L’esquelet de què ha estat la seu de L’Obrera des de l’1 de maig del 2015 deixa veure des de l’avinguda de Barberà les entranyes del centre social. Desenes de llibres entre les runes, cadires perfectament endreçades, mapes, un mural del grafiter sabadellenc Treze, un piano que queda amagat. L’Obrera es convertia ahir en el tema de conversa de tot un barri després que l’edifici, ocupat des de l’any 2015 pel centre social, fos enderrocat.
L’estampa no deixava els vianants indiferents, minuts després de l’enderroc: alguns curiosos s’apropaven a esbrinar què havia passat. “S’ha esfondrat?”, preguntava un transeünt a una veïna que treia la pols del seu balcó. Marxava més tranquil amb la resposta. D’altres, com la Rosa Pérez, s’emocionaven en veure l’edifici així. “Ha unit a grans i joves”, diu la veïna.
“És una animalada el que han fet. Feien una molt bona feina al barri”, considera la Maite Díaz, veïna i membre de l’associació de veïns. “S’ha tirat a terra l’edifici, però també tot un projecte de barri”, afegia, mentre mirava de recuperar part del material atrapat entre les runes.
En Pep Cano, un veí que viu a pocs metres, explica que no ha tingut mai “cap problema amb la tasca que feien”. I que “s’haurien d’habilitar més espais municipals” per a aquesta mena de projectes veïnals. “Allò és una propietat privada, necessitem disposar d’aquests espais de forma pública”, afegia. Uns minuts més tard arribava el Xavi, que no sabia de què anava tot allò, malgrat ser veí de tota la vida. “Com ho han deixat així?”, pregunta.
Quan la gent es dissipava, i després que abandonessin la zona els Mossos, alguns ferrovellers van aprofitar per entrar a l’edifici i arreplegar tot allò què podrien treure profit. “La ferralla ara es ven a 0,20 euros el quilo”.
