Les set claus per entendre el passat, el present i el futur de la fàbrica Bosser per l’arquitecte i urbanista Manel Larrosa.
1. L’origen: quina superfície hi ha disponible?
Al solar de Bosser SA al carrer d’Alemanya cantonada Ferran Casablancas, el Pla General preveia una edificació de planta i 2 pisos, amb 18 de profunditat i un pati d’illa no edificable.
El sostre edificable era de la magnitud de 6500 m2 més la planta sota-coberta, i la façana fan un total previst d’uns 8005 m2. Amb l’aplicació del pla de protecció de patrimoni, es va admetre pràcticament tota una planta sencera en el sota-coberta, i llavors la superfície va pujar a 8611 m2.
2. L’embolic es fa gran: els m2 que no surten.
Al projecte aprovat en la llicència del 2010 es va justificar una edificabilitat total de 8.364,98m2 repartits entre espais residencials, àtics i els espais comuns, que només consten com el 2% del conjunt, tot un miracle! No es van comptar les terrasses, ni els corredors d’accés, ni els accessos verticals. Ni els ascensors, ni un espai d’instal·lacions sota la coberta al pis quart, ni l’espai cobert sobre les rampes del garatge a la planta baixa es mostra com si no existissin…
Al marge del sostre construït, en la documentació del projecte s’eleva el sostre total a 11.092 m2, 2.727 m2 per sobre del pla de protecció de patrimoni (+33%) i ni tan sols aquesta suma és correcta, perquè hi ha parts de l’immoble reduïdes, entre altres defectes. El volum real serien uns 13.000 m2 doncs. El fet és que, computin o no certs metres quadrats, la memòria del projecte declara ostensiblement molta més edificació de la permesa en les normes del planejament… i la llicència ho aprova. Un fet inaudit!
3. Es planegen habitatges on no hi van.
Un altre dels fets destacats és com s’obté més habitatges. Els 29 habitatges de les plantes últimes (4a o àtic) del bloc interior desplacen el dormitori a la planta sota coberta, sense disposar del programa mínim en la planta inferior. I en el bloc davanter és la totalitat del programa dels 5 habitatges el que se situa a la quarta planta. Així, l’extra sostre de la planta sota-coberta és usat molt intensivament com a sostre principal i no de complement.
Opció de rehabilitació de l’edifici: dues plantes amb dúplex cadascuna, amb voltes a la planta inferior i encavallades a la superior.
Obra acordada en llicència i executada: manteniment de la façana amb complexos apuntalaments i buidat complet de l’interior, substituït per quatre noves plantes amb nova estructura.
4. Què tenia sentit i què no?
El projecte d’obres va ser fruit d’un Conveni Urbanístic i d’una modificació de Pla General prevista.
Què té sentit?
El punt de partida era que la propietat no perdés sostre edificable respecte a les previsions del Pla General, és a dir, que la protecció no suposés una disminució de drets. Fins aquí d’acord, perquè hi ha sentències judicials que ho avalen.
Què no té sentit?
Una cosa és conservar un volum de 6.550 m2, més la torna del sota coberta, amb un total de 8.005 m2, que la tramitació va reconèixer fins als 8.611 m2 i una altra, de molt diferent, fou arribar a l’ordre dels 13.000 m2. D’uns altells es va passar a un projecte a plantes senceres i independents i des d’una previsió de dos pisos s’acabà en quatre en una bona part del solar. En tot plegat, podem intuir una “negociació” que ajustà els paràmetres i va preparar un immediat projecte el qual, quan apareix, a més, ho desborda tot. I s’aprova.
5. Què podem esperar a partir d’ara?
Qualsevol reinici demanarà nova llicència i el panorama no permetrà tramitar-la com si res no hagués passat. Caldrà una refeta i reinterpretació de tot el conjunt i un acurat ordre que no repeteixi cap dels passos i interpretacions que s’han mostrat com una transgressió.
6. Això s’acabarà construint?
No. L’aturada de les obres ha permès considerar que la llicència ha caducat i aquest fet ha estat ratificat i consolidat jurídicament per part municipal. Aquesta resolució permetrà revisar els drets que emparen aquest solar i la viabilitat de renovar, en la part que fos justificada, la llicència anterior.
/ICGC
/ICGC
7. I una reflexió final.
L’edifici Bosser supera un joc dels disbarats, per una devaluació sistemàtica i pas a pas del que calia de protecció i reinterpretació d’un edifici, per acabar en una explosió totalment mancada de sentit, un fet que una administració seriosa hauria de posar en ordre. Un urbanisme caduc de l’època de la bombolla i d’una alcaldia de mal record, però un urbanisme a ventilar i clarificar.
No és història passada, és un desgavell plenament viu que requereix endreça, perquè una nova llicència equivaldrà indefugiblement a una revisió de tots els actes passats. Caldrà tornar a valorar el valor patrimonial de la part encara en peu, aplicar criteris de preservació del seu volum material i refer els càlculs dels drets d’edificació, és a dir, prendre posició respecte al que es va fer. I, així, la revisió tècnica serà molt política d’un altre temps i d’uns altres actors.
