Enlloc hi ha tanta consciència sobre la importància de la gestió de l’aigua com a les escoles. Així ho demostren els diferents centres educatius de Sabadell, que en context de sequera se les empesquen amb tota mena de solucions –algunes de ben originals– per fer valdre cada gota d’aigua.
A l’escola Joanot Alisanda, per exemple, un cubell de vuit litres impedeix que cap rajolí d’aigua s’escapi pel desaigüe de les piques. “Quan els infants es renten les mans, l’aigua que cau queda recollida i l’utilitzem per regar l’hort i les plantes del pati”, detalla Meritxell Miret, directora de l’escola. Aquest mètode els ha permès tancar el reg de l’hort.
L’aigua que es recull de l’aixeta es posa en garrafes que serveixen per regar l’hort i les plantes
Precisament, “quan els nens i nenes es renten les mans és quan es gasta més aigua”, explica Sílvia Cabré, directora de l’escola Torreguitart. “Vam detectar que en aquest moment es malbarata molta més aigua que quan s’utilitza la cisterna o les fonts per beure”, afegeix. Per aquest motiu, la majoria d’escoles opten per limitar la quantitat d’aigua que raja de les aixetes. El mètode més estès és el de col·locar una brida en el polsador de l’aixeta perquè no es pugui pitjar fins al final. Així, s’evita que romangui més temps del compte oberta. Tot i que altres centres, directament, han reduït el volum de cabal que brolla.
Les iniciatives, però, van més enllà. “Quan plou mirem de recollir aigua de la pluja”, explica la directora del Torreguitart. “Fomentem l’ús de les cantimplores, que els nens i nenes porten des de casa, i mirem de mantenir les fonts tancades”, afegeix la directora del Joanot.
Una brida frena que el botó es premi fins al final i s’evita que l’aixeta estigui encesa més temps del compte
El menjador de l’escola és un dels punts on el risc de malbaratar aigua és més gran. A les escoles Teresa Claramunt i Vedruna Immaculada recullen tota aquella aigua que es llançaria per aprofitar-la, per exemple, per regar les plantes del pati. “A vegades no ens adonem de la quantitat de gots plens d’aigua o de gerres que queden a l’hora de dinar”, recorda Susanna Mulet, directora del Teresa Claramunt. En aquesta escola, a més, optaran per prescindir de l’aigua en les activitats de cloenda del curs. “Ja vam fer-ho així l’any passat”, sosté Mulet.
També als instituts de Sabadell es treballa per estalviar aigua. L’Institut Vallès va ple de missatges i cartells amb consells i mesures per reduir el malbaratament d’aigua. Han ideat també una mesura per no haver de prescindir del verd al pati. “Estem naturalitzant el pati del centre amb plantes mediterrànies que necessiten un reg molt baix”, apunta Gemma Coca, directora de l’institut.
Una quinzena de garrafes que s’han omplert amb aigua que s’hauria perdut
La sequera, part del pla pedagògic
En el projecte pedagògic dels centres s’inclouen accions perquè els infants prenguin consciència de la necessitat de preservar els recursos naturals i de la importància del consum responsable i les mesures d’estalvi. “Aprofitem qualsevol moment a l’aula per parlar de la sequera, per exemple, si durant una lectura es parla de l’aigua”, narra Mireia Vidal, responsable de comunicació de l’Escola Pia de Sabadell. “A primària fem activitats perquè els alumnes busquin solucions per evitar que es gasti aigua a l’escola i a batxillerat fan el seguiment de l’aigua d’un pantà en el marc d’una matèria”, afegeix Vidal, per referenciar que es tracta d’un aprenentatge transversal entre cursos.
A l’escola Vedruna Immaculada, per exemple, ja compten amb un itinerari al voltant dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) que plantegen activitats relacionades amb l’aigua. “No és un contingut nou que hem afegit ara”, explica Ester Domènech, coordinadora dels ODS de l’escola, que afegeix que “les activitats pels alumnes van relacionades amb aquests objectius”.
[Fotos de David Chao a l’escola Joanot Alisanda]
