L’aprovació en la Junta de Portaveus de la denominació passeig de l’Alcalde Antoni Farrés a l’espai sorgit del soterrament dels FGC entre Can Feu i Gràcia el passat mes de febrer ha tornat a fer ressonar entre el debat públic el nomenclàtor local, és a dir, el conjunt de noms amb què denominem els carrers de la ciutat. Ja fa gairebé dos anys com a mínim que l’Ajuntament explica que està elaborant el nou reglament del nomenclàtor, que ha de permetre establir els criteris per denominar cada carrer. El document encara no està enllestit, mentre que el consistori ha anat aprovant diferents noms aquests anys (Xavier Vinader, Muriel Casals, Pere Casaldàliga, etc.) i des de la ciutadania i entitats reclamen que s’incorporin més noms de dones i altres col·lectius invisibilitzats.
Fonts municipals expliquen que “estem treballant en un nou reglament de nomenclàtor que ens permetrà clarificar els criteris segons els quals es podran posar noms, com s’han de canviar, etc. Per exemple, una de les demandes més freqüents és la de feminitzar més el nomenclàtor i, en canvi, en les propostes mencionades hi ha més homes que dones”.
Es tracta d’una qüestió que sobrevola la discussió social i política des de les Jornades Nomenclàtor del 2018, organitzades per l’anterior govern quadripartit, que ja venien precedides de la publicació l’any 2016 de l’Informe–balanç del nomenclàtor de carrers de Sabadell, que proposa revisar els noms dels carrers del municipi amb una mirada actualitzada als temps que corren i proposa deixar enrere noms vinculats a les dictadures de Primo de Rivera (carrers d’Alfons Sala o Antoni Cusidó) i Francisco Franco (carrers d’Arnella i passatge de Feliu Pla, per exemple), entre altres, com els vinculats al tràfic d’esclaus (Güell i Ferrer i Marquès de Comillas). I, en definitiva, el debat es va traslladar al carrer amb l’eliminació del nomenclàtor dels noms d’Antoni Llonch i Josep Maria Marcet, que eren homenatjats en les actuals places de Clara Campoamor i de les Dones del Tèxtil respectivament. I també es van afegir els de Patricio Peñalver i Cipriano Martos. Més recentment, en els mandats de l’alcaldessa Marta Farrés, des de juny de 2019, s’han afegit nous noms al nomenclàtor com plaça de l’Artèxtil (a l’antiga indústria), plaça de la Infància (Avinguda–Eixample) i s’ha afegit la denominació de carrer dels Gitanos al carrer d’en Font.
En aquest darrer cas no s’ha alterat el nom de forma oficial, la qual cosa ha permès que els veïns i comerciants no hagin hagut de fer la paperassa per canviar el nom del seu domicili, cosa que sí que passa quan el nom es canvia formalment, per exemple, quan es va canviar el del carrer d’Alfons XII pel de la República l’abril de 2016. Fonts municipals destaquen que la fórmula del carrer dels Gitanos – carrer d’en Font “ens permet anar introduint noms nous i recollir demandes ciutadanes, així com acords aprovats per Ple, sense alterar els noms ja existents”. Des del consistori es subratlla que “el procés per posar o treure un nom no és senzill. A banda de l’impacte en les adreces de les persones que hi viuen, que s’ha de tenir en compte, cal valorar els elements històrics, de gènere, socials, etc. que impliquen cada nom”.
El director del departament d’Història moderna i contemporània de la UAB, l’historiador sabadellenc Martí Marín, creu que “en termes polítics, l’únic motiu per posar el nom d’una persona, institució o col·lectiu en un carrer, és que lloem la seva actuació, i la lloem perquè gaudeix del mínim consens democràtic amb què pretenem regir-nos”. Per això, opina que “qualsevol persona, institució o col·lectiu que lloem per motius no democràtics, em sembla un absolut contrasentit. Cap càrrec electe d’una dictadura no hi ha de ser en funció d’aquest càrrec electe”.
