[Josep Mercadé, periodista]
Encara que estiguem en plena sequera, sempre plou sobre mullat. I això és el que està passant amb les esquerdes que apareixen en alguns edificis construïts fa més de seixanta anys a municipis de la zona metropolitana. Els exemples més recents els tenim a Badalona i també a Santa Coloma de Gramenet. Sembla que a molts edificis aixecats a la dècada dels anys seixanta els està arribant la jubilació. La llàstima és que ho fa en forma d’esquerdes, la qual cosa obliga a fer desallotjaments.
Les conseqüències de la utilització de determinats materials i les deficiències en la qualitat constructiva per guanyar més diners les comencem a pagar ara. Algunes construccions avisen que els arriba la seva data de caducitat. En alguns casos, resoldre els problemes estructurals potser serà més car que enderrocar. Ep! Que consti que no vull sembrar el pànic, però estiguem preparats per si alguna d’aquestes situacions es produeixen a Sabadell.
Tot això té molt a veure amb el creixement del parc immobiliari a Espanya durant els anys de baby-boom de finals dels anys cinquanta del segle passat. El règim franquista va construir en catorze anys més de 4 milions d’habitatges que la gent va anar pagant en períodes de 8 a 10 anys. L’any 1939 es va crear l’Instituto Nacional de la Vivienda. Una institució que va impulsar la construcció de milers d’habitatges protegits. El que es coneixia com a Viviendas de Protección Oficial (VPO), que anaven acompanyades de la corresponent placa amb els símbols franquistes que encara avui podem trobar. L’Instituto va ser suprimit el 1977 i, uns anys després, el 1981, es va crear l’Instituto para la Promoción Pública de la Vivienda (IPPV). Depenia del Ministerio de Obras Públicas i era l’hereu de l’organisme franquista anterior en què la corrupció hi havia estat molt present. La finalitat del nou organisme era promocionar el sòl i els habitatges, així com gestionar els que s’havien construït a l’etapa anterior.
Tot aquest parc d’habitatges a Catalunya va ser traspassat a la Generalitat el 1985. Just llavors van aparèixer les patologies estructurals provocades per les bigues aluminoses que van encendre les primeres alarmes. Des del 2010, un decret de la Generalitat obliga a fer inspeccions tècniques als edificis de més de quaranta-cinc anys. La llàstima és que no tenim arrelada la cultura del manteniment i en aquests últims anys s’han revisat menys del 50% dels immobles. No sé si aquests casos d’esquerdes faran incrementar les revisions. Però seria bo fer-ho per evitar, justament, el pànic de quedar-te sense casa.
