Ciutat

Es jubila el metge d’emergències més antic de Catalunya, Jaume Motos: “És la feina més maca que hi ha”

Va ser un dels primers treballadors del SEM

/ VÍCTOR CASTILLO

Jaume Motos es va quedar en xoc quan li van dir que li quedaven dos dies i poques guàrdies per jubilar-se. “Cap alegria, res, zero”, diu sense embuts. Però per edat li tocava. El metge més antic del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha viscut enamorat de la seva feina, que ha exercit durant 40 anys.

“L’emoció de veure en un monitor que una línia recta es transforma en una muntanya i el cor batega… És un sentiment indescriptible, t’omple, és la feina més maca que hi ha”. Després de tant temps, i d’haver salvat tantes vides, el que fa sentir més orgullós el sabadellenc és “no haver tingut mai cap discussió ni un problema seriós amb cap dels centenars i centenars de companys” que ha tingut.

Tres anys després d’haver acabat la carrera de medicina, i d’especialitzar-se en cirurgia general, l’any 1984 va començar a formar part de la primera unitat mòbil de la Creu Roja a Sabadell, una prova pilot del SEM a nivell català. A llarg d’aquests 40 anys, n’ha estat en un helicòpter i la resta en unitats mòbils. Ha vist evolucionar el cos fins a uns nivells impensables. “Avui dia tenim una estructura i un nivell de sofisticació altíssim, amb mitjans aeris, les ambulàncies són hospitals d’alta tecnologia que et visiten a casa…” descriu. I alhora es lamenta, irònic: “Als inicis ni ho hauria somiat… Ara que la festa és divertida, haig de plegar!”.

No només li queda la satisfacció de la feina feta, sinó també la d’haver encomanat la passió de la feina als seus fills, el Sergi i la Meritxell.

Jaume Motos, amb els seus fills, el Sergi i la Meritxell / VÍCTOR CASTILLO

Motos descriu com ha après que són els bons professionals d’emergències: “Tenen una gran formació, hospitalària i extrahospitalària. Són persones valentes i amb un cor més gran que el que volen reanimar. I sobretot, són les persones més empàtiques del món”. El sabadellenc celebra que emergències serà una nova especialitat en la carrera de medicina: “Animaria els metges a agafar-la, segur que no se’n penediran”.

Ha treballat molt durant molts anys. Primer com a cirurgià general, Motos va treballar molts anys a Mataró i al Taulí. “Però les emergències em van atraure tant…”, diu. Per això, va comapaginar les dues feines durant 20 anys. I encara es va llicenciar en dret i es va especialitzar en bioètica i legislació sanitària, el que li ha permès ser professor universitari. “La noia de l’oficina de la Seguretat Social es va quedar al·lucinant!”, diu, en broma.

Comentaris
To Top