Noms sobre la taula
La Comissió del Nomenclàtor té diferents noms sobre la taula que estan en dubte i podrien ser substituïts i, d’altres, que l’Ajuntament ha aprovat incorporar-los als carrers de la ciutat.
Els dubtosos
Antoni López i López (Marquès de Comillas)
El gener de 2021 el ple municipal va aprovar per segon cop canviar el nom del carrer del Marquès de Comillas Antoni López i López. Però es va fer a través d’una moció de la Federació d’Associacions de l’Àfrica Negra, i les mocions no són vinculants. López i López era comerciant, navilier i banquer i un dels últims casos de traficants d’esclaus.
Arnella
Va militar en la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Va treballar a l’Ajuntament de Barberà i va ser delegat comarcal d’Educació Popular. Entre 1941 i 1945 va dirigir el diari Sabadell.
Alfons Sala
Va ser col·laborador de la dictadura de Primo de Rivera, el qual el va nomenar president de la Mancomunitat governativa.
Antoni Cusidó
Industrial tèxtil i regidor municipal. Durant la dictadura de Primo de Rivera, va ser tinent d’alcalde i regidor de Foment, encarregat de les obres públiques. En les primeres setmanes de l’aixecament franquista va ser dentingut, el van tancar a la txeca del carrer de Sant Elies de Barcelona i el van assassinar a la carretera de l’Arrabassada el 23 de novembre del 1936.
Feliu Pla
Professor mercantil. La Guerra Civil va esclatar quan estava a Madrid i va ser detingut i empresonat pels republicans. Acabada la guerra, a Sabadell va ser delegat comarcal del Sindicat Vertical. Era cunyat de l’alcalde Marcet.
Joan Güell i Ferrer
Economista, traficant d’esclaus i industrial.
Els que entren
Antoni Farrés
És el nom que s’ha aprovat més recentment, dedicat al primer alcalde de la democràcia a Sabadell i el més longeu fins ara al càrrec: de 1979 a 1999. Se l’homenatjarà posant el seu nom al passeig sorgit del soterrament dels FGC entre Can Feu i Gràcia, a proposta d’ERC amb el suport de les associacions de veïns de Gràcia, Can Feu i el sector Planetes.
Muriel Casals
Fa quatre anys, el 27 de febrer de 2020, la Junta de Portaveus va aprovar una proposta d’ERC per batejar un carrer de la ciutat amb el nom de Muriel Casals. La sabadellenca va traspassar el 2016 dies després de ser atropellada per una bicicleta quan caminava per Barcelona. Era economista, diputada i professora emèrita de la UAB. Entre 2010 i 2015 va dirigir Òmnium Cultural.
Xavier Vinader
A part del mural que l’homenatja al centre cívic de Sant Oleguer, Sabadell es va comprometre el maig de 2015 a dedicar-li un carrer i a crear uns premis periodístics que portessin el seu nom. Cap de les dues coses són una realitat actualment. Vinader va destacar pel seu periodisme d’investigació i es va especialitzar conèixer l’extrema dreta i el crim organitzat. Va morir l’abril de 2015.
Pere Casaldàliga
L’inici del sacerdoci de Pere Casaldàliga va ser a Sabadell, on durant sis anys va ser a l’església de l’Immaculat Cor de Maria (‘els Padres’), a la plaça del Doctor Robert. L’anomenat ‘bisbe dels pobres’ va aterrar a Sabadell el 1952, amb 24 anys, per fer-hi de professor claretià i de sacerdot per primera vegada, un any després de ser ordenat. No només va ser als ‘Padres’ sinó que també va fer acció als barris de Ca n’Oriac, Torre-romeu i Can Puiggener, amb la col·laboració d’altres sabadellencs com Josep Forns o Josep Oriol Garriga, que en el seu moment li van donar un cop de mà. “Va ser capaç de viure la vida cristiana de manera diferent i obrir un camí que en aquell moment era impensable”, subratlla l’historiador Jordi Serrano.
