Pere Figueras / Marc Segarra
La final definitiva. El Sabadell es juga la permanència en els últims 90 minuts de la lliga. Als tècnics i jugadors no els agrada parlar de ‘finals’ en plena temporada. Sempre hi ha marge. Ara, ja no. El partit d’aquest dissabte (19 h) a l’Anxo Carro davant el Lugo és la final de la temporada pel conjunt arlequinat. Després d’un curs de suspens, ara es pot esgarrapar l’aprovat per evitar el segon pitjor fracàs esportiu de l’entitat.
Per mantenir elevades possibilitats d’èxit només es pot pensar en la victòria. Cert que caldrà esperar alguna carambola, però semblen més factibles que fa tres anys a Miranda d’Ebro. Els jugadors no poden fallar als milers de socis i seguidors que patiran al mateix escenari del partit, a casa, al bar o potser ni volent veure el que passa.
“Primer, nosaltres”
Abans d’emprendre el viatge cap a terres gallegues en avió -la tornada serà en autocar-, el tècnic Óscar Cano era contundent: “La meva preferència és guanyar nosaltres. Després, mentre es doni el resultat que ens afavoreixi ens és igual on sigui. Hem de tenir gravat a foc que el més important és el que passi a l’Anxo Carro perquè la resta no ho podem controlar”.
Sobre pressió o ansietat que puguin tenir els seus homes, ha explicat que “a aquestes altures, la motivació ve sola i tothom és conscient del que ens ha costat arribar fins aquí i el que està en joc. Els partits contra Nàstic i Ponferradina ens han demostrat que podem competir contra tothom i que quan l’equip ha de donar la cara, la dona. Tenim una mentalitat a prova de bombes”.
El paper de l’afició ha estat fonamental per mantenir opcions de salvació i a Lugo, ho tornarà a demostrar. Malgrat la distància de més de mil quilòmetres, s’han venut més de dues-centes entrades i el número pot augmentar. “Té una importància transcendental. Demostra que el club està molt viu i la gent amb ganes de sumar que és el més important. Segurament, per les expectatives del Lugo, no hi haurà una gran entrada, i això també farà que notem molt més l’escalfor i ànim de l’afició”, ha subratllat el tècnic granadí.
Cano no es canviaria per la situació dels altres equips implicats. “El Real Unión és el que millor ho té, però va a Riazor que és molt difícil. El Sestao s’enfronta a la Cultural que s’està jugant el play-off. Fuenlabrada també té l’obligació de guanyar. Nosaltres volem guanyar i tenir per fi aquesta dosi de sort que necessitem i que el vestidor mereix per totes les dificultats i les 15/16 lesions de mitjana-llarga durada que hem patit. Qualsevol altre equip amb aquestes circumstàncies estaria amb 30 punts“
Dos dubtes
La baixa per la lesió greu de Carles Salvador tindrà el contrapunt positiu en la tornada d’Abde, que va complir sanció. El tècnic arlequinat reconeix que manté dos dubtes a l’onze. “Tinc la certesa que els que surtin ho faran bé. És un partit molt especial. Entren en joc altres aspectes a part dels purament futbolístics: emocionals, saber gestionar els moments i situacions que no tenen res a veure amb la tàctica, de saber que tenim una ciutat darrere ansiosa perquè el seu equip romangui a la categoria. Estar connectats des de l’inici i si no podem fer-ho d’una manera, fer-ho d’una altra, però fer-ho”.
