La Comissió de Transició Ecològica de la Cambra de Comerç, presidida per Eulàlia Planes, va celebrar la setmana passada la primera reunió de la legislatura (2024-2027). Un dels titulars de la jornada és que la supervivència d’algunes empreses està en risc per les restriccions aplicades per fer front a la sequera.
És tan complexa la situació del teixit industrial?
La veritat és que sí. La reducció del 25% que demana la Generalitat passa per abaixar la producció. S’ha fet una norma general que no es pot aplicar, perquè depèn de cada sector. Hi ha empreses que ja han fet els deures en els últims anys i han abaixat molt el consum. Per tant, baixar ara un 25% més els és impossible. O hi ha sectors com el tèxtil, aquí a Sabadell, que ja han actuat molt perquè el consum més gran que tenen és el de l’aigua i hi han posat la lupa. Però les restriccions s’han fet, com sempre, a l’engròs.
Des del món empresarial es reitera que Sabadell ha fet els deures. Què més pot fer la ciutat?
Aigües de Sabadell és una de les pioneres a Catalunya en matèria d’inversions, també pel que fa a l’aigua regenerada, tot i que tot és millorable. Sabadell és una de les ciutats millor preparades, en coordinació amb l’Ajuntament i altres sectors. Cal explotar més la qüestió de l’aigua regenerada, un terreny on Sabadell és capdavantera. Com més indústries se’n puguin beneficiar, millor.
El director general d’Aigües Sabadell i Grup CASSA, Lluís Jordan, va dir que Sabadell ja paga un 30% més a l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL). Com impacta l’encariment de preus a la indústria, sumat als límits en el consum?
Aquí hi ha un factor que cal afegir i és que s’està utilitzant l’aigua regenerada molt per sota del que es produeix. Se’n podria utilitzar molta més, tenint en compte que l’aigua regenerada no pateix aquest sobrecost.
Hi ha algun sector o empreses especialment afectades per les mesures?
Tothom està bastant espantat. En la trobada de la setmana passada vam veure que hi ha una sensació de temor generalitzada, tot i que l’impacte depèn molt del sector. Hi ha empreses on el consum d’aigua és tan baix que no té una repercussió gran. Però no és només a les empreses. El consumidor també ha d’estar pendent del que gasta. Preocupa que les empreses hagin de començar a fer EROs. Si baixes la productivitat i els ingressos, s’ha de començar a reduir plantilla. És un efecte dominó. Com deia Josep Moré [TEXFOR], quan perds un client o no pots fer una entrega, aquest acaba anant a buscar un altre proveïdor. Per tant, l’empresa no només perd el 25%, sinó molt més.
Un dels sectors que ha actuat per frenar el consum d’aigua és l’hoteler. Per les seves particularitats, és un dels més colpejats?
En ser una norma general, no podem dir si afecta més uns o altres. Dins del món hoteler, segur que hi ha instal·lacions que són molt sostenibles i altres que potser necessitarien fer alguna inversió. És el problema d’actuar amb urgència. Feia anys que vèiem que hi havia una sequera, i la Generalitat ha continuat sense fer inversions i sense donar ajuts a les empreses per preparar-nos per la situació actual.
En què cal invertir més recursos?
Des del 2009, per exemple, no s’ha fet cap dessalinitzadora a Catalunya. Han passat molts anys sense invertir en infraestructures. Si mires les inversions de la Generalitat, sempre van a la baixa quan torna a ploure. Fa anys que la inversió és baixíssima, gairebé zero. A més, una cosa és la que es preveu i l’altra és la que s’executa realment.
Hi ha alguna referència per saber com actuar?
Vam tenir el Rafael Mujeriego [catedràtic d’Enginyeria Ambiental] en l’anterior legislatura a la Cambra i va ser molt clar. Va dir que Barcelona és com Califòrnia. Estem en el mateix context. Ens van ensenyar totes les inversions que ha fet Califòrnia, des que ha patit la sequera i aquells incendis que s’ho van endur tot, i les infraestructures són espectaculars. Hem d’anar cap aquí.
I treballar amb perspectiva.
Quan plou, tothom se n’oblida. Com a Cambra, la nostra obligació és continuar fent aquesta pressió i el seguiment encara que plogui. Les sequeres són cícliques i més endavant hi tornarem a ser. No hem d’oblidar-ho.
L’objectiu des del món empresarial passa per fer sostenible el creixement econòmic en un context de sequera.
El repte és quan estàs en un moment com l’actual, d’emergència, però fa temps que es veia a venir i no s’havien fet els deures abans. Ara, et preguntes quines mesures es poden prendre. Costa, perquè estàs abocat al problema. Cal accelerar al màxim les inversions que són més ràpides. I les solucions que necessiten menys temps. Ara venen eleccions i segur que això paralitzarà el país. Però la sequera no s’atura.
