[Arnau Bonada, economista, president de la Xarxa Onion i vicepresident segon del CIESC]
Aquest article l’escric des de Saragossa, on m’he instal·lat uns dies per teletreballar i poder seguir un torneig de bàsquet de formació de referència que s’hi celebra. Un esdeveniment pel qual van passar, al seu dia, aleshores joves promeses com Nicola Mirotic, Alberto Diaz o Domantas Sabonis. El meu estimat CE Sant Nicolau hi està duent a terme un gran paper i, sobretot, els jugadors estan gaudint d’una excel·lent experiència. Entre esportistes i acompanyants, es calcula que acudiran a la ciutat uns 10.000 visitants, amb un impacte econòmic de prop de 3 milions d’euros. Una mostra més que l’esport és un gran vector de generació de negoci.
Feia molts anys que no visitava la ciutat i m’ha sorprès molt favorablement. M’he convertit en un assidu de la zona del Tubo i en un fan incondicional dels torreznos, les tripes de bacallà, las migas i la madeja. En l’àmbit urbanístic, el que més m’ha cridat l’atenció és la pacificació del centre i el nucli antic. Hom hi pot passejar agradablement i resulta més probable topar amb una processó de Setmana Santa que amb un vehicle privat. L’èxit d’aquesta sensació és a causa, en gran part, d’un nou tramvia, inaugurat el 2013, que recorre la major part de punts d’interès de la ciutat.
Un estudi recent l’ha identificat com la línia de tramvia amb més usuaris a tot Espanya, amb 100.000 viatgers diaris, en el context d’una ciutat de 700.000 habitants. Les freqüències són molt bones, entre 3 i 7 minuts segons el moment del dia, i els horaris són molt amplis. En punts com la plaça d’Espanya s’ha aconseguit reduir el trànsit de vehicles privats en un 70%.
La proposta d’un tramvia per a Sabadell no és nova. Però aprofito l’ocasió per recordar-la i reivindicar-la. Per la nostra morfologia urbana, una línia de nord a sud seria ideal. A més, la connexió amb Terrassa, proposada per Manel Larrosa, ajudaria a enfortir els lligams i potenciar les sinergies entre les dues cocapitals.
L’exemple de Saragossa, reconegut amb premis internacionals, demostra que un transport públic ben concebut, fiable, segur i útil és la millor via per reduir les emissions contaminants als nuclis urbans. Oblidem, si us plau, projectes desfasats en el temps com un pàrquing en ple centre urbà i invertim els recursos públics responsablement.