Ha posat un exemple molt significatiu: “La setmana passada quan al minut 1 es lesiona el Carles, la vida et diu: si no has estat pessimista fins ara, ara ja sí, no? Amb aquesta, sí. I va sortir Gualda que no està en el seu millor moment perquè arrossega un edema que triga mesos a estar com toca, i està a l’altura. Encara que s’hagi d’aguantar una cama per córrer amb l’altra, ja no importa. És el moment de fer-ho. Ens resistim a caure i, per tant, penso que és perquè ens està esperant una sorpresa positiva“
L’argument que esgrimeix el tècnic és, precisament, la situació en la qual es troba el Sabadell. “Hem estat tota la lliga allà i, per tant, estem acostumats a nedar en aigües intranquil·les. Hem viscut moltes situacions límit i són tantes coses que fins i tot el més optimista hauria apostat que baixàvem. Si estem ara en aquesta situació és perquè hem sabut conviure amb aquesta angoixa i el buit que provoca“
Sobre si estaran pendents dels altres marcadors que poden ser decisius, Cano ha dit que “ho vaig prohibir la passada jornada, però no em van fer cas. Aquesta setmana només ho tinc prohibit jo. Poden mirar-ho, però no m’ho poden dir. Vull gaudir el nostre partit i controlar en el que realment podem influir”.
Lugo: temporada per oblidar
Després de perdre la plaça en el futbol professional, el Lugo era un dels favorits al play-off. L’exarlequinat Pedro Munitis va ser l’escollit pel nou projecte, però aviat va notar la inestabilitat de la banqueta gallega. El va substituir el portuguès Paulo Martins i, finalment, Roberto Trashorras, exjugador del FC Barcelona o Rayo Vallecano entre altres, ha evitat una situació pitjor. Ja havia militat en el filial del Lugo, el Polvorín. Sense fer uns grans números, almenys no han passat angúnies per mantenir la categoria.
A casa, l’equip gallec té pitjors registres que el Sabadell per exemple. Ha encaixat sis derrotes i cinc equips han empatat a l’Anxo Carro. Una trajectòria molt irregular que ha provocat la decepció de l’afició. Fins i tot aquest dissabte està prevista una protesta generalitzada per tot el curs. Com és habitual, no falta la quota d’exarlequinats, personalitzada en el central César Morgado i el migcampista Aguza. Tindran la baixa del golejador Willy, lesionat.
De nou en el camí
De nou es creua el Lugo en el camí del Sabadell. En l’última temporada a Segona A, la seva victòria a Vallecas en la darrera jornada va condemnar el Sabadell tot i guanyar a Miranda d’Ebro. L’Anxo Carro va ser un estadi inaccessible en les primeres quatre visites arlequinades, totes a Segona A, fins al 0-1 de la 20/21 amb un gol del central Juan Ibiza.
En la temporada 13/14, el Lugo va propiciar el descens del Mirandés amb un 1-0 a la jornada 38. L’equip local necessitava un punt per evitar alguna combinació fatídica mentre el Mirandés també en tenia prou amb un empat. Fins i tot podia perdre si el beneficiava el resultat d’un agònic Jaén-Alabès. Amb la remuntada final de l’equip basc, la derrota va condemnar el Mirandés, que s’acabaria salvant als despatxos pel descens del Real Murcia per impagaments.
L’àrbitre serà tot un clàssic de la categoria, Fernando Román Román (Comitè castellà-lleonès). Té dos antecedents positius amb el Sabadell que van acabar amb el mateix resultat: 0-1. Al camp del Mallorca B la temporada 2010/11 (gol de Juvenal de penal i lideratge del grup) i 22/23 a l’Stadium Gal davant el Real Unión (gol de Cristian Herrera).
AIXÍ SE SALVA EL SABADELL
Amb la victòria si es produeix alguna d’aquestes caramboles:
1 – Sestao
Empat o derrota al Reino de León davant la Cultural Leonesa (té opcions de play-off).
2- Fuenlabrada
Empat o derrota de l’equip madrileny a casa contra el Cornellà (descendit).
3 – Real Unión
Si perd a Riazor contra el campió Deportivo o empata (estaria salvat) i guanya el Fuenlabrada.
4 – Tarazona
Està salvat, però en cas de derrota podria forçar un triple o quàdruple empat i afavorir el Centre d’Esports.
Amb l’empat:
1-: Perd el Fuenlabrada.
2-: Perd el Sestao i empata el Fuenlabrada.
Amb la derrota: baixa sempre el Sabadell.
