[Josep Mercadé, periodista]
El ramal de sis quilòmetres de la B-40 que s’inaugura aquest divendres anirà més enllà de facilitar la mobilitat entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Aquest és un traçat molt esperat. Crítiques a banda, un cop l’obra està acabada, cal admetre que segurament hi haurà un abans i un després amb aquesta connexió entre Viladecavalls i Olesa de Montserrat.
És més que probable que una part de vehicles que passen per l’autovia A-2 optin per fer servir aquest ramal per fugir de la congestió de la B-30 i, per tant, si és trànsit de pas que va direcció frontera amb França o bé a l’inrevés, incrementaran la mobilitat per l’autopista C-58.
La infraestructura que aquesta setmana s’inaugura ja estava prevista al projecte inicial del Quart Cinturó que als darrers anys ha anat canviant de nom per tal d’intentar adequar-se a la realitat del moment. Això també ha provocat retards, ja que ha estat un projecte farcit d’estires i arronses i amb tramitacions fetes amb la punta del peu. Per això, aquest ramal de sis quilòmetres s’ha fet etern. Ha passat com la vergonyosa connexió de l’A-2 amb la B-30, que no es va obrir fins que l’AP-2 va deixar de tenir peatge.
Al llarg de tots aquests anys, l’oposició al Quart Cinturó s’ha centrat en el model de desenvolupament que representaria i en la conveniència de millorar la xarxa viària de la comarca. En canvi, els partidaris han posat de manifest la urgència de disposar d’aquesta infraestructura per assegurar la competitivitat de la indústria de la plana vallesana. A partir de divendres, la mirada estarà posada, més encara, en la continuïtat de la via i en la ronda Nord de Sabadell.
Una cosa sí que està clara, amb els trenta anys de debat sobre la B-40 s’hauria pogut apostar per un altre model de transport de mercaderies més sostenible. La realitat, però, és que continuem omplint de camions les grans vies de comunicació del país. I és en aquest context que es posa en marxa aquest ramal que actuarà com un revulsiu en el panorama industrial de les dues comarques.
No fa gaires dies parlant amb un empresari d’Esparreguera em deia que aquesta connexió farà emigrar empreses cap a la Catalunya interior, on el preu del sòl és més barat. Vaticinava que els espais que deixin seran ocupats per altres indústries o centres logístics que es poden permetre estar a la zona metropolitana. El cas és que estem en un moment clau, però seguirem lligats a una mobilitat cada cop menys sostenible.
