[Tom Colomer, escriptor i dramaturg]
Últimament, entre els més joves, s’ha posat de moda l’ús de l’expressió PEC, acrònim de “por el culo”, referint-se a alguna cosa que agrada molt, que agrada tant que m’ho arribaria a ficar “por el culo”, donant a entendre que “por el culo” entren les coses que ens agraden molt. L’expressió, encunyada primer per la comunitat homosexual masculina, té un origen molt fàcilment rastrejable i és un exemple més de com la comunitat gai té el do o la gran traça de convertir els atacs en elogis. Allò que s’usava com a arma conceptual en contra seu, abracadabra, ho giren i ara és no només de domini públic sinó també una expressió de caràcter absolutament positiu.
Penso amb el que va passar amb marica i el seu germà lleig maricón els anys vuitanta-noranta. A Colòmbia (i suposo que no només allà, però jo ho he sentit només de colombians), ho fan servir per interpel·lar qualsevol persona, indistintament del seu gènere –i no diguem de la seva orientació sexual.
El mateix concepte gai (i dic concepte, no terme) s’ha anat carregant de significats positius, fins al punt que ara qualifica mil coses –com a bon adjectiu que és– abans d’entrar a determinar l’orientació sexual de ningú. Tenir bon gust, ser presumit, vestir-se bé, tenir sensibilitat artística, ser afable, cuidar els altres. Gai cada cop significa més tot això i s’ha anat despullant del seu significat original, el que té a veure amb qui et fiques al llit o amb qui voldries ficar-t’hi. Cada cop gai és menys l’antònim d’heterosexual i més antònim de “ser un puto cromanyó”.
Potser tot plegat ve una mica d’un trauma (que de trauma no en té re, estic bé, gràcies) de petit, al cole, tot i que m’encantés el futbol, algun dia preferia quedar-me a la biblioteca remenant poemaris o ves a saber. Algun amic, em va explicar, com si em donés el condol, que per allà alguns deien que era gai. Jo encara no sabia què era, que tenia tretze anys i no sabia ni què eren els nens ni les nenes. El que sí que vaig saber ràpid era que si ser gai era tenir un mínim de sensibilitat, llavors sí, era molt gai. No ho vaig explorar mai des del camp de la sexualitat sinó des de la masculinitat: si ser home ha de voler dir ser un puto hooligan en tot, ser un machote, fer acudits de cunyat i posar-me un xandall ronyós amb pudor de cervesa a l’alè, llavors, modestament, crec que passo, gràcies.
