El millor lloc per conèixer i contextualitzar la importància del refugi antiaeri localitzat al Pau Vila és, des del passat dimecres i fins al 22 d’abril, el Casal Pere Quart. A l’espai cultural s’hi pot trobar una exposició titulada ‘Recuperem el refugi’, feta per alumnes i professors del centre que detalla el moment històric en què es va construir, la resta de refugis de la ciutat i el procés fins a descobrir com el van localitzar. Aquesta troballa també ha servit als docents per a ensenyar la història de Sabadell i del lloc als estudiants des d’un punt de vista molt més lúdic i conscienciar de la importància d’allò que tenen als seus propis peus.
L’exposició titulada ‘Recuperem el refugi’. /David Chao
L’exposició comença explicant el moment històric en què es va utilitzar el refugi: les dues bombes que van caure a Sabadell i quin era el motiu d’aquestes bombes, així com els motius i les dates de construcció. A l’entrada també s’hi pot veure un bosc de haikus fet pels alumnes més petits amb poemes contra la guerra. “La idea és que puguin aprendre la història, però sense el context tan bel·ligerant”, explica David Palacios, un dels docents del centre i precursors de la recerca.
Els haikus fets pels més petits. /David Chao
La representació d’una casa bombardejada feta per una alumna. /David Chao
Al Casal Pere Quart també s’explica què va passar amb el refugi després de la guerra. Un xampinyonaire anomenat Pere Salaet el va utilitzar per a cultivar la verdura fins al 1968, quan les administracions municipals el van fer fora del lloc. El motiu: construir el Pau Vila. La por a edificar sobre el refugi i que es pogués enfonsar eren grans. Les dues opcions passaven per desmuntar el refugi, omplir de terra i construir a cap a dalt o bé tirar les dues portes, aplanar el terreny i fer l’edifici al voltant.
La comparativa dels plànols abans i després de l’aplanament amb les boques de ventilació marcades. /David Chao
La zona abans de la construcció del Pau Vila i després de la primera ampliació. /David Chao
El cost era molt diferent entre les dues obres i es va optar per la més econòmica: mantenir el refugi però tirant les entrades. Com a curiositat, una de les portes se la va emportar Salaet que va recrear l’espai a una finca de Castellar del Vallès on va continuar cultivant xampinyons. Fa poques setmanes es va poder explorar i veure la zona després que fos desocupada i la família donés permís per a entrar.
Una imatge de la porta que Pere Salaet es va emportar del refugi cap a la seva finca a Castellar. /David Chao
A l’exposició també es mostren diversos testimonis i històries de veïns de Gràcia amb suficient temps a la zona com per saber quanta importància i utilitat tenia el refugi. Entre elles es troba la família Moles que va aportar un llibre que explicava anècdotes del barri i on es menciona que quan es va acabar la segona república, van anar a dormir al refugi sense saber si al dia següent seguirien vius.
Doble oportunitat perduda d’entrar al refugi
Sabent que el refugi va estar actiu i habitable fins fa poc més de 50 anys, les esperances que sigui visitable són grans. El problema? Mai s’ha obert. El 2008 va començar la recerca sobre on podien estar les portes del refugi per intentar iniciar l’exploració. Una professora va contactar amb el museu d’història i es va fer un sondatge amb georadar que va crear la primera idea d’on es situava exactament el refugi. Com que no van localitzar les entrades, van decidir deixar abandonada la recerca. Primera oportunitat perduda.
El 2022 es reprèn la cerca. S’han de fer obres al gimnàs i es demana que busquin el refugi. Els arquitectes apel·len a no saber on són les boques per a negar-se a fer l’excavació. El professorat es va organitzar per a trobar les antigues entrades al lloc. A través de plànols antics i la feina dels docents, es va localitzar una entrada al lavabo i l’altre al gimnàs. Just on feien les obres. Però de nou es van negar a obrir la zona i poder accedir al refugi. Segona oportunitat perduda. La història va arribar als mitjans i va ser quan es va mediatitzar al tema.
Les obres del 2022 es van quedar a 20 centímetres del refugi. /David Chao
Què demanen els alumnes i docents del Pau Vila?
“Nosaltres fem molta pedagogia al centre sobre aquest tema. Diversos alumnes han guanyat premis en treballs de recerca sobre el refugi i la consciensació és total“, explica David Palacios. A l’exposició fins i tot s’hi pot veure un documental fet pels estudiants explicant i opinant sobre la problemàtica.
Els impulsors de la iniciativa, a més, han creat un crowdfounding que té com a objectiu recaptar 10.000 euros que és el preu que necessitarien per a fer l’excavació del lloc i veure les condicions en què es troba el refugi. “És una iniciativa que hauria de ser administrativa i no popular. A Sabadell el tema històric està molt oblidat. Tenim un refugi amb capacitat per a més de mil persones en un terreny públic i no ho aprofitem. És una pena”, admet Palacios que promet que “seguirem lluitant per a aconseguir-ho”. Es pot col·laborar fent donacions fins a mitjans de maig a goteo.org/project/recuperem-el-refugi-antiaeri-del-pau-vila.
