Només les grans figures són capaces de reunir consensos tan enormes. Però qui va ser Joan Llonch i Salas (1902-1976), l’empresari i home de cultura que, gairebé 50 anys després de la seva mort, va omplir d’assistents el Gremi de Fabricants i va reunir en una taula representants d’entitats preponderants de Sabadell?
Conduïts pel president del Gremi de Fabricants, Esteve Gené, hi havia el president de la Fundació Ars, Manuel Costa; el president de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l’historiador Borja de Riquer; l’exsecretari general del Gremi de Fabricants, Benet Armengol; el president del Banc Sabadell, Josep Oliu; l’historiador Josep Lluís Martín Berbois; i el president de l’Acadèmia de Belles Arts i net de l’homenatjat, Joan Llonch.
El motiu? La presentació del llibre, escrit per Martín Berbois, Joan Llonch i Salas. Emprenedor, mecenes i polític catalanista (Fundació Ars). Una biografia de més de 600 pàgines que, a partir d’una extensa investigació, arxius i material familiar, traça la vida de l’industrial tèxtil i, en part, del seu pare i del seu avi.
Una figura a estudiar des de diferents cares profundes en què les simplificacions no fan justícia: la política i ideològica, com a catalanista de la Lliga, monàrquic i “perdedor” i “marginat” per catalanista “dins del bàndol guanyador de la Guerra Civil” –així el van definir; la cara cultural, com a president de Belles Arts o, per exemple, com a mecenes d’artistes a qui ajudava a publicar llibres o exposar; l’empresarial i la financera, durant 30 anys membre del consell d’administració del Banc Sabadell i, en un breu període abans de la seva mort, president.
Josep Lluís Martín Berbois, autor de la biografia / D. CHAO
“La seva figura ens permet conèixer les arrels de la nostra societat”, va afirmar Gené. Manel Costa va destacar, entre molts aspectes de la seva vida, que fos “un ciutadà transversal implicat en entitats patronals, econòmiques i patronals” o que creés llocs de treball i riquesa. A més, va lloar el treball “entusiasta, minuciós i rigorós” de la biografia. Una feina que, tal com Martín Berbois va admetre, és la recopilació d’anys de feina, de caps de setmana sencers i d’hores i hores de dedicació. En el seu cas, el va arribar a conèixer personalment quan feia la tesina sobre la Lliga.
L’historiador Riquer va contextualitzar el pes “social, cultural i empresarial” de les tres generacions Llonch en un Sabadell, el de principis del segle XIX amb 20.000 habitants, que als anys 60 ja rondava els 100.000 habitants.
Josep Oliu, president del Banc Sabadell, i Joan Llonch, net de l’empresari homenatjat / DAVID CHAO
I, alhora, va resumir el cop que va suposar el franquisme per a Joan Llonch, al qual “es va apuntar com a mal menor per recuperar les seves propietats”, però havent de reunciar a tot el que havia defensat com a catalanista i a la política, que la portava a la sang. Va fugir a París perquè companys conservadors seus van ser assassinats, però “ell no és ni vencedor ni vençut”, va matisar l’autor.
En clau intel·lectual, Armengol va parlar de les tertúlies que organitzava cada dilluns a la seva biblioteca, amb convidats com els membres de la Colla de Sabadell, a partir dels quals va establir amistat amb Josep Pla.
Josep Oliu va elogiar l’ànima que retrata de Llonch, “un empresari i un home de cultura amb una visió del món diferent de la resta”. I va afegir que la seva figura recull “el que ens fa falta a la societat: idealisme i un gran sentit pragmàtic”.
El seu net, Joan Llonch, va descobrir tota una part que no surt al llibre, però que té un alt valor sentimental: que li agradaven les biografies, la importància de la seva dona, Isabel Gorina, el seu amor per la natura i pels animals, per l’Estartit verge i assilvestrat i per Viladrau…
I va recordar una frase que, amb humor, deia: “En aquesta vida he hagut de fer de tot… Menys portar gegants… En dia de vent”.
