Recentment, la Cambra de Comerç va comptar amb la presència del prestigiós enginyer i professor Marcos Urarte, considerat per la revista Forbes com un dels principals “futuristes” d’Espanya, on va parlar sobre les vulnerabilitats d’una economia globalitzada i les eines perquè les empreses superin els diversos reptes en un món canviant.
En quin grau d’incertesa ens trobem? Estem en un moment d’enorme incertesa, amb moltes variables que poden canviar radicalment la situació i, per desgràcia, cap de bona. Tenim una situació complicada a Ucraïna i no acabo d’entendre perquè els mandataris europeus ens estan traslladant la necessitat de preparar-nos per una economia de guerra. Tampoc aquest interès bel·licista i el que pot suposar.
I si hi afegim d’on venim, amb una pandèmia i ara el canvi climàtic? Afegeix-hi els desastres naturals i la demografia. Aquestes cinc coses, que jo anomeno genets, han canviat el planeta, l’economia i han acabat amb civilitzacions. I aquests cinc temes els tenim sobre la taula. Les guerres i les pandèmies tenen un impacte immediat, i ens acabem recuperant, en canvi, amb el canvi climàtic i la demografia l’impacte és molt més lent i progressiu, però és inexorable. I aquí caldria afegir-hi la intel·ligència artificial.
Ens hem d’acostumar a viure en un món on siguin habituals els conflictes bèl·lics? Per desgràcia, et diria que l’estat natural del planeta és més la guerra que la pau. Els temps de pau venen després del guanyador d’una guerra, perquè és la pau que imposa el guanyador d’una guerra. Ara estem gaudint de la pau dels guanyadors de la II Guerra Mundial, però van apareixent nous països. Al món hi ha 32 conflictes oberts, el que passa és que la immensa majoria no tenen petroli o gas, i per això no hi prestem la mínima atenció. La meva opinió és que en els pròxims anys veurem un augment dels conflictes.
/ V. CASTILLO
Pròximament? Tenim un increment de la conflictivitat entre la Xina i els Estats Units. Avui les guerres tenen tres fases: primer, la guerra comercial, després la guerra tecnològica, que fa anys que hi són, i més recentment un conflicte armat, que de moment no és probable, en el curt termini.
Quin paper poden jugar els BRICS? Són una espècie de contrapoder del G7. Recentment, van fer la reunió anual i van prendre diverses decisions importants. Una d’elles és que han incorporat a cinc nous països –Aràbia Saudita, l’Iran, Etiòpia, Emirats Àrabs Units i Egipte–. Avui dia, els BRICS representen el 55% i 45% del gas i el petroli, respectivament, del món. I una altra decisió molt important és el que s’ha denominat la desdolarització de l’economia, que és la gran arma econòmica dels Estats Units, fent transaccions econòmiques amb monedes locals, principalment amb el iuan. L’any 2050, la quarta economia per PIB serà Indonèsia, i el 2075, sempre parlant en relació amb el PIB, serà Nigèria. Dos països amb molta població que tenen dos grans avantatges: mercats interns molt grans i molta força laboral.
Quin paper ha de tenir Europa en aquest context? Està perdent competitivitat respecte de Nord-amèrica i d’empreses asiàtiques. El panorama 2027-2030 és que no crec que Europa sigui capaç de recuperar aquesta competitivitat. Aquí, les empreses europees competeixen pels mateixos mercats i tenen una grandària relativament petita quan el comparem, per exemple, amb altres corporacions americanes. La indústria de l’automoció europea, amb els vehicles elèctrics, ho tindran extremadament complicat.
Davant d’aquest context, què han de fer les empreses per no veure’s arrossegades per la dinàmica europea? Saber gestionar la incertesa serà el seu avantatge competitiu. Alhora, cal tenir present que a les empreses costa molt canviar dinàmiques, i si continuen fent el mateix, allò que al seu dia els va dur a l’èxit, deixarà de tenir èxit al futur. I perquè això no succeeixi, per fer coses diferents, cal que hi hagi un canvi de lideratge.
/ V. CASTILLO
Defensa que les empreses apliquin la prospectiva estratègica. Et permet anticipar-te i visualitzar possibles escenaris futurs i estar preparat. Gairebé tothom, si pogués anar el 2034 i tornar al 2024, canviaria coses.
En aquest escenari, quin paper tindrà Catalunya? Ho té tot per ser una regió privilegiada, però també crec que la no política, sí, la no política, està fent que perdi competitivitat respecte d’altres regions d’Espanya. De ser una locomotora, referent en gairebé tot, estem deixant de ser referents en gairebé tot. A part de parlar d’identitat, que em sembla molt bé, no ho ha de ser tot. Fa bastants anys que no hem pres cap decisió de país d’impacte de veritat: hem perdut l’agència del medicament, la megafactoria de bateries, l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona… s’hauria de trobar un equilibri.
Progressivament, aquí, a Sabadell, el pes del sector industrial ha perdut pistonada. Ara mateix és complicat que vinguin empreses. Hem creat un ecosistema que no actua com a facilitador. El que les empreses volen, més que subvencions, és la facilitat en els tràmits, en la burocràcia.
