[Jordi Serrano, Historiador i rector emèrit de la UPEC]
Em bull la sang pel genocidi que s’està produint a Gaza. No és una guerra entre palestins i israelians. No hi ha exèrcit palestí. Tampoc és una guerra entre Israel i Hamàs. Són titulars manipulats. Hamàs tampoc no té un exèrcit. Israel va finançar Hamàs per afeblir Al Fatah de Iàssir Arafat, que era una organització laica i d’esquerres i associada a la Internacional Socialista. Els que ho van fer haurien d’estar a la presó. El que fa el govern d’Israel a Gaza seria l’equivalent que l’exèrcit espanyol bombardegés el País Basc pel fet que ETA va assassinar 900 persones. Ni Franco s’ho va plantejar. Trobar antecedents històrics d’aquest conflicte no és fàcil, normalment quan hi ha un conflicte tan desigual, els opressors deixen que els civils fugin i un cop lluny del centre d’operacions militars es munten campaments de refugiats, protegits per l’ONU.
Aquí no, aquí el govern assassí d’Israel, capitanejat pel corrupte Benjamin Netanyahu, encercla Gaza i no deixa entrar ni sortir ningú. Des del primer dia han bombardejat escoles (refugis de l’ONU), hospitals, mesquites i tots els edificis civils inclosos els ¡ pisos on viu la gent. Tot és un objectiu militar. Estan cometent una matança brutal, inaudita a una població civil desarmada. A més, la població, de més de dos milions d’habitants, passa tota mena de penalitats i ja hi ha nens que moren de gana! Moren de gana! Nens! Hauríem d’anar fins al Gueto de Varsòvia per trobar una situació similar quan els nazis van tancar els jueus a un gueto i els van matar de gana. La mortaldat va ser brutal. L’altre exemple seria el setge de Leningrad (actual Sant Petersburg), on els nazis van assetjar la ciutat fins a matarlos de gana. Aquí van tenir la participació de la División Azul espanyola, que van participar en la batalla de Vólkhov.
Elias Canetti, a Massa y poder, explica que la sensació més gran de poder d’un esbojarrat és matar els
propis. El psicòpata Netanyahu està aconseguint amb les seves accions que molta gent odiï Israel pels segles dels segles i ha fet una cosa brutal de la qual no es parla. Tots els joves israelians viuran tota la vida amb trastorn per estrès posttraumàtic. Els joves israelians patiran tota mena de malalties mentals derivades de les atrocitats que el seu govern els ha obligat a fer.
Però el que tampoc té nom és l’actitud dels EUA i de la UE. Aplaudeixen el genocidi israelià i a més els venen armes. No s’adonen que els missatges que estan donant als joves del món és que no tenen gens ni mica de decència ètica, gens ni mica de moralitat. Si els EUA i a UE no són capaços d’aturar l’assassinat massiu de nens amb fòsfor blanc (segons Amnistia Internacional) i de gana, vol dir que no tenen cap límit. Realment, hi ha genocides i massa amics dels genocides. Per a mi representen la part més fosca i lamentable de la història i de la vida. Són males persones. Molt males persones.
