Els intercanvis acadèmics i els programes Erasmus són oportunitats excepcionals per als estudiants d’ampliar els seus horitzons acadèmics, culturals i personals. Aprendre anglès és sovint la primera excusa per capbussar-se en aquesta experiència, que acaba obrint les portes a vivències que es guarden per sempre a la motxilla. “I jo ho vaig viure així”, explica la sabadellenca Alba Graells, que afegeix que “més enllà d’un intercanvi d’idiomes, es va acabar convertint en un intercanvi intercultural”. Graells va anar a un poble proper a Chicago anomenat Oswego a fer 1r de batxillerat. Va conviure amb una família “molt tradicional” amb dos fills. Tot i que reconeix que “et trobes, al principi, completament fora de la teva zona de confort”, assegura que “és una experiència molt maca”. Els Estats Units –també el Canadà– s’ha consolidat com un destí molt atractiu per a dur a terme aquest tipus d’intercanvis. Es tracta de països amb molta cultura de l’intercanvi acadèmic. En el cas de l’Alba, l’intercanvi el va realitzar mitjançant l’organització AFS que supervisa i gestionar estades a l’estranger, intercanvis i voluntariat. “El més bonic és adaptar-te a la manera de viure del lloc on vas”, diu la sabadellenca. “Els vaig dir que jo faria el que fessin ells”. Cada diumenge a les 7 del matí els acompanyava a missa, encara que reconeix que “és una cosa que no havia fet mai”.
L’experiència t’obliga a guanyar confiança en la teva capacitat per gestionar la vida quotidiana en un entorn nou i desconegut; i a prendre decisions i resoldre problemes de manera independent, fent-te més autònom i responsable. “Allà també vaig ajuntar-me amb gent que venia d’intercanvi d’altres punts del món, com el Pakistan o Holanda”, un fet que va fer encara “més interessant” l’estada als Estats Units, explica. Com a anècdota, Graells recorda que a l’escola on va anar a estudiar li van fer explicar algunes tradicions del lloc on vivia. “Quan vaig dir que era de Barcelona, un estudiant em va preguntar si Barcelona era a l’Àfrica”, diu. “Em va fer veure que el món és molt gran i que hi ha persones que no poden veure més enllà de casa seva”, afegeix.
La Berta Folch, també sabadellenca, va anar a Edimburg durant un trimestre quan feia primer de batxillerat. “Més enllà que vaig conèixer una persona molt especial que encara avui conservo, l’experiència en si va ser molt gratificant”, explica. Folch admet que els primers dies pensava “‘on m’he ficat?’”. Però ressalta que al final “tot va acabar sortint molt bé”. Preguntada per alguna anècdota especial, la sabadellenca assegura que “el pitjor va ser el menjar i els horaris”. El fet de dinar a les dotze del migdia i de menjar constantment “cols de Brussel·les o coses per l’estil” la va fer “odiar una miqueta el menjar d’allà”, recorda entre rialles. Folch va emprendre l’experiència per millorar el seu anglès. I de fet, assegura que “després de tres mesos comunicant-me en anglès, i no en català, em va fer guanyar moltíssima confiança, sobretot, parlant”. Quan va acabar la seva estada a Edimburg, la Berta i la seva família van rebre també una estudiant d’intercanvi a casa. “L’experiència va ser totalment diferent”, diu. “Va conèixer tots els meus amics, la vaig portar a fer les coses que més m’agradaven i vaig intentar esprémer al màxim el temps amb aquesta persona”.
“En el meu cas, fa nous mesos que soc a prop de Seattle“. La Jana Llussà, que també fa aquesta estada mitjançant l’organització AFS, apunta que ara mateix està “sobretot aprenent l’idioma, la cultura i la manera de viure dels americans”. “A l’institut, per exemple, tot és radicalment diferent”, explica. Admet que hi ha moments difícil, però assegura que “els bons en són molts més!”. L’estudiant remarca la importància d’apuntar-se, per exemple, a un esport o a alguna activitat col·lectiva per trencar el gel i començar a conèixer gent. “Ara, faig atletisme i ja he fet un grup d’amics i amigues; i al principi vaig fer vòlei i també em va anar genial”, narra. A tall de conclusió, Llussà sosté que “si hi ha persones que s’estan plantejant fer-ho jo els recomano que provin l’experiència, que és única”.
