Daniel Corral (1976) i Antoni Flores (1969) són els caps de les policies municipals de Sabadell i de Terrassa. Les dues capitals del Vallès tenen realitats similars, i els seus màxims responsables policials tenen una relació estreta. “Ens coneixem des de fa molts anys, ens fem un acompanyament mutu”, reconeix Flores, que també és president de l’Associació de Caps i Comandaments de la Policia Local de Catalunya. Tenen molt en comú, fins i tot un detall ben curiós: tots dos han rellevat a Joan Antoni Quesada, que va ser intendent major a Terrassa (2001-2015) abans de passar en mans de Flores, i a Sabadell (2015-2023), on Corral ha assumit les seves funcions.
Quants efectius tenen ara mateix en les seves policies? Creuen que són suficients?
Daniel Corral: 244 actualment. Són suficients? Mai. Cada cop hi ha més demanda, ens truquen per qualsevol cosa. El volum de trucades puja de l’ordre d’un 5% any rere any, i la plantilla no augmenta en la mateixa línia. Està previst que s’amplïi la plantilla en quinze agents més aquest 2024, i uns altres quinze el 2025. Hem d’estar sempre amb un agent per sobre de Terrassa! [riu].
Antoni Flores: No som 251 agents a la Policia Municipal de Terrassa! Som 264, i n’hi ha 22 que s’estan formant per accedir al cos. A banda, aviat sortirà una nova convocatòria amb 40 més per arribar als 300 abans d’acabar el 2024. Però les coses com són: avui tens més agents que als anys 1980, però te cunden menos. Els cossos policials han canviat molt des que vaig començar, fa 34 anys a Rubí. Els agents no van mai sols, van en parella com a mínim, i han canviat els horaris i el tipus d’incidents.
Els caps de les policies municipals de Terrassa i Sabadell, Antoni Flores i Daniel Corral, al passeig de la Plaça Major / D. CHAO
Les policies municipals de Terrassa i de Sabadell treballen per separat, cadascú en el seu terme municipal. Tenen previst algun dispositiu conjunt?
Daniel Corral: Les dues policies hem de col·laborar més i fer operatius conjunts. M’agradaria que si a la Festa Major de Sabadell ens falten agents, puguin venir de Terrassa, i viceversa. Volem ajuntar forces per fer macrocontrols de trànsit en el límit dels termes, a Ègara per exemple, però actualment no és possible.
Antoni Flores: Que no hi hagi continuïtat urbana i hi hagi una zona rural entre Terrassa i Sabadell juga un paper important. No és com Sabadell i Barberà, que es toquen a una i l’altra banda del carrer… Però dit això, crec que la via és col·laborar més. Per exemple, a Sabadell ja disposen de drons i ens anirà bé saber quina ha estat l’experiència, conèixer els pros i els contres.
En un context en què cada cop hi ha un crim més online, menys físic, quina capacitat d’actuació tenen les policies locals?
Antoni Flores: El nostre paper està en la prevenció. Les policies municipals ja no ens dediquem només a la seguretat viària com fa 40 anys enrere, ara fem xerrades de ciberseguretat, de bullying, de violència domèstica… a associacions de veïns, de comerciants, a la gent gran, a les escoles i a on calgui.
Daniel Corral: Els delictes informàtics són complicats: l’autor no està a Sabadell, ni tan sols a l’Estat, en gran part de les ocasions. Nosaltres no hi podem fer front, el que podem fer és recollir les primeres proves amb garanties, fer les primeres diligències i traspassar-ho a Mossos, Policia Nacional o Guàrdia Civil.
Els problemes de convivència creixen. S’han fet més de 4.000 intervencions per sorolls en els últims tres anys a Sabadell. Al Centre, on s’aglutina la majoria de l’oci nocturn, s’han acumulat més de 1.000 trucades el 2022.
Daniel Corral: Després de la pandèmia hi ha hagut un boom de l’oci nocturn entre els joves i, amb el tancament de la Zona Hermètica, tot s’ha desplaçat al Centre, on hi ha carrers estrets i alts que fan un efecte de caixa de ressonància. Qualsevol petit soroll es magnifica. Vull pensar que l’obertura de nous locals al polígon Sud-oest ajudarà a descongestionar el Centre.
Antoni Flores: És curiós, però a Terrassa també vam notar el tancament de l’Hermètica. Molta gent s’ha desplaçat a la Rasa, on hem detectat un augment de robatoris amb violència o amb intimidació. Hem fet un control per identificar ampolles, armes blanques, hem posat seguretat privada, i de moment ha funcionat prou bé.
El Govern de Sabadell 2015-2019 va intentar apropar la Policia Municipal cap a la mediació, lluny del concepte de força convencional. Què n’opinen?
Daniel Corral: Ja tenim un servei de mediació a l’Ajuntament. Si no fem nosaltres la part reactiva, qui la farà? Si m’han de treure l’arma de foc endavant, però si hi un atracament, qui hi anirà?
Antoni Flores: En alguns ajuntaments del País Basc ja es va provar, va fracassar, i després s’ha passat a un model contrari: rearmament i més competències.
La crema de contenidors és un problema d’invicisme a la ciutat. Només l’any 2022 se’n van incendiar 224. Com ho persegueixen? Quines accions han pres?
