Mari: “Procuro utilitzar-ho el mínim”
El telèfon mòbil amb consciència: si ha de trucar, per enviar algun WhatsApp concret i, quan té una estona, per mirar xarxes socials. Però no més d’una hora al dia. Considera que estem fent un ús abusiu del telèfon mòbil i “és una arma de doble tall”. Ella, especialment, té molta consideració quan està amb la família o amistats: “Res de tenir el mòbil a la taula, ho poso en silenci i l’aparto”, explica.
El que ella considera preocupant és que els nens, de ben petits, facin ús del telèfon mòbil. “Hi ha nens que els hi donen el telèfon perquè no generin enrenou, però és que els hi donen mastegat”, apunta. Per ella, caldria limitar-ho entre els infants.
Javi: “Si perds el mòbil… ho perds tot, i això em sembla perillós”
“Tots portem el telèfon a sobre. I és que ho tenim tot en aquest aparell”, adverteix en Javi. Creu que si sortim de casa sense el mòbil, sentim que ens falta quelcom. “És imprescindible, abans anàvem sense mòbil i no passava res. I ara…”, afegeix. I creu que no és del tot bé, que estem massa capficats en el mòbil, “sempre el portem a sobre”.
“Si ho perdem… ho perdem absolutament tot: bancs, fotografies, targetes de crèdit, informació sanitària… i això em sembla perillós”, sosté. Diu sí al mòbil, però amb molta consciència. “No sabem anar sense mòbil, és una extensió del nostre cos”.
Fina: “No estem fent un bon ús del mòbil, tot i que és bona eina”
“El telèfon mòbil és una eina increïble, però només si se’n fa un bon ús”, diu la Fina, que posa en balança els pros i contres d’aquest dispositiu. Creu que ajuda molt a tenir a prop familiars i amistats que viuen més lluny i permet mantenir un contacte més fluid. Però també apunta que cada cop més “el fem servir per coses completament inútils”.
Tot ho troba al seu telèfon: gestions bancàries, cites mèdiques… “En certa manera està bé, però hi ha perills… de robatoris [pishing], que fa que no sigui una eina tan positiva”, afegeix. Reconeix que la seva generació no està tan habituada al telèfon com les generacions que neixen amb el dispositiu a la mà, però també creu que els més joves viuen amb més addicció a les pantalles. “No està ben controlat tot això, sinó, seria un invent molt bo”.
