[Arnau Bonada, Economista i president de la Xarxa Onion]
La setmana passada, París va celebrar un referèndum sobre l’aprovació d’una tarifa d’estacionament específica per a vehicles SUV. Mentrestant, aquí a Sabadell, amb el canvi d’any, alguns ciutadans van topar amb la sorpresa de l’eliminació de les bonificacions a la zona blava per a vehicles elèctrics. Aquesta coincidència en el temps de les dues mesures m’ha portat a reflexionar sobre la rellevància de les consultes populars en l’àmbit local i comarcal.
Certament, som un país en què, en general, els polítics ens diuen que ens estimen molt cada quatre anys, però, posteriorment, gairebé mai ens pregunten què pensem. Sempre he observat amb certa enveja altres zones d’Europa, i, sobretot, dels Estats Units, on és freqüent sotmetre a referèndum qüestions diverses. En el cas concret de París, la votació sobre els SUV va acabar amb una participació de menys del 6%. Amb tot, el debat públic que es va generar, amb arguments a favor i en contra, va resultar molt enriquidor. L’èxit, per tant, més enllà del resultat final de la consulta, va ser la presa de consciència sobre les externalitats negatives provocades per aquests vehicles.
Una consulta popular obliga al debat. I els debats enforteixen i consoliden les comunitats. Personalment, m’hauria agradat molt una votació al Vallès sobre el tancament del restaurant de la Mola. Us imagineu, per exemple, un acte obert en què els tècnics haguessin pogut exposar a la ciutadania els informes ambientals duts a terme? Després, diferents experts haurien pogut expressar la seva opinió als mitjans de comunicació comarcals, els ajuntaments de la zona haurien mostrat els seus punts de vista, els partits de l’oposició també, etc. Votacions d’aquesta mena en l’àmbit del Vallès ens conferirien més sentit d’identitat, de ser realment un subjecte polític.
Avui dia, en què ho podem gestionar pràcticament tot des del mòbil, hi ha prou mitjans tecnològics perquè aquesta mena de consultes –no vinculants– es puguin celebrar de manera molt àgil. No nego el fet que la responsabilitat de gestionar els recursos públics recau en l’Administració. Ara bé, si, de tant en tant, es fes l’exercici de sotmetre a consideració popular alguna decisió, n’obtindríem una societat més conscient, vigorosa i implicada.
