[Josep Mercadé, periodista]
Les amenaces del Putin cap a Europa fa temps que les sentin i m’atreviria a dir que fins ara les consideràvem com a expressions sense gaire fonament mentre segueix la guerra a Ucraïna. Però, darrerament, aquest llenguatge bel·licista ha anat augmentant fins al punt que des d’Europa hi ha qui ja planteja l’enviament de tropes per enfrontar-se a Rússia. I això fa tornar la por i més quan s’està parlant d’armament nuclear.
I en aquest context, mentre les diferents forces polítiques de Catalunya esmolen les eines per a la pròxima cursa electoral del 12 maig, la ministra de Defensa en una entrevista a un diari d’aquí parla d’amenaça real de guerra. El missatge és ben clar i es fa un pas més en aquesta escalada de la por. S’està tornant a repetir el que vam viure amb la covid, tot i que en aquest cas el virus seria el dirigent rus? La llàstima és que tenim una nòmina de líders mundials que realment són molt infecciosos.
Aquest panorama torna a dibuixar desconcert i desassossec per la por d’entrar en un conflicte generalitzat, les conseqüències del qual no ens podem imaginar ni tampoc l’abast que poden arribar a tenir. Què està passant perquè hi hagi tan poca reacció en contra de l’escalada militar mundial? Per què ens tornem tan insensibles davant del patiment humà?
Respondre totes aquestes qüestions no sembla fàcil si constatem els canvis que es produeixen en les majories de govern a molts països i com agafen més protagonisme les formacions de caràcter populista i d’extrema dreta. Els moviments de resposta queden pràcticament emmudits davant el pes que està adquirint aquest pensament únic que té en l’increment del bel·licisme el seu millor aliat.
I què se n’ha fet dels moviments mundials a favor del pacifisme? Fa poc més de vint anys va néixer el moviment global d’esquerres amb el lema No a la guerra que va aconseguir mobilitzar milers de persones arreu del món amb aquesta causa comuna. Dues dècades després, el que queda d’aquest moviment fragmentat és el descontentament que alguns líders populistes han sabut reconduir cap als seus interessos. De tal manera que en alguns casos ha desencadenat cap a accions de caràcter violent que res tenen a veure amb la pràctica del pacifisme.
Sembla, doncs, que el llenguatge de la por segueix més viu que mai i que caldrà fer molts esforços per superar-ho. Cal fomentar el pensament crític més enllà del simplisme que volen imposar aquests lideratges sense criteri intel·lectual però amb una gran capacitat bèl·lica.
