Els paradistes alerten que calen canvis: “Si no hi ha promoció, això es morirà”

Comparteix

Tuiteja

Comparteix

Envia

“El model actual dels mercats ha de canviar molt, ha d’evolucionar, perquè està caducat. Tenim i tindrem l’essència, però cal fer-nos atractius”, assegura el president de l’Associació de Comerciants del Mercat Central, Joan Segalà.

Segons dades de l’estudi sobre els hàbits de consum en els mercats municipals de Catalunya (2021), de la Generalitat de Catalunya, un 43,8% dels compradors habituals tenen una edat entre 65 i 75 anys, mentre que la franja de 35 a 44 anys, un 47,2% només va als mercats de forma ocasional. “El mercat –Creu Alta– està molt buit. La gent gran va marxant, i la gent jove no ve al mercat. Perdem parades i no fa goig”, apunta la Isabel Romero, de la peixateria Vanessa.

A Sabadell, hi ha cinc mercats municipals –Mercat Central, Creu Alta, Torre-romeu, Campoamor i Merinals–, i malgrat que l’alegria va per barris, hi ha un denominador comú: els mercats estan vius, on es defensa la venda d’un producte de qualitat, amb un preu competitiu, i un servei molt personalitzat, però cal atraure públic més jove, per garantir el centenar llarg de negocis ubicats en aquests espais. “És una qüestió que des de la Cambra de Comerç l’aprofundirem, ara que des de la comissió engeguem la legislatura. Si no tenim gent jove, difícilment hi haurà un futur, i aquest aspecte ens preocupa perquè la cadena de compra s’aturarà. Els mercats estan en una cruïlla de reinvenció, tal com hem hagut de fer les empreses, i cal tenir treballar pensant amb quins mercats volem tenir el 2030 o el 2040”, afegeix Eva Fernández, presidenta de la comissió de comerç i turisme de la Cambra de Comerç de Sabadell.

La diagnosi de la situació és clara i compartida, a la ciutat i arreu de Catalunya, tal com es detalla en l’últim informe del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, sobre les necessitats de consum i renovació de proposta de valor dels mercats municipals: es detecta una manca de capacitat d’adaptació als temps actuals, una sensació generalitzada d’immobilisme i una certa reticència al canvi. Fonts de l’Ajuntament de Sabadell afegeixen que “som conscients del descens de l’activitat als mercats, no només a la ciutat. Els hàbits de consum estan canviant i és per això que treballem per dinamitzar els mercats de la ciutat”. En aquesta línia, defensen els passos fets a Campoamor –nous usos que ha de permetre que la llotja combini l’activitat comercial i la del teixit associatiu, i als Merinals –renovació de la coberta–.

A Catalunya, hi ha diversos exemples de mercats –incloent els de gestió privada– que podrien ser una bona solució per abordar la problemàtica actual dels equipaments municipals de la ciutat. És cert, però, i preguntats sobre replicar un model com l’existent a l’Illa Diagonal, on en un mateix espai conviuen els restauradors i paradistes, és una opció que no té un consens.

Des del Mercat Central s’aposta per mantenir l’alimentació com a únic pal de paller, una línia que des de la Creu Alta també veuen amb bons ulls. “En reunions de treball, ha sortit aquest plantejament, però replicar aquest model t’obliga a canviar la manera de pensar, amb espais preparats per a l’extracció de fums, personal com cuiners, etc. Tenim molt clar que el nostre model de negoci és l’alimentació”, sentència Segalà. En aquesta línia, el president de l’Associació de Comerciants del Mercat Central aposta per una altra via: “Hem d’augmentar els serveis, com una aula de formació, oberta a les entitats de la ciutat. Alhora, promoure l’arribada d’operadors importants, i estem treballant en aquesta línia per donar cabuda a les seves necessitats”. Des de la Creu Alta, la presidenta Cristina Mateo afegeix que “necessitem més serveis dels que tenim i comptar amb operadors potents que ens ajudin a incentivar el mercat”.

“Les parades tancades ens perjudiquen”

Ara farà dos anys que la Cristina Mateo, paradista de la parada de Fruites i Verdures Mateo Ors, del mercat de La Creu Alta, que és la presidenta de l’equipament creualtenc. Avui dia, amb més d’una desena d’espais sense activitat, explica que “estem buscant alternatives de proximitat per veure si negocis que funcionen volen intentar-ho des d’aquí dins. Tenim moltes parades tancades, la majoria per falta de relleu, i això ens perjudica per la imatge que es dona”, lamenta.

És per aquest motiu que han decidit decorar aquells espais sense vida, mentre esperen que, aviat –explica que s’està en converses amb el consistori–, “puguem dedicar una part del mercat a cursos de cuina, disposar d’una aula formativa, per ajudar-nos a fomentar més entrades al mercat”.

“Hem de portar operadors interessants”

Davant d’aquest escenari, el president de l’Associació de Comerciants del Mercat Central i tercera generació de la parada Roser Clapés, Joan Segalà, defensa que el mercat té i tindrà una “essència” a prova de bala, però que cal “millorar el model”. És per aquest motiu que aborda per l’entrada “d’operadors interessants, perquè es converteixi en un pol d’atracció”, però abans cal revisar la infraestructura, perquè “tenen unes altres necessitats que no s’ajusten amb les actuals”.

Finalment, Segalà es mostra reticent a un model Illa Diagonal, ja que alerta que “els models són híbrids, entre el turista i un client ultra gurmet. Nosaltres volem ser un mercat d’alimentació i ser un pol d’atracció, no només per Sabadell. Aquí rebem gent de Barcelona que ve pel nivell d’especialització que tenim”.

“S’ha de fer quelcom per atraure més gent”

Fa més de sis anys que Valeriano Rabaneda, de la carnisseria del Mercat, atén els sabadellencs que s’apropen a la seva parada a la recerca de productes carnis frescos. Reconeix que les progressives jubilacions de paradistes, que es tradueix en parades buides el preocupa, i apunta que “necessitem fer quelcom que atregui gent. Tenim grans superfícies a la vora, i l’Ajuntament, en aquest aspecte, no ens ajuda, si bé és cert que no hi ha un únic responsable, també hem de fer la nostra autocrítica”.
Preguntat sobre una possible arribada d’operadors que puguin generar un pol d’atracció, Rabaneda ho veu amb bons ulls, i afegeix que “en altres mercats han fet alguna cosa de gastronomia, degustacions, i això seria una bona solució, per aquells que encara ens queden molts anys per a la jubilació”.

“Calen més facilitats per obrir noves parades”

La peixatera Isabel Romero explica que, afortunadament, es “va fent”, però quan pensa en el futur alerta que “la gent gran marxa i la gent jove no ve al mercat. Falta més promoció, si no això es morirà”.
Així mateix, Romero explica que davant cada persiana que s’abaixa, “tots hi perdem, perquè els clients que tenia, ja no vindran, i això és una opció menys de venda”. En aquesta línia, assegura que “calen més facilitats per obrir noves parades”. Finalment, aprofita per recordar que malgrat que hi hagi la percepció que el mercat està reservat per algunes butxaques, defensa que “podem vendre un bon producte a un preu molt competitiu”.