[Tom Colomer, escriptor i dramaturg]
Aquest cap de setmana se celebren, un any més, els Oscars, els premis cinematogràfics més respectats i prestigiosos del món. Puc entendre que tenen un sentit històric, com de reliquiari, però no gaire més. Almenys jo cada cop ho veig menys com un festival professional i respectable i més com l’últim lloc on agafar-se d’una indústria moribunda i sòrdida que aprofita aquesta nit en què tothom es mira per fer-se festes entre ells. Hi ha bones pel·lícules –sempre n’hi ha–, però, amb l’única excepció de l’actuació d’Emma Stone, no hi ha re que pugui dir que és indubtablement art, no he vist una obra mestra, no he vist re que em faci tremolar, que m’ho regiri tot, que em faci sortir del cine –o de la pantalla del portàtil, en la majoria dels casos, aquest és un altre tema– dient hòstia santa, què acaba de passar? (i és que aquesta és la reacció que voldria tenir sempre que m’enfronto a contingut artístic de qualitat). I el milloret, sigui dit, està a la categoria d’estrangeres, dada, també, molt eloqüent de l’estat de Hollywood.
Tot el que té a veure amb gent que ha acumulat molt de poder i ara, tot i que ho dicti l’evolució natural de les coses, es resisteix a perdre’l (des de l’àvia que vol seguir organitzant tot el que té a veure amb el dinar de Nadal fins a Trump dient que no pensa abandonar la Casa Blanca) em posa bastant negre. Les marques de cotxes que no volen fer elèctrics, el senyor d’Endesa que no vol ni sentir a parlar d’energies renovables, els amos de càrniques que es resisteixen a veure que el món avança, els socis del Barça que diuen no, no, a Montjuïc hi anirà ta mare. La referència a Darwin és arriscada, que soc molt de lletres, però o t’adaptes o t’extingeixes.
No vull entrar en el tema de separar els actors per categories (masculina i femenina), que em sembla ben ranci i que he vist esportistes queixar-se per molt menys.
El selfie del 2014, la bufetada del 2022… Sembla que es busquin trending topics més que celebrar el cine. I que, ei, en podem dir “festa del cine” o “Hollywood night” i us vestiu guapos igualment i feu la vostra red carpet i tota la parafarnàlia i ens ho mirarem igualment i serà com la MET: sopareu tots els guais i tots els altres ens ho mirarem embadalits. Però no m’ho disfressis, almenys avui, de cerimònia d’entrega de premis importants quan el que es desprèn és més aviat l’orgull de l’autofel·lació.
