Francesc Quer i Selves va ser un ceramista i esmaltador de vidre, tal vegada poc conegut, però que la seva labor va ser ingent tan en qualitat com en quantitat. Precursor de l’Escola Catalana de Ceràmica Moderna, va ensenyar a la majoria dels artistes noucentistes que es van dedicar a la decoració de ceràmica i esmaltat al foc sobre vidre. També va ser un gran tècnic en el mosaic de gres, especialitat que va introduir a Catalunya.
Nascut a Sabadell l’any 1858, es va formar al costat del seu pare, Ramon Quer i Vidal, professor de dibuix i cofundador de l’Acadèmia de Belles Arts i, també, de Marià Burguès, ceramista i pare del Marià Burguès, també ceramista i autor de Sabadell del meu record.
Acabats els seus estudis i formació aquí, va anar a perfeccionar-se tècnicament a França, primer a Golfe-Juan, on va treballar amb Charles L’Hospied, i més tard a Saint Valliere, al Departament de Drôme.
La seva trajectòria professional va ser llarga, fructífera i, també, amb ensurts. L’any 1900 es va desplaçar a Burjassot (València) reclamat pels germans Bayarri, on va crear la indústria ceràmica Antoni Bayarri Hnos., de la qual va portar la direcció artística fins al 1910. Aquell any es va traslladar a manufactures Ludolf de Rio de Janeiro (Brasil), on va muntar diverses fàbriques.
Francesc Elias (a l’esquerra) i Francesc Quer. Burjassot, 1906 / Arxiu Elias
El 1914, de retorn a Barcelona, va entrar a treballar, com a segon director artístic, a Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat. Paral·lelament, va instal·lar una nova fàbrica a Cornellà de Llobregat dedicada a la fabricació de mosaic de gres, indústria desconeguda fins aleshores a Catalunya. Aquest negoci va acabar ocasionant-li la ruïna econòmica. Per aquest motiu va haver d’anar-se’n a Portugal, on va impulsar la producció de Cerámicas Lusitania, una de les manufactures més grans d’aquell país, i va crear, per a la mateixa empresa, una altra fàbrica a Porto.
Francesc Quer va participar en nombroses exposicions de l’època, tant individuals com col·lectives, però la seva millor labor va ser sens dubte la de professor de l’Escola Superior de Bells Oficis, des d’on va guiar i va orientar les diverses tècniques de decoració ceràmica i de l’esmalt al foc sobre vidre a artistes, que gràcies a ell, van adquirir una sòlida formació tècnica, com Josep Aragay, Josep M. Gol, Llorens Artigas, així com tota una generació de joves artesans.
També va iniciar artistes tan importants com Francesc Elias, Manuel Humbert, Francesc Domingo i Xavier Nogués, amb qui col·laborà en la realització tècnica de les rajoles del Celler de les Galeries Laietanes, amb els plafons de Can Culleretes, amb el fris ceràmic de la Cooperativa de Pinell de Brai, i amb altres peces de ceràmica decorades.
Es va establir a Lisboa l’any 1928, on va continuar treballant com a ceramista i va impartir classes. Va morir a Lisboa el 1933.
Va participar en diverses exposicions col·lectives, a destacar, entre d’altres, la del 1918, a l’Exposició d’Art (Secció del Foment de les Arts Decoratives), celebrada al Palau de Belles Arts de Barcelona, on va presentar ceràmica i dinou peces de vidre esmaltat. El 1919 va exposar vidres esmaltats a la Galeria Puig, del 3 al 20 de maig, juntament amb frescos, dibuixos i ceràmiques de Josep Aragay. Es parlava de “vidres de joiosa senzillesa”. El 1921 va exposar a les Galeries Laietanes una sèrie de vidres esmaltats al foc, juntament amb les seves alumnes Núria i Euda Solé i Amèrica Cardunets. A l’Exposició de les Arts Decoratives, que va tenir lloc a París el 1925, també hi va prendre part amb una sèrie de peces de ceràmica decorada, per les quals va obtenir una medalla.
A més a més…
Francesc Quer i Selves va rebre una breu distinció del consistori de Sabadell, entre 1936 i 1939, quan el carrer de Sant Antoni va dur el seu nom en desaparèixer els sants i les santes del nomenclàtor de la ciutat a causa de l’esclat revolucionari que es vivia aleshores.
