès i en qüestions vinculades al treball, com les millores en el SOC i en l’FP, García ha de cobrir molts territoris i àmbits: fa poc va anar al barri de la Mariola, el més degradat de Lleida, on no tenen diputat. A ell, però, se li il·luminen els ulls quan trasllada temes de Sabadell, com la residència del Sud o l’institut de Can Llong. “També porto coses de Terrassa”, reconeix fent una mica de conya.

Una fotografia d’Inés Arrimadas, de fons al despatx de Joan García / VÍCTOR CASTILLO

Pellicer defensa les reunions amb el teixit social i les seves accions en el territori contra el Quart Cinturó i els desnonaments. Així i tot, creu que no s’han de fer els dies de ple. “El que avui s’espera és que estiguem al ple. És una de les nostres responsabilitats com a diputats”. Creu que s’ha d’estar a tot i a tot arreu, i treballar durant la setmana, més si es té en compte el caràcter “marcià” del sou de diputat. “Cobren entre 4.000 i 8.000 euros nets per cap, molt per sobre del salari mínim”. En el seu cas, són uns 2.000 euros nets (2,5 vegades l’indicador de renda de suficiència, IRSC) perquè dona més de la meitat del sou com la resta de “companyes” de la CUP.

Xavi Pellicer, al seu despatx, compartit amb Dani Cornellà, també de la CUP / VÍCTOR CASTILLO

Fernàndez reconeix que com a diputat del partit de govern centra els esforços per arribar a acords “sempre que puc” i a dialogar amb entitats. Ell ho acostuma a fer els divendres, quan desplaça als seus territoris (el Vallès i el Moianès) per contactar amb la societat civil. Aquesta agenda plena dins i fora del Parlament també va d’actes: el diumenge passat va acudir als premis Gaudí, dimarts va anar a la gala de l’esport, on van premiar el femení del CNS i divendres dinarà amb la consellera de Cultura i representants del sector a Sabadell. “Coneixes moltes realitats i ajudes que passin les coses”, explica. 

Juli Fernàndez, en un dels racons de la sala dels passos perduts / VÍCTOR CASTILLO

18 h. La tarda continua amb agendes de partit, i més reunions lluny dels focus, fins ben entrat el vespre. Fins i tot hi ha qui grava un pòdcast! La tornada cap a Sabadell serà fàcil: els tractors ja han aparcat al centre de Barcelona, esperant a anar on? Al Parlament, ja demà.

Comentaris
To Top