[Josep Mercadé, periodista]
La mobilitat estrella d’aquesta Setmana Santa, lògicament, han estat els vehicles. S’ha vist amb les cues que s’han format a les vies principals aquest dilluns. Per sort, els humans tenim la capacitat d’oblidar i d’aquí a pocs dies, sant tornem-hi, a fer cua altre cop, quan arribi el cap de setmana.
I què passa amb el tren? Doncs que continua sent l’assignatura pendent. Els que heu marxat de vacances de Setmana Santa fent servir el tren direu que és una meravella això de l’AVE. No us portaré pas la contrària. L’alta velocitat ha revolucionat els desplaçaments i ha fet, entre altres coses, que el pont aeri entre Barcelona i Madrid hagi quedat desbancat pel tren. I això és positiu, ja que, en primera instància, resulta més sostenible aquest mitjà de transport. Però què està passant a Espanya amb això de l’AVE? Doncs que les inversions s’han desplaçat cap a l’alta velocitat en detriment del sistema convencional que, o bé s’ha anul·lat o està quedant obsolet.
Ens ho explicaven precisament aquesta Setmana Santa en una visita guiada (molt recomanable) al Museu del Ferrocarril de Móra la Nova. Aquesta estació va ser molt important a partir de la construcció de la línia Barcelona, Saragossa, Madrid a finals del segle XIX. Tot visitant les esplèndides instal·lacions que permeten conèixer la gènesi del transport ferroviari de la mà de l’equip de voluntaris que gestiona aquesta instal·lació museística, constataven, amb tristesa, com s’està deixant perdre el sistema de transport amb tren convencional. Tant és així que Adif estava disposada a enderrocar tots els edificis de la macroestació de Móra la Nova i gràcies a aquesta associació de voluntaris van signar un conveni de cessió per rehabilitar-los.
Però el que és més significatiu d’aquest museu és el material restaurat i el que està en procés de restauració. Inverteixen milers d’hores i recursos per preservar la memòria viva del nostre passat ferroviari. Al cap de pocs dies d’aquesta visita, llegeixo un reportatge sobre els trens nocturns que promouen inversors europeus per tal de comunicar Barcelona amb algunes capitals europees. Ja m’ho deien al museu, a Espanya només s’aposta per l’alta velocitat, mentre que a la resta d’Europa el sistema convencional de transport ferroviari guanya pes, la qual cosa permet aprofitar molt millor les infraestructures existents. I si no que ho preguntin a Ucraïna, que davant el risc de fer servir el transport aeri, sort en tenen dels trens convencionals per comunicar-se amb la resta d’Europa. Què ho fa que aquí gairebé sempre anem al revés dels altres?
