[Tom Colomer, escriptor i dramaturg]
Escric tres setmanes abans de Sant Jordi per demanar si us plau que no perdem de vista que és una festa en què celebrem l’amor, per damunt de tot, l’amor romàntic i l’amor per la cultura, donant com a resultat l’amor cap al país, que és una sorprenent barreja dels dos anteriors. He sentit baralles per uns pams d’asfalt per la diada, he sentit el Gremi de Llibreters rondinar, he sentit grups molt en desacord i personalment ofesos per algunes decisions de dalt. I crec que mai ve malament recordar que la finalitat de la diada no és que tu puguis facturar tant com sigui possible ni que es venguin com més roses millor. No perdem de vista que –tot i que el capitalisme salvatge ecosistèmic ens empeny a aprofitar qualsevol excusa per vendre molt– el propòsit de Sant Jordi ha de seguir sent el de fer fort l’amor.
Hi ha un bon grapat de tradicions que no sabem gaire d’on cauen o, com a mínim, ben poca gent relaciona els canelons amb la carn d’olla (en comprem de llocs diferents i Déu ens en guardi, d’admetre que la carn que sobra del 25 la triturem, embaixemelem i encanelonem per al 26), crema mobles antics per Sant Joan per celebrar la novetat (millor fer rebentar el sou del juny en forma de piules i bengales), o fins i tot celebra la victòria (quina?), i no la derrota (contra Felip V), cada 11 de setembre. Cada cop celebrem més sense saber què celebrem (per no parlar de la farsa dels sants, és clar). Jo mateix vaig tenir un episodi dissociatiu fort, el Cap d’any passat, quan em vaig trobar fent allò tan divertit del raïm i el cava sense saber gaire què celebrava, que per a mi té molt més sentit entendre el cicle anual de setembre a agost que no de gener a desembre.
No dic tot això perquè ens treguin vacances, oh, no, sinó perquè cuidem Sant Jordi com una de les poques festes que realment constitueixen amb sentit la nostra identitat catalana (ho sento, Castanyada, però cada cop fas més de mal defensar), i que el celebrem a consciència. Amb parella o sense, però amb amor. I regalar roses i llibres no perquè és Sant Jordi i, bé, ja se sap, toca, sinó perquè no hi ha re més bonic que entregar amor a la(es) persona(es) que estimes.
I deixar-se de qui ven més i qui ven menys, i fins i tot deixar-nos de dracs i de princeses. Necessitem més motius de festa que no siguin celebrar l’amor cap a aquesta tradició, cap a aquesta persona, cap a aquest país?