Daniel Corral: Patrullatge, patrullatge i patrullatge. Busquem si hi ha càmeres a la vora que hagin pogut captar l’autor, o si hi ha un veí que ens pugui donar una descripció, o qualsevol indici. A banda, s’han col·locat contenidors metàl·lics al mig perquè no es propaguin les flames.
Sabadell i Terrassa, com tot l’Estat, es troben en alerta terrorista 4 de 5. Com és que quan es fan les zones per a vianants del cap de setmana a l’eix central de Sabadell hi ha zones amb tanques de plàstic i no New Jerseys? Qualsevol vehicle les podria tombar perfectament.
Daniel Corral: No podem bloquejar totalment el pas dels vehicles, ha de ser una zona permeable, perquè puguin entrar els veïns fins als seus guals i hi puguin passar ambulàncies en cas d’emergència. S’ha de donar una solució intermèdia, i hi ha zones on pot haver-hi New Jersey, com en alguns trams de la Rambla, i altres que no.
Antoni Flores: A Terrassa posem New Jerseys quan hi ha un gran esdeveniment, com a la cavalcada de Reis que ens trobem una afluència important en un lloc molt determinat.
Fa dies que no se’n parla, però el seu ús ha molt polèmic: les pistoles Taser. Defensen que les seves policies municipals en tinguin?
Daniel Corral: Són una eina més que ha de tenir la policia. Tenim la veu, les mans, la defensa i la pistola, i feia falta una solució intermitja.
Antoni Flores: Les Taser estan pensades per a situacions en què un boig, un pertorbat mental, va amb un ganivet per fer mal algú. Davant d’una baralla tumultuària el seu ús no seria proporcional, és millor utilitzar esprai de pebre per dissuadir.
Quina relació tenen amb els Mossos d’Esquadra? Hi ha bona coordinació?
Antoni Flores: Avui mateix tinc dotze patrulles al carrer a Terrassa. En canvi, Mossos en té quatre per donar cobertura a sis municipis. D’aquestes, dues no fan carrer perquè estan tancades als jutjats. Pregunta-li a l’alcaldessa de Rellinars a veure què opina… no veuen els Mossos ni en pintura. A banda, el telèfon 112, que està subcontractat, no funciona. Des de 2005, s’han tancat sales d’emergències a tot el país, i tot plegat desgasta molt. La falta de coordinació provoca que hi hagi cops que anem quatre patrulles, dues de Mossos i dues de la Municipal, i en altres ocasions ningú.
Daniel Corral: Hem d’anar cap a un sistema únic. Barcelona té una sala del 112 conjunta entre Mossos, Guàrdia Urbana, Bombers i SEM també! S’hauria de replicar el mateix sistema a Sabadell i a Terrassa, i això també ajudaria al coneixement del territori. Qui t’atén al telèfon ha de saber on estàs!
El nombre d’agents dels Mossos d’Esquadra s’ha incrementat en els últims anys, i es preveu que el creixement continuï.
Antoni Flores: I us han dit quants han marxat? Per què clar, et diuen els que venen, però no les baixes. A banda, aquí al Vallès, hi ha una forta competència interna: molts agents deixen la seva feina a Terrassa, Sabadell, Cerdanyola per anar al complex central d’Ègara.
Daniel Corral: Entren 10 i en marxen 8. N’acaben sent dos. I si aquests dos els divideixes per torns, què acabes tenint? Un policia més per torn. Acabem fent tasques que no ens pertoquen, com seguretat ciutadana, delictes contra la salut pública i atenció a violència de gènere, quan la nostra competència exclusiva és el trànsit.
En altres cossos s’acostuma a dir que els policies municipals viuen millor…
Daniel Corral: Mossos té un conveni per a tot el cos i, en canvi, cada policia municipal té el seu. Això què provoca? Una competència entre cossos. Si a Terrassa tenen millors condicions, els agents marxen a Terrassa. Les policies petites no tenen res a fer amb això. Quan els agents estabilitzen la plaça, marxen.
Antoni Flores: Estic molt d’acord. S’haurien d’unificar les condicions i aplicar el mateix criteri a totes les policies locals de l’Estat. Si més no, establir un consens entre els 218 cossos policials municipals de Catalunya. Aquest canvi de 180 graus no el poden fer els ajuntaments, que cedeixen davant les pressions dels col·lectius policials. Jo mateix he advertit a l’alcalde de Terrassa de les conseqüències negatives d’acceptar certes condicions, però a partir d’aquí no puc fer més: és una decisió política.
Per acabar, què els sembla l’ús que fa l’extrema dreta de la inseguretat? Ho poden combatre?
Daniel Corral: La sensació d’inseguretat és totalment subjectiva. Les dades ens diuen que Sabadell és una ciutat molt segura. És cert que les estafes virtuals s’han disparat, però els delictes contra les persones estan sota mínims.
Antoni Flores: Els mitjans de comunicació també teniu una part de responsabilitat. Què llegirà més gent al Diari de Terrassa, una bona o una mala notícia? Si a això li sumes que hi ha partits polítics que basen el seu discurs i el relat en la delinqüència… doncs és el que tenim. No és la nostra feina combatre la sensació d’inseguretat, és un mal que hem de patir.
Fotografies: David Chao
El doble de policies de trànsit a Sabadell: hi haurà més controls de velocitat, alcohol i drogues